L’atenció dels menors comporta l’1,6% del pressupost de les Canàries

La quantitat ha de servir a les entitats socials per cobrir les despeses de manutenció, educació, sanitat o justícia i garantir així els drets i les necessitats dels més de 5.000 infants i adolescents que, actualment, tutela en solitari la comunitat autònoma. La xifra disminuirà amb els trasllats dels nois al territori peninsular després d’aprovar-se el reial decret que detalla la capacitat ordinària d’acollida de cada regió i la situació de contingència migratòria d’aquells territoris amb una ocupació de recursos que tripliqui la capacitat esmentada.

Dels 190 milions d’euros que costa atendre els infants migrants no acompanyats per un adult, l’Estat n’aporta 50 milions, fet que redueix la càrrega econòmica per a les Canàries a 140 milions. Però malgrat la reducció, la quantia ha obligat l’Executiu autonòmic a reforçar tant els seus recursos financers com humans, i l’ha portat a insistir nombroses vegades en la necessitat d’una "distribució solidària" dels infants i adolescents entre les regions espanyoles.

La demanda que fan les illes és clara: un finançament adequat és fonamental no solament per a l’arxipèlag sinó per a totes les regions que ara hauran d’acollir els menors procedents de territoris fronterers com ara les Canàries o Ceuta. Els diners preocupen moltes de les comunitats autònomes, però el que ara temen les Canàries ja ho han hagut d’afrontar. "Hem reclamat davant el Tribunal Suprem la falta de finançament. Ja està deliberant sobre aquesta qüestió", va assenyalar la consellera de Benestar Social, Igualtat, Joventut, Infància i Famílies del Govern autonòmic, Candelaria Delgado, al terme del Consell de Ministres en què es va aprovar el reial decret per a la distribució dels infants migrants, que, a més, va recordar que es repartiran un total de 100 milions d’euros a les comunitats autònomes per cobrir l’atenció dels nois. Això sí, la quantitat resulta insuficient si es té en compte els 190 milions a què recorre l’arxipèlag per assumir l’assistència dels infants que arriben a les illes.

Falta de recursos

La xifra no ha allunyat la regió dels problemes que estan associats amb la falta de recursos com ara les denúncies per presumptes maltractaments, aglomeració o insuficiència d’atenció en centres gestionats, per exemple per l’ONG Quorum 77, una de les associacions que més diners gestionen del pressupost total i que disposa d’uns centres amb una capacitat que supera 1.900 places. Segons les dades avançades per Efe, Quorum Social 77 tindria una facturació potencial de més de cinc milions mensuals en aquells moments en què totes les seves places estiguin ocupades. Però els resultats obtinguts no han sigut gaire positius: dos dels seus centres ja han sigut tancats al ser investigats per presumptes maltractaments als nois que hi estaven allotjats.

Notícies relacionades

Feijóo acusa el Govern de posar-se «de perfil davant els incendis» i demana un «canvi de valors»

El Govern demana als Ajuntaments que s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua

Les Canàries continuen sent l’arxipèlag al qual arriben més migrants, tot i que les entrades per via marítima a les Illes han caigut en un 46,7%, amb l’arribada d’11.883 migrants des del començament del 2025, que són gairebé la meitat dels 22.304 que van arribar en aquest període del 2024. Respecte als menors no acompanyats, l’any 2024, segons les dades de Creu Roja, un de cada set migrants rescatats en la ruta canària –considerada la més perillosa del món– era menor d’edat. La mitjana d’arribada d’infants i adolescents va ser de 19 cada dia, fet que va contribuir a agreujar els problemes de saturació que ja arrossegava la xarxa d’acollida del Govern de les Canàries. Des de començament d’any, a les costes de l’arxipèlag hi han arribat 1.320 menors.

La variació en les dades d’arribades no ha alterat la quantia destinada a l’assistència dels infants no acompanyats –de les despeses de les persones adultes se n’encarrega l’Estat–, que des de l’any passat es mantenen igual i sense cap canvi. Així, la gestió dels fons públics destinats a l’atenció de menors migrants ha estat sota escrutini i, en aquest context, les denúncies en contra d’alguns centres d’acollida han posat sobre la taula la necessitat de millorar els mecanismes de fiscalització i de control.