Unides Podem acudeix al Consell d’Europa davant la mobilització de la dreta en favor de la ‘llei mordassa’

Unides Podem s’ha dirigit al Consell d’Europa, concretament a la Comissió de Venècia de la Direcció General de Drets Humans i Estat de Dret (DG-I), per informar aquest òrgan de la mobilització empresa per la dreta espanyola contra la reforma de la ‘llei mordassa’, una norma amb un «potencial repressiu» i una possible afectació als drets humans que va ser objecte d’advertències per part d’aquest òrgan.

En l’escrit remès a l’organisme europeu, al qual ha tingut accés ‘El Periódico de España’, s’informa de l’oposició a Espanya de les organitzacions professionals policials convocants de la manifestació del passat dia 27 de novembre a Madrid en contra de la reforma de la llei de seguretat ciutadana, una reforma en contra de la qual s’han posicionat tant el Partit Popular com Vox i Ciutadans. 

El document, el contingut del qual ha coordinat el portaveu adjunt d’Unides Podem al Congrés, Enrique Santiago, posa de manifest la preocupació que aquesta mobilització en contra de la reforma suposa per a bona part de la societat espanyola, per això reclama a l’òrgan europeu que reiteri les recomanacions realitzades el mes de març passat en el dictamen Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret, coneguda com Comissió de Venècia, instant el Govern espanyol a reformar la llei de seguretat ciutadana.

La llei a la pràctica

En aquest document es va aconsellar que la revisió anés acompanyada d’una avaluació en profunditat del funcionament pràctic de la llei i el seu impacte en els drets humans a causa del seu potencial repressiu, a fi que es pogués ajustar als mandats constitucionals, «tot això tenint en compte la posició de garants dels drets i llibertats recollits a la Constitució Espanyola que ostenten les forces i cossos de seguretat de l’Estat així com l’obediència a aquests mateixos valors que han de tenir els diferents partits polítics de l’ordre democràtic».

Al document, Unides Podem recorda a la institució europea la postura que ha adoptat el mateix Tribunal Constitucional espanyol, que el novembre del 2020 va avalar la llei a excepció de l’article que permetia a la Policia apoderar-se d’imatges i vídeos presos pels ciutadans en el curs d’actuacions públiques dels agents. En el mateix sentit es va pronunciar en una segona sentència, del mes de gener passat, davant el recurs d’inconstitucionalitat plantejat pel Parlament de Catalunya.

Si bé la Comissió de Venècia es basa en gran manera en les conclusions del Tribunal Constitucional, la Comissió opina que si una norma estatutària dona lloc a abusos a la pràctica, aquesta norma ha de ser modificada, circumscrita o acompanyada de salvaguardes addicionals, tot i que en teoria sigui constitucionalment acceptable. 

Lloc a la interpretació

Entén que la llei confereix amplis poders a la policia, deixant un ampli marge d’interpretació sobre les situacions en què pot fer-se ús d’aquests poders o les mesures a adoptar, cosa que estaria generant una àmplia inseguretat jurídica. La Comissió de Venècia també recomana en les conclusions del seu informe adoptar reglaments detallats a nivell sublegislatiu, que reflecteixin la recent jurisprudència constitucional a què ja s’ha fet referència i serveixin d’orientació a la policia en el seu treball diari. 

Així mateix, indica que és important reforçar el «mecanisme de seguiment» intern dins de la mateixa policia, que ajudaria a identificar patrons d’ús dels poders policials, detectar abusos (com controls d’identitat arbitraris, elaboració de perfils discriminatoris, etc.), facilitar les posteriors inspeccions internes o externes de les forces policials.

Revisió judicial i sancions

Europa recomana igualment que es pugui permetre al Parlament analitzar la pràctica de l’ocupació dels poders coercitius i modificar la legislació en conseqüència. També indica que pot ser necessari reforçar els mecanismes existents de revisió judicial de l’actuació policial i fer-los més eficaços i accessibles. 

Pel que fa a altres qüestions, la Comissió de Venècia es va pronunciar sobre la regulació dels controls i escorcolls en llocs públics, la vigilància de les manifestacions espontànies i la responsabilitat dels organitzadors d’aquestes, les severes sancions administratives previstes en la llei i el rebuig d’estrangers a la frontera espanyola a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

L’informe de la Comissió valora igualment que algunes de les sancions previstes en la llei 4/2015, aprovada quan era ministre Jorge Fernández Díaz, poden qualificar-se com a «penals» en essència. Per això, el procediment en què s’imposen hauria de satisfer alguns requisits bàsics d’un judici just previstos a l’article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans, al seu vessant penal. La presumpció de veracitat dels informes de la policia, l’executivitat immediata de les fortes multes i la falta de dret a l’assistència lletrada debiliten la posició dels acusats davant l’Estat.

Les postures del Govern

El document també informa a l’organisme europeu que els grups parlamentaris socialista i Unides Podem – En Comú Podem – Galícia en Comú al Congrés dels Diputats han presentat una sèrie d’esmenes a fi d’adequar el contingut de la llei de seguretat ciutadana als estàndards de drets humans, i és contra aquesta reforma contra la qual es dirigeixen els partits de l’oposició.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Amb aquestes esmenes a la proposició de llei, segons els partits que sustenten el Govern, es dota el text legal «d’un  enfocament progressista i garantista». Com a exemple, i abans d’explicar detalladament la reforma, Unides Podem recorda l’article 1 proposat, que establiria que «la salvaguarda de la seguretat ciutadana, entesa com el més ple gaudi dels drets fonamentals i de les llibertats públiques per la ciutadania, exigeix dels poders públics la promoció real i efectiva de les condicions necessàries per garantir la pau a la vida pública».

El text acaba adjuntant documentació sobre les manifestacions realitzades en contra d’aquesta reforma per diversos portaveus dels partits a l’oposició, entre els quals, la presidenta del partit Ciutadans, Inés Arrimadas; el portaveu del mateix partit Edmundo Bal; de l’alcalde de Madrid i la presidenta d’aquesta comunitat, José Luis Martínez Almeida i Isabel Díaz Ayuso, respectivament; de la portaveu parlamentària del PP, Cuca Gamarra, i del president de Vox, Santiago Abascal.