Investigació

Les sis claus del pols britànic entre el rei Joan Carles i Corinna

  • Del tabú espanyol de la immunitat del rei al debat a tomba oberta en un tribunal anglès

Les sis claus del pols britànic entre el rei Joan Carles i Corinna
7
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

Quan dijous passat 2 de desembre, EL PERIÓDICO va anticipar que el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les a la Royal Courts of Justice, al municipi londinenc Ciutat de Westminster, havia citat una audiència per als dies 6 i 7 de desembre per tal d’abordar la qüestió prèvia de la immunitat sobirana invocada per Joan Carles I per la demanda civil de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein per assetjament, seguiment il·legal i difamació, les dades eren suficients per conèixer l’abast d’una notícia que, per la seva rellevància, els altres mitjans de comunicació i agències haurien de seguir.

Perquè, per primer cop, excepcionalment, la inviolabilitat constitucional del Rei d’Espanya en la seva qualitat de cap d’Estat, un tema tabú per a les institucions espanyoles, seria desafiada en un tribunal estranger.

La justícia espanyola havia qüestionat amb èxit el 1998 la demanda d’extradició –en l’anomenada Chancery Division– i el rebuig de la immunitat de l’exdictador xilè Augusto Pinochet Ugarte en el comitè judicial de la Cambra dels Lords, després del seu arrest a Londres en compliment d’una ordre de detenció internacional per delictes de tortura, entre altres, cursada pel jutge Baltasar Garzón.

I ara, 23 anys després, Joan Carles I s’empara –sense intervenció d’Espanya en el tribunal– en la presumpta immunitat que tenia en la seva època de Rei i cap d’Estat, com també en l’actual, després de la seva abdicació el juny del 2014, de rei emèrit i excap d’Estat, per rebutjar la demanda civil de la seva examant davant la Queen’s Bench Division de l’esmentat tribunal.

Notícies relacionades

Després de llargues hores d’argumentació en dues sessions de matí i tarda, el dilluns 6 i el dimarts 7 de desembre, el jutge Matthew Nicklin (50 anys, especialista en difamació i responsable de la secció de Mitjans de Comunicació del tribunal) dictarà en les pròximes setmanes, previsiblement ja al gener, una resolució sobre la immunitat de Joan Carles I.

Hi ha sis claus sobre el debat jurídicopolític al Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les que és necessari tenir en compte.

Els actes de l’emèrit

L’advocat Daniel Bethlehem, destacat pel bufet Clifford Chance, intenta encaixar la immunitat de Joan Carles I en la llei d’immunitat d’Estat de 1978 del Regne Unit, a través d’un plantejament d’immunitat absoluta de jurisdicció.

Segons afirma, Joan Carles I nega haver comès els fets de què se l’acusa en la demanda civil: ordenar al general Félix Sanz Roldán, llavors director del CNI, la missió de viatjar a Londres i entrevistar-se el 5 de maig del 2012 amb Corinna a la seva habitació del The Connaught Hotel de Londres. Però, alhora, adverteix: «El tribunal anglès no té jurisdicció sobre actes impulsats per Joan Carles I en la seva funció oficial de cap d’Estat. Això és així amb independència que l’esmentada conducta, segons s’al·lega, hagi sigut un abús de poder o per a la seva gratificació personal».

Els advocats de Corinna rebaten aquesta immunitat perquè Joan Carles I no pot tenir entre les seves funcions oficials assetjar, ordenar seguiments il·legals i difamar.

L’afirmació de l’advocat de Joan Carles I hauria de fer reflexionar sobre l’article 56.3 de la Constitució espanyola, segons el qual, «la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre ratificats en la forma establerta a l’article 64, no tenint validesa sense l’esmentat referèndum...».

Inviolable i irresponsable. La primera paraula protegeix la conducta del Rei com a persona; la segona es refereix als seus actes. Aquests actes, segons l’article 64, hauran de ser ratificats pel president del Govern, els ministres i el president del Congrés. És a dir: segons l’article 64.2 de la Constitució, «dels actes del Rei seran responsables les persones que els ratifiquin».

¿I què passa amb els actes privats en què no s’exercita la seva funció oficial? Això no entra en el ‘Títol II. De la Corona’, article 56, en què la Constitució espanyola consagra la inviolabilitat i irresponsabilitat del monarca.

Ja el setembre de 1978, durant el debat constitucional, el catedràtic de Dret Penal Enrique Gimbernat va advertir: «Anticipant la irresponsabilitat règia i no preveient el seu enjudiciament criminal pel Tribunal Suprem en ple, prèvia autorització del Congrés, l’avantprojecte es nega a afrontar la incòmoda possibilitat d’un monarca delinqüent, pel que es podria arribar a una regulació que consagrés la impunitat d’un monarca assassí o violador i a qui ni tan sols es podria remoure del seu càrrec si delinquís».

Per la seva banda, Óscar Alzaga, catedràtic de Dret Constitucional i Polític, ja havia assenyalat el juliol de 1978: «És obvi que, en una monarquia parlamentària contemporània, la hipòtesi que el rei delinqueixi no ha d’estar prevista a la Constitució, i d’arribar-se al cas improbabilíssim que tal supòsit es fes realitat, ens trobaríem davant el desprestigi i, per tant, l’ocàs de la institució monàrquica».

La immunitat

Segons els seus advocats, Joan Carles I és immune en dos sentits. «Mentre era cap d’Estat i com a sobirà, membre de l’actual família del Rei [Felip VI] i casa seva. Aquesta immunitat inclou els actes públics i privats de la persona. Atès l’estatus del sobirà i alts membres de la família reial, en una monarquia com la del Regne Unit (i Espanya), no hi pot haver dubte que sa majestat [Joan Carles I] entra presumiblement en el marc de ‘l’Estat’».

Els advocats de Corinna denuncien que el demandat intenta utilitzar dos termes que tenen impacte a Anglaterra pel pes de la institució monàrquica: sobirà (Sovereign) i casa (Household).

Aquesta prestidigitació presenta Joan Carles I com a membre de la família reial i, alhora, insinua que és part de la Casa de Sa Majestat el Rei quan no és així. Els advocats de Joan Carles I ni tan sols han pogut aportar, com requereix la llei anglesa, una certificació sobre el seu estatus real.

En la seva rèplica, els advocats de Corinna assenyalen que a Espanya de sobirà només n’hi ha un: Felip VI. El sobirà és, emfatitzen, el cap d’Estat.

La decisió del jutge

El jutge Nicklin ha de decidir si Joan Carles I té la immunitat d’Estat absoluta que invoca fins a la seva abdicació, i si els fets de caràcter privat que se li imputen mentre era rei estan coberts per aquesta immunitat. I, a més, ha de tancar el debat sobre si, posteriorment a la seva abdicació, manté la immunitat en la seva condició de rei emèrit o excap d’Estat.

Les conseqüències

Concedir la immunitat absoluta com a cap d’Estat i excap d’Estat, afirmar que els seus actes privats formaven part de les seves funcions oficials, implica rebutjar la demanda de Corinna. Si, en canvi, el jutge opta per reconèixer només la immunitat per a l’època en què Joan Carles I era cap d’Estat, això permetria que la demanda tirés endavant pels fets de presumpte assetjament, seguiment il·legal i difamació posteriors al juny del 2014 i que arriben fins al 2020.

Els següents passos

Si la demanda derrota la immunitat absoluta, ¿es passa immediatament a una extensa llista de proves i testimonis que proposen els advocats de Corinna? No. Perquè hi ha altres qüestions prèvies.

Una és la forma en què els advocats de la demandant van comunicar la demanda a Joan Carles I. El desembre del 2020 es va enviar la demanda per WhatsApp al telèfon mòbil de Joan Carles I, que la va rebre estant a Abu Dhabi. També se li va suggerir l’enviament als seus advocats de Clifford Chance a Londres, però, segons els demandants, va rebutjar aquestes propostes, assenyalant que el Palau de la Zarzuela era la seva residència des de 1962 i que s’havia «mudat a Abu Dhabi» el 2020.

Els advocats de Joan Carles I objecten aquesta comunicació per ser «defectuosa», perquè, diuen, s’hauria d’haver enviat la demanda per via diplomàtica i, abans, sol·licitar permís a la justícia donada la condició d’excap d’Estat del seu client.

El paper d’Espanya

En la primera sessió de l’audiència, el dilluns 6 de desembre, el jutge Nicklin, a l’escoltar l’argument de la defensa de Joan Carles I sobre la seva pertinença a la família reial, va assenyalar que seria desitjable que Espanya aclarís aquest punt, a la qual cosa l’advocat de l’emèrit va respondre que els governs no volen immiscir-se en aquestes qüestions per les conseqüències que poden portar. El jutge va assenyalar que potser es podia sol·licitar aquest aclariment per canals diplomàtics. Els advocats de Joan Carles I, segons va confirmar a EL PERIÓDICO el Ministeri de Justícia, no van fer cap gestió per demanar un dictamen sobre l’estatus de l’emèrit.