Llàcer vola amb ‘El Petit Príncep’

Després d’estar entre la vida i la mort a causa d’una malaltia, el popular actor i director Àngel Llàcer torna als escenaris amb El Petit Príncep, un musical que va crear amb Manu Guix (música) i Marc Artigau (lletres i dramatúrgia) que adapta el clàssic d’Antoine de Saint-Exupéry publicat el 1943. Més de 400.000 espectadors ja han vist la proposta que es va estrenar a l’antiga sala Barts, rebatejada el 2022 com a Paral·lel 62. Com va passar amb Mar i cel, de Dagoll Dagom, espectacle gestionat ara pel Mago Pop, aquest musical s’ha convertit en un autèntic imant per al públic.

Anar-lo a veure ja forma part de la tradició nadalenca. Però, ¿quin és el secret del seu èxit? Per a Llàcer és clar: "El Petit Príncep és una història universal, que ens arriba a tots, grans i petits, i cadascú hi veu idees diferents i hi connecta de manera diferent. Cada vegada que el llegeixes amb atenció, et fixes en una cosa que no t’havies fixat abans, i això és meravellós. Amb el musical crec que passa el mateix. I si hi afegeixes la música de Manu Guix, que fins i tot sense lletra emociona, no queda gran cosa més per dir. Tota mena de persones tornen any rere any: venen grups grans, famílies senceres després dels àpats d’aquestes festes. El Petit Príncep s’ha convertit en una tradició de Nadal, i això ens fa molt feliços".

Llàcer es torna a posar en la pell de l’aviador, un home encallat al mig del desert amb un avió en una època sense GPS ni mòbils. Saint-Exupéry, que era aviador, va passar per aquesta experiència al Sàhara, on va tenir temps per reflexionar sobre el sentit de la vida. D’aquí sorgeix la història d’El Petit Príncep, l’imaginatiu viatge d’un nen per la galàxia per descobrir el significat de l’amor i l’amistat.

Per a Llàcer és molt diferent fer ara el musical que quan el va estrenar el 2014: ha superat una dura prova després que una infecció bacteriana posés en perill la seva vida i el fes passar pel quiròfan diverses vegades. "L’aviador és un rol que vaig interpretar per primera vegada quan tenia 40 anys. Hi ha un moment en la funció que parlo de les estrelles, que són totes les persones que han mort. Quan jo tenia 40 anys m’emocionava parlar-ne, les sentia llunyanes. Ara, que gairebé en tinc 52, també m’emociona parlar-ne, però des d’un altre lloc. Ara sento aquelles estrelles més pròximes, sento que m’acompanyen. Segurament tot això m’ho ha portat l’edat, però també el que m’ha tocat viure aquest últim any i mig".

Llàcer, com a director d’escena, i Guix, com a compositor i director musical, van estrenar el 2010 Geronimo Stilton: el musical del Regne de la Fantasia, un aclamat projecte que va debutar al Teatre Condal de la mà de Focus. Al cap d’uns anys es van llançar amb El Petit Príncep, coproduït amb La Perla 29. Després han fet musicals amb Nostromo Live per al públic adult, com La jaula de las locas, Cantando bajo la lluvia i The Producers.

Notícies relacionades

Les bicis elèctriques Panot fan el salt de Barcelona a París

Els turistes que van a concerts creixen un 2% i ja suposen un 14% del públic

Geronimo Stilton

Aquest Nadal, Geronimo Stilton té nova vida al centre comercial Westfield La Maquinista en una experiència immersiva en què els nens, ajudats pels familiars, s’involucren en una aventura per ajudar Stilton a tornar la llum al Món de la Fantasia. Com a impulsor del primer musical al món sobre el famós rosegador periodista, ¿quin és el repte més gran que planteja un espectacle familiar? "Sempre penso que la gent ho ha de passar bé, ha de desconnectar de tot el que ens fa anar tan esverats en el dia a dia, del que ens fa estar enfadats... I fer-ho sempre des d’un lloc molt genuí, aquell lloc en què gairebé tots som feliços. En realitat, com passa en El Petit Príncep, des del nostre nen interior. Fet des d’aquí, és més fàcil que connecti amb la gent, i quan passa, sorgeix la màgia. També com en El Petit Príncep. Aquesta dotzena temporada la tenim plena a vessar, i ja hi ha molta gent que fins i tot ens demana que fem la tretzena".