La casa al costat del parc Güell que va passar de somni a malson

És fàcil de reconèixer, perquè és impossible no fixar-s’hi. Tot aquell que accedeix al parc Güell per l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya passa pel seu costat. Fa cantonada amb la rambla de Mercedes, on té l’entrada, en els números 1-3. És una casa imponent, un petit palau construït el 1870 a sobre de la roca, pedra que es fa visible en diverses parts de l’interior. Està situada a 120 metres de l’entrada del parc, amb el qual afronta. La seva façana impressiona el passejant, si bé resulta apreciable que l’edifici ha conegut sens dubte temps millors.

Ho confirma Beatriz García: «Cal imaginar la casa amb l’esplendor que ja no té». Ella hi va viure de petita. Té fotos de la seva àvia prenent el te a la terrassa principal, amb vistes excepcionals a Barcelona. La mare de la Beatriz recordava com es veia des d’allà la Sagrada Família amb només dues torres.

Sembla clar que aquesta casa ha sigut un somni per a tots els seus habitants, però fa temps que s’ha convertit en un malson per als actuals propietaris, la Beatriz, el seu germà Albert i la viuda d’un altre germà ja mort, el Joaquim. Es veuen obligats a mantenir-la, amb un ull posat en la seva degradació. No poden vendre-la, les barreres són massa: catalogada patrimonialment amb el nivell C, des de fa uns 50 anys està afectada per plans urbanístics que preveuen que una part de la vivenda es converteixi en un equipament municipal i una altra, en zona verda. Però aquest futur no té data. L’Ajuntament no té per ara ni idea de què farà amb la vivenda i de quan ho farà.

Casa Hurtado i Vil·la Conchita

Preguntat per aquest diari, el districte de Gràcia confirma que la vivenda està afectada pel MPGM dels Tres Turons i indica que per ara no s’ha valorat iniciar el procés d’expropiació a falta de definir-ne un ús futur i la inversió necessària per condicionar la finca. Si la finca és de 1870 (els amos actuals no saben quin arquitecte la va construir), les escriptures que conserva la Beatriz indiquen que el 1896 va ser venuda per Josep de Bolós i Güell a Jaume Farriol.

De Bolós era propietari de tot Can Muntaner, una de les dues finques sobre el terreny de la qual es va formar el parc Güell, tot i que de fet era realment un testaferro del veritable propietari, Salvador de Samà, marquès de Marianao.

Després la vivenda va canviar de mans més vegades i el 1939, la van adquirir els avis de la Beatriz, el Joaquim i l’Albert: Fernand Mathias, francès, i Ines Schucani, suïssa. «Anem d’expropiació en expropiació», fa broma la Beatriz, perquè el 1936 Mathias i Schucani vivien a Pedralbes, a la coneguda Casa Hurtado, expropiada pel consistori ja a altres propietaris i ben aviat nou equipament municipal. Quan aquell any va començar la Guerra Civil, la parella se’n va anar a Suïssa. Era gent benestant econòmicament. A l’acabar la contesa van tornar i van comprar la casa de Rambla de Mercedes, 1-3.

Les Canàries

La Beatriz aporta una postal antiga, de 1928, en la qual apareix la vivenda amb el nom de Vil·la Conchita. Tot i que a la família li sona aquest nom, no l’utilitzaven. «No sabem qui era la Conchita». A mitjans dels 60 del segle XX, ja retirats, Mathias i Schucani se’n van anar a viure a Gran Canària a la recerca d’un clima temperat. Llavors la vivenda va quedar en mans de la seva filla, mare de la Beatriz, el Joaquim i l’Albert.

La Beatriz tenia sis anys quan, en fa poc més de 60, els seus pares, ella i el Joaquim –l’Albert, el petit, no havia nascut– es van traslladar a la casa. La finca compta amb una segona edificació, més petita, en la qual vivia el servei. Ara és l’Albert qui resideix allà amb la seva família. Ell pateix molt de prop la inquietud que provoca la situació actual. Fa un temps diversos joves van entrar amb la intenció d’ocupar la casa principal. Quan els va trobar van desistir i se’n van anar.

La parcel·la suma 1.900 metres quadrats. Es fa difícil afirmar quants n’hi ha de vivenda, perquè està repartida en diverses parts i tot són nivells diferents. La Beatriz mostra la principal, plena de detalls. Hi entra pel garatge, un camí en què trossos de roca sobresurten de les parets. A dalt hi ha una sala d’estar, un menjador, habitacions, un despatx, el dormitori marital encara disposat com quan era utilitzat. A la cuina, la Beatriz obre una trapa al terra que porta cap a baix, per un camí que es diria adequat per escapar en cas d’urgència. Porta a una sala d’oci que és a sota de la vivenda principal i a la qual també s’entra per fora. Allà s’amunteguen records, llibres, ampolles antigues.

Densa vegetació

A la part superior hi ha una altra sala vidrada: «Aquí estudiàvem quan anàvem a la universitat», explica la Beatriz. És a la màxima altura, a prop de la gran terrassa que es correspon amb el sostre de la casa principal, i al costat d’un jardí que segons els García va estar cuidat. Ara la vegetació se’l menja. El límit del jardí és un mur que el separa del parc Güell, d’un camí que baixa fins a la sortida per Sant Josep de la Muntanya. Des d’allà alguns indesitjables llencen residus a la casa.

Remarca l’Albert que els diners són el que menys els preocupa. No és qüestió que esperin una gran recompensa. El que necessiten és que la llarga i tensa espera acabi, i que l’Ajuntament prengui possessió de casa seva. A la terrassa superior, la Beatriz s’explica situada sobre una claraboia. L’Albert l’agafa del braç subtilment i la treu d’allà perquè trepitgi terra ferm. Aquest tipus de temors són la norma.

Notícies relacionades

Mor Joan Callau, exalcalde de Sant Adrià i exdirigent del PSC

El comerç de la Via Laietana agafa volada després del final de la reforma

Així, imaginant-ho amb els ulls tancats, la casa de la rambla de Mercedes sembla idònia perquè es converteixi en un equipament que ofereixi algun servei als veïns, que, per utilitzar l’eufemisme, tantes externalitats pateixen per viure a prop del parc Güell. No és una idea que pugui resultar gaire exòtica.

Aquesta mateixa setmana, el consistori va aprovar en comissió de govern iniciar el procés que portarà a l’expropiació de dues vivendes pròximes, La Miranda, situada a l’avinguda del Coll del Portell, 74, i la Casa Trias, ubicada dins del recinte del parc Güell. No obstant, els propietaris de Rambla de Mercedes 1-3 continuen esperant que algú els digui quan arribarà el seu torn.