El jutge anglès delimitarà dilluns els punts en litigi de l’assetjament denunciat per Corinna contra Joan Carles I

En el tribunal número 13 del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les s’obrirà dilluns pròxim, 6 de desembre (dia de la Constitució a Espanya), la primera audiència per la demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I per presumpte assetjament (‘harassment’, en anglès), seguiment il·legal i difamació. En aquest edifici, la Royal Courts of Justice, d’estil gòtic, construït en la dècada del 1870 i inaugurat per la reina Victoria, s’exposaran les proves si la demanda supera la barrera preliminar: l’argument de la defensa de Joan Carles I segons la qual l’actual rei emèrit gaudeix d’immunitat sobirana i de jurisdicció com a excap d’Estat i, per tant, rebutja la jurisdicció anglesa.

El jutge Matthew Nicklin serà l’encarregat de celebrar aquesta audiència, que, en principi, es preveu per al dilluns 6 i dimarts 7 de desembre. La demandant, Corinna, estarà representada pels advocats Jonathan Caplan, James Lewis i Adam Chichester-Clark i els advocats del bufet internacional Clifford Chance representaran el demandat Joan Carles I.

‘Case management conference’

Segons diu la convocatòria de l’audiència al tauló del tribunal, col·locada aquest divendres a la tarda, es tracta d’una ‘Case management conference’ o ‘CMC’, una audiència preliminar perquè el tribunal identifiqui i delimiti els assumptes en litigi, i per estudiar si poden ser acotats abans d’anar a judici. El jutge té amplis poders per assenyalar com ha de ser conduït el cas, fet que es tradueix en una primera ordre de direcció que aborda el calendari de la demanda.

Tot i que Corinna zu Sayn-Wittgenstein demana una indemnització per danys i perjudicis, la demanda no la quantifica. Fonts jurídiques estimen, pel concepte de costos que s’apunten, que s’estaria estudiant una xifra de milions de lliures o euros, una quantitat que conduiria a l’anomenat procediment ‘multi-track’, al superar les 25.000 lliures esterlines. Un altre aspecte que s’aborda són els costos del procediment.

Immunitat de jurisdicció

Notícies relacionades

L’opaca gestió de l’arxiu de les diligències del Suprem sobre Joan Carles I, per Ernesto Ekaizer

L’arxivament de les diligències sobre el rei Joan Carles, a l’espera de les dades del 2015 sol·licitades a Suïssa

El punt preliminar, l’equivalent al que serien les qüestions prèvies en el procediment civil d’Espanya, és la falta de jurisdicció, competència objectiva i territorial. En aquest cas, la defensa de Joan Carles I, contractada per l’emèrit des dels Emirats Àrabs Units, on resideix des de primers d’agost del 2020, a través del seu advocat Javier Sánchez-Junco, sol·licita al tribunal anglès que rebutgi la demanda perquè l’emèrit gaudeix d’immunitat de jurisdicció en la seva condició d’excap d’Estat. Rebutja, doncs, la jurisdicció anglesa.

Aquesta doctrina xoca amb la circumstància que aquesta prerrogativa (que Joan Carles I continués gaudint d’immunitat de jurisdicció al perdre la seva condició de rei i de cap d’Estat) no va ser previst en el seu veloç aforament davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, aprovat pel Govern de Mariano Rajoy i ratificat amb els vots del Partit Popular en solitari, després de l’abdicació del monarca el juny del 2014.