Tribunals
La Fiscalia prorroga sis mesos més la investigació al rei Joan Carles
L’ampliació de les investigacions es justifica per la falta de determinada documentació sobre el 2015 que Suïssa té pendent d’enviar.
La pròrroga fins al juny del 2022 no té necessitat d’esgotar-se, i l’arxivament de les actuacions podria produir-se al gener.
La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, ha firmat aquest dijous el decret que permet prorrogar per sis mesos, fins al juny del 2022, les diligències penals obertes contra el rei emèrit Joan Carles I per la Fiscalia del Tribunal Suprem, segons han avançat fonts fiscals a ‘El Periódico de España’. La firma es produeix uns dies abans del 17 de desembre, dia en què caducaven els sis mesos per investigar un dels tres assumptes oberts a l’exmonarca pels fiscals de l’alt tribunal, que han sol·licitat i justificat una ampliació de les indagacions.
Ja fa uns dies fonts del Ministeri Públic van assenyalar aquesta possibilitat de pròrroga i van apuntar al gener com a data més adequada per fer l’arxivament de les actuacions, una decisió que ja està adoptada però que ara es veurà ajornada unes setmanes. Això permetrà, a més, allunyar l’impacte que sens dubte tindrà aquesta notícia del discurs de la Nit de Nadal del rei Felip VI, que tindrà lloc tan sols uns dies després.
La raó de la pròrroga és, en tot cas, de caràcter tècnic, i té a veure amb documentació pendent de la comissió rogatòria remesa a Suïssa, que ha d’entregar encara algunes dades relatives a l’any 2015. Tot i que els investigadors no esperen gaires novetats d’aquests documents, han preferit esperar a tenir tota la informació que va ser sol·licitada i han demanta a la fiscal general que prorrogui les actuacions, ja que està facultada per a això.
Tal com va informar aquest diari de Prensa Ibérica, el departament que dirigeix Dolores Delgado va adoptar a principis de la tardor la decisió d’arxivar les tres diligències d’investigació que té obertes al rei emèrit Joan Carles I, i ho va fer sense haver analitzat a fons la informació sobre possibles moviments delictius, ja que en aquell moment faltava l’esmentada documentació a remetre per Suïssa.
Quatre possibles delictes
Als documents de reclamació d’informació que s’han remès a Suïssa i altres països es parla de fins a quatre delictes atribuïbles a l’emèrit, que són el blanqueig de capitals, contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d’influències.
En relació amb aquestes possibles responsabilitats penals són tres les diligències d’investigació que, amb caràcter preprocessal, es mantenen obertes respecte al rei emèrit. Les primeres van ser les incoades el 2018 per la Fiscalia Anticorrupció, pel suposat cobrament de gairebé 65 milions en comissions per la construcció de l’AVE a la Meca.
Més tard, ja amb l’assumpte a càrrec de l’equip de fiscals del Tribunal Suprem, se’n van obrir dues més, pel presumpte ús per part de Joan Carles I i altres familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes en què no figuren com a titulars; i per l’existència d’un compte amb 10 milions d’euros a nom de l’ex cap d’estat a l’illa de Jersey, un paradís fiscal
Les diligències d’investigació que obren les fiscalies tenen una durada de sis mesos –menys les d’Anticorrupció, que són d’un any–, un període que pot prorrogar-se successivament per sis mesos més si així es considera oportú, però que no té necessitat d’esgotar-se. Per aquesta raó, les fonts consultades ja aventuraven fa unes setmanes que no hi hauria cap problema a l’hora de prorrogar les actuacions al desembre, tal com ha passat, per arxivar unes setmanes més endavant.
Cinc milions pagats a Hisenda
Entre altres raons, per justificar el futur arxiu d’aquesta investigació s’argumenta que alguns dels presumptes delictes atribuïts a l’exmonarca haurien ocorregut quan Joan Carles I era penalment irresponsable abans de la seva abdicació el 2014; que d’altres haurien prescrit i que existeix una falta de pes probatori a la qual s’han sumat dues regularitzacions fiscals per prop de 5 milions d’euros que tanquen la porta a atribuir-li la comissió de delictes fiscals.
Les dues regularitzacions amb Hisenda reconegudes per la defensa de Joan Carles I ho han sigut per un total de 678.393,72 a finals de 2020 i 4.395.901,96 euros més el febrer passat, respectivament. La primera pel que hauria deixat de pagar en impostos corresponents als exercicis 2016, 2017, 2018 i la segona, pels 8 milions d’euros que Joan Carles I va rebre durant diversos exercicis en vols d’una companyia de jet privats pagats fins al 2018 per la fundació Zagatka, propietat del seu cosí llunyà Àlvar d’Orleans.
Notícies relacionadesLes regularitzacions van poder ser possibles perquè l’equip de fiscals de l’Alt Tribunal que investigaven a l’emèrit havien notificat a l’advocat de l’exmonarca que s’havien ‘revelat indicis’ contra el seu client.
Se li va indicar, a més, el número de les tres diligències d’investigació obertes, però sense concretar cap altra dada, cosa que permet segons la seva defensa, exercida per Javier Sánchez-Junco, aplicar l’article 304 del Codi Penal que assenyala que les regularitzacions es donen per bones sempre que es pagui abans que existeixin actuacions judicials o fiscals pel defraudat.
