Estat de les autonomies
Vuit autonomies reclamen un finançament que freni els «desequilibris territorials»
«L’objectiu que ens ha d’unir és encertar en la definició dels costos reals que suposen els serveis que prestem»
El tauler geopolític intern espanyol experimenta els primers moviments de cara a la reforma del sistema de finançament autonòmic, caducat el 2014 i que ni el Govern de Rajoy (PP) ni el de Pedro Sánchez (PSOE i UP) han abordat. Galícia lidera un front de l’Espanya buidada que exercirà de contrapès davant les comunitats més poblades, com Andalusia, o amb pes polític vital per a la continuïtat de l’Executiu, com Catalunya.
Galícia, Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, La Rioja, Cantàbria i Astúries han reeditat avui a Santiago el front creat el 2018 a l’Aragó amb un missatge ferm que va transcendir les sigles polítiques, ja que es van barrejar governs populars, socialistes i regionalistes convocats pel titular de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo. Exigeixen que es tingui en compte el cost real dels serveis públics per distribuir recursos entre els territoris i no només el volum de població, criteri que les penalitza.
L’envelliment i la dispersió poblacional en són dos exemples. El primer incrementa el cost de la sanitat, que tracta, a més, percentatge de població amb malalties cròniques. El segon dispara, per exemple, el preu del transport escolar.
«L’objectiu que ens ha d’unir és encertar en la definició dels costos reals que suposen els serveis que deixem», reclamen les vuit comunitats. «Aquest és l’únic camí possible per garantir la igualtat dels espanyols amb nivells de serveis públics homogenis en totes les comunitats i evitar desequilibris territorials», afegeix.
La seva declaració conjunta reclama blindar el principi de «solidaritat». «Cal preservar-se en les decisions governamentals per garantir en tot moment els mateixos drets a tots els ciutadans, amb independència de la seva condició i del lloc en on visquin», diu el document.
El bloc de vuit comunitats que representen el 62% del territori i el 24% de població considera l’«emergència demogràfica» el principal repte a abordar, per la qual cosa apressen una col·laboració «activa i lleial» de totes les administracions per reformar el finançament autonòmic.
Notícies relacionadesConsideren la pandèmia «una finestra d’oportunitat» per revitalitzar el medi rural, sempre que es blindin el finançament de serveis públics.
La reedició de la cimera suposa gairebé un déjà-vu respecte a la del 2018 a Saragossa, ja que llavors també va tenir lloc després de missatges reiterant que no es tracta d’un front contra el Govern ni contra altres autonomies, i el Ministeri d’Hisenda va assegurar tenir gairebé a punt una proposta. El guió és gairebé calcat a l’actual, ja que la ministra María Jesús Montero havia promès que al novembre revelarien un model per renovar el sistema que permet pagar els serveis públics a les autonomies.
Isabel Rodríguez García Finançament autonòmic Emiliano García - Page Astúries Extremadura Logronyo - La Rioja Castella i Lleó Castella-La Manxa Galícia Cantàbria Aragó Alberto Núñez Feijóo Hisenda PP - Partit Popular PSOE Govern Adrián Barbón Concha Andreu María Jesús Montero Guillermo Fernández Vara Miguel Ángel Revilla Ministeri d'Hisenda
- Mobilització del món musical Serrat i Estopa, units per València
- La recuperació d’una estrella blaugrana ¿Què li passa a Salma Paralluelo?
- Abusos sexuals en l’església Primera condemna per pederàstia contra un monjo de Montserrat
- Planificació territorial Més de 40 càmpings es troben en zona inundable
- URBANISME El 32% de ciutats de BCN excedeix la densitat "òptima" per viure
- Catalunya restringeix la mobilitat i anul·la les classes a 5 comarques
- La zona zero de València es blinda davant les noves pluges
- Antoni Hernández-Fernández: "El material digital no hauria de ser el centre de l’aprenentatge"
- Els alumnes catalans treuen la millor nota en competència digital
- Juan Roig impulsa 25 milions d’ajuda directa a empreses