L’Espanya despoblada pressiona Hisenda per al nou model de finançament

S’havia programat inicialment per al 2 de novembre, però al final es va ajornar fins aquest dimarts. Aquest 23 de novembre, a les 10 hores i al saló reial de l’Hostal de los Reyes Católicos de Santiago de Compostel·la, arrenca la tercera cimera de presidents autonòmics de l’Espanya despoblada. L’Espanya que pateix la dispersió i l’envelliment i que reclama un sistema de finançament que tingui en compte el cost de la prestació real del servei, no només els diners per habitant. Un fòrum en què participen vuit comunitats (cinc liderades pel PSOE i dues pel PP) i que arriba a les portes que el Ministeri d’Hisenda presenti el principal pilar del nou model, el de població ajustada. El Govern s’havia compromès a tenir-lo dissenyat aquest mes però ara addueix que podria tardar una mica més per les enormes diferències que separen les comunitats, partides en dos blocs bàsics: l’Espanya interior i més rural davant l’Espanya més saturada poblacionalment i que es considera infradotada. Catalunya reclama una negociació bilateral i Madrid de moment és al marge de la discussió i no s’alinea amb cap grup.

El cap de la Xunta, el popular Alberto Núñez Feijóo, fa d’amfitrió de la cita, a què s’afegeixen el seu company de partit Alfonso Fernández Mañueco (Castella i Lleó) i els presidents socialistes de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page; Aragó, Javier Lambán; Astúries, Adrián Barbón; La Rioja, Concha Andreu, i Extremadura, Guillermo Fernández Vara. Aquest últim s’incorpora al bloc en aquesta cimera del 2021, igual que Miguel Ángel Revilla, president de Cantàbria i del regionalista PRC, que cogoverna la comunitat amb els socialistes. Les vuit autonomies, recorden, representen el 70% del territori, tot i que no arriben a la meitat de la població.

De la reunió d’aquest dimarts pretenen sortir els vuit barons amb una declaració institucional conjunta unànime, lluny de «fronts», coincideixen fonts de diversos governs consultades per aquest diari. Els principis generals estan «clars», perquè són els mateixos que van inspirar la primera cimera, el febrer del 2018 a Lleó (en què van participar Astúries, Galícia, Castella i Lleó i Aragó), i la segona, el setembre d’aquell any a Saragossa (a què ja es van afegir Castella-la Manxa i La Rioja). Això és, que el nou model de finançament autonòmic, que substitueixi el vigent, nascut el 2009 i caducat des del 2014, tingui en compte que el cost real de serveis com la sanitat o l’educació és més gran en territoris molt extensos i poc poblats, demogràficament envellits i amb dificultats orogràfiques, que en altres amb molta més població articulada en grans nuclis urbans. Aquest «cost efectiu i real» és el que, segons el parer dels vuit presidents, ha de ser el principal criteri que ha de valer a l’hora de reformar el model, i «no només, ni principalment, el de la població».

Aquesta és la gran diferència respecte al bloc que lideren el socialista Ximo Puig (País Valencià) i el popular Juanma Moreno (Andalusia), que al setembre també es van reunir a Sevilla per fer pressió davant Hisenda. Totes dues comparteixen diagnòstic i demandes, igual que Múrcia (Fernando López Miras, PP). No massa lluny de les tres, tot i que amb problemes concrets, hi ha les Balears (Francina Armengol, PSOE).

Despesa no en ambaixades

Les vuit comunitats que es donen cita a Santiago aquest dimarts també recorden que totes les autonomies –i no només les més poblades– pateixen un dèficit de finançament, perquè donen els serveis essencials de l’Estat del benestar (sanitat i educació es mengen bona part de la despesa) i aquests tenen una demanda més gran per part de la ciutadania, cosa que significa més desemborsament econòmic. Assenyalen que si es vol garantir la suficiència financera de l’Estat del benestar les comunitats han de representar «més del 28% de la despesa pública total» que suposen ara, i aquest esforç «l’ha de fer l’Estat». Els presidents d’aquestes vuit regions remarquen que han de donar, «en condicions de raonable igualtat, els grans serveis públics essencials», per la qual cosa el model de finançament ha d’atendre aquest cost de l’Estat del benestar, i no, apunten des d’un dels governs socialistes, l’impacte de la creació de les «ambaixades o policies autonòmiques, una festa que ha de quedar al marge del sistema general de finançament». Un afegit que, no obstant, quedarà probablement fora del text comú precisament per no alimentar la confrontació amb altres territoris.

El text encara s’estava perfilant en aquestes últimes hores, i per això no estava clar que s’haguessin d’introduir demandes més conjunturals dirigides al Govern com un nou fons Covid –Hisenda s’hi nega perquè entén que ja ha reservat prou partides per a sanitat o educació a través dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022, que aquesta setmana acabaran el seu tràmit al Congrés– o la protecció del llop. Però la intenció és apartar tots els elements que siguin font de conflicte. «No és el fòrum per tractar aquests temes. No podem obrir melons que ens portin al desacord –indiquen des de l’equip d’un president socialista–. Estem aquí per abordar una qüestió estructural com és el finançament autonòmic, amb una mirada llarga per als pròxims 10 anys».

«No es tracta d’inventar res», indica un altre baró del PSOE, «es tracta de plantejar propostes de comunitats que comparteixen un diagnòstic, i aquest fòrum va néixer per abordar la despoblació». «Si hi ha algun element que distorsioni, s’apartarà. No volem alimentar el frontisme ni el front d’unes comunitats contra les altres, això està descartat», abunden des d’una tercera comunitat dirigida pel PSOE. «Continua l’intercanvi de documents per part dels gabinets, hi ha propostes però encara no està tancat què inclourà la declaració final», afirmen des de l’entorn del president càntabre.

La reunió es preveu curta, d’aproximadament dues hores, perquè, com recorden diversos dirigents consultats, les conclusions estan molt treballades i no han canviat significativament des de la cita del 2018. Sí que es busca «concretar més qüestions com la dispersió, l’envelliment o el sosteniment de la dependència» i «emfatitzar la defensa de l’Estat de les autonomies i l’Estat del benestar», però poca cosa més. «La política nacional ha remarcat el repte demogràfic i la despoblació com a desafiaments per abordar, i ara hem de ser coherents: que es reflecteixi en el nou sistema aquest salt més qualitatiu que quantitatiu», expliquen des de Castella-la Manxa.

Sense postures partidistes

«És per dir que som aquí, no té més», glossa un baró socialista, que insisteix que no es vol atiar el conflicte amb Hisenda. La ministra María Jesús Montero sí que havia mostrat les seves reserves sobre la cimera de Santiago, advertint els seus companys que Feijóo realment perseguia un «front» contra l’Executiu de Pedro Sánchez, però les seves reticències es van anar mitigant. També perquè els presidents d’Astúries, Extremadura, Castella-la Manxa, Aragó i La Rioja van rubricar que no tolerarien cap maniobra contra el Govern. Montero va constatar, en la reunió amb els mandataris socialistes a Ferraz del 5 de novembre passat, que seria impossible per al partit parlar amb una veu única: cada un prioritzaria la defensa dels interessos del seu territori en el debat de finançament, tot i que sí que comparteixen una posició de mínims. En el cas del PP, Génova no ha reunit els seus barons per esgrimir unes línies bàsiques.

Notícies relacionades

Montero: «El finançament es decidirà de manera multilateral i serà valent amb les autonomies infrafinançades»

Les autonomies més endeutades apressen Hisenda perquè els alleugi el deute

El següent pas serà la presentació de la proposta de població ajustada per part d’Hisenda. En principi, aquest novembre. Hisenda, de moment, vol tancar la carpeta dels Pressupostos –aquest dijous el ple del Congrés acabarà de votar el dictamen, que ja anirà rumb al Senat–, tot i que adverteix que l’ambient encara no és el propici per a l’acostament, pel xoc entre comunitats i l’actitud poc col·laboradora del PP.

Alguns dels líders socialistes que acudeixen a la cimera de Santiago creuen que una reunió com aquesta, amb governs de diferent color, pot ajudar que s’avanci cap a un acord, al superar-se les fronteres ideològiques. Però certeses no n’hi ha. «El model només es pot reformar amb un acord del PSOE i el PP», recorda un president socialista, «i jo no veig Pablo Casado donant aquesta carta a Pedro, donant oxigen al Govern, i menys amb la situació interna que té». I és que la guerra al si de la formació conservadora, entre la direcció de Génova i Isabel Díaz Ayuso, és total i sense que s’intueixi una solució a curt termini. Una batalla que, com reconeixen des de la cúpula, frena l’acció del partit.