Sessió de control al Parlament

Aragonès dona un cop de porta al PSC i s’obre a negociar els pressupostos amb els comuns

  • El pla b d’Aragonès enerva Junts, que el deixa sol en la reunió vespertina amb En Comú Podem

  • La CUP continua negociant amb el Govern a la recerca d’avenços en fiscalitat, procés i vivenda

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Mà estesa als comuns, cop de porta al PSC i nova fissura entre els socis de l’esquerdat Govern d’ERC i Junts. El president Pere Aragonès va mostrar finalment el seu pla b davant el veto inicial de la CUP als pressupostos i no és cap altre que obrir negociacions amb En Comú Podem, mentre engegava de mala manera l’enèsim oferiment de Salvador Illa per pactar. El doble moviment d’Aragonès va enervar els seus socis de Junts, que no volien incloure en l’equació els comuns i sí, en canvi, el PSC. El pla b d’Aragonès, amb tot, s’enfila sense descartar el pla a, la CUP.

El president, en una espècie de tot o res, pot trobar-se dilluns amb un pam de nas, i uns pressupostos retornats i uns socis desitjosos de rescabalar-se del nou cop de puny a la taula del republicà, a l’imposar el pla b, o bé amb una entesa a quatre (amb Junts, CUP i comuns) que, fa uns mesos, era el seu desig més gran.

Al Parlament, el president va donar per tancada la ferida amb En Comú Podem per no haver-lo recolzat en la investidura i va oferir negociar els pressupostos. Molt diferent va ser la resposta, pocs minuts després, al líder del PSC, que li havia reiterat la petició de reunió realitzada a primera hora del matí que es va acabar fent a la tarda. Aragonès va etzibar, de manera contundent, al socialista: «Vostè i jo no compartim model de país. Ens podem reunir quan vulgui, però ja pot anticipar el resultat que n’obtindrà» De fet, es van trobar en el Parlament, però per concloure definitivament la qüestió. Van resoldre l’assumpte en 25 minuts.

Abans, Aragonès i el conseller d’Economia, Jaume Giró, es van reunir amb la CUP, que va presentar les seves cinc reciclades demandes, aquelles a les quals ara, en la recta final, donen més prioritat que mai, en matèria de macroprojectes, vivenda, fiscalitat, full de ruta independentista i ordre públic; amb l’esperança d’aconseguir avenços per desencallar la negociació. Després, el president i la secretària del Govern, Núria Cuenca, es van reunir (sense presència de Junts) amb els comuns. Primera presa de contacte i previsió d’entrar en feina dijous. Curiosa la situació dels postconvergents, ja que la seva indignació difícilment pot tornar-se en un vot als comptes perquè són els ‘seus’ comptes, els de Giró. Paradoxa que Aragonès no ignora i li va portar a repetir la maniobra de la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez: només republicans a la taula.

«[A Illa] Vostè i jo no compartim model de país [...] Mantinc el meu compromís, l’autodeterminació i l’amnistia»

Pere Aragonès

president

L’obertura del ventall d’opcions cap als comuns no significa, per a Aragonès, el final de les converses amb la CUP. «Treballaré fins a l’últim segon perquè la majoria de la investidura, la dels partits independentistes» aprovin els comptes, va dir en resposta, aquesta vegada, a un sorprès Albert Batet, de Junts. Batet havia inquirit els comuns per aquesta mà estesa després de responsabilitzar el president que encara no hi hagi un acord amb la CUP.

Fonts postconvergents del Govern van assenyalar a EL PERIÓDICO que en el Consell Executiu de dimarts Aragonès va plantejar obrir la negociació als comuns, una cosa que Junts no comparteix. Veus bipartides també donen compte de la reunió del Consell Tècnic de Govern en la qual el vicepresident, Jordi Puigneró, i alguns alts càrrecs republicans van debatre sobre el pla b. Segons fonts republicanes, Puigneró va advocar pel pacte amb el PSC. Segons els postconvergents, Puigneró només va assenyalar que «abans d’anar a una pròrroga pressupostària», com alguna veu republicana apuntava, «millor acceptar els vots gratis» dels socialistes. Potser per això, en la sessió de control i dirigint-se al mateix Illa, Aragonès va asseverar que «no hi ha res gratis en aquesta vida».

Notícies relacionades

I és que els republicans temen que donar excessiu vol al PSC pugui passar-los factura tant en els seus plets polítics amb el Govern Sánchez, com en les eleccions municipals del 2023. Convertir Illa en el salvador i responsable que els diners flueixin (els pressupostos són expansius) no sembla el millor antídot per frenar els socialistes en l’àrea metropolitana.

La CUP, mentrestant, aguanta en l’equació. No veu amb rebuig l’entrada dels comuns, perquè el veto el van posar al PSC a l’entendre la «incompatibilitat» de les seves demandes, més encara quan una de les seves exigències és trencar amb el PSOE, llegeixi’s el Govern central, i fixar un límit temporal a la taula de diàleg, que en el pacte d’investidura es va situar el 2023. No només busquen escurçar-lo, sinó també començar a avançar des de ja en la preparació d’un nou referèndum, al qual ERC descarta posar data i Junts aparca al considerar vigent el mandat de l’1-O. En la llista de propostes d’última hora, es manté la negativa als macroprojectes (Jocs Olímpics, Hard Rock i Circuït de Catalunya), es reclama arribar als 1.000 milions d’euros en vivenda (sobre paper n’hi ha pressupostats 749) i impulsar una reforma fiscal que apugi els impostos als que cobren més de 60.000 euros anuals, així com als que registren més d’un milió d’euros de patrimoni.