Els comptes de la Generalitat

Els pros i contres d’aprovar els pressupostos catalans que debatrà la CUP

  • Els anticapitalistes debatran aquest cap de setmana si presenten una esmena a la totalitat o si continuen negociant els comptes amb el Govern

Els pros i contres d’aprovar els pressupostos catalans que debatrà la CUP
5
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La CUP ja ha citat a la seva militància perquè decideixi si ha de presentar una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat i si aposta per continuar negociant amb el Govern o es planta i surt de l’equació. Les assemblees es reuniran aquest cap de setmana i votaran dilluns vinent de manera telemàtica per dilucidar així el futur de les negociacions. La direcció del partit manté la seva reticència a avalar els comptes, a l’espera que l’Executiu els faci una última oferta que pugui decantar la balança en unes bases més proclius a vetar les xifres que a aprovar-les. Aquests són els pros i contres de la CUP per aprovar o no els pressupostos per al 2022.

El compliment de l’acord d’investidura


Els anticapitalistes van firmar l’acord per a la investidura del president Pere Aragonès des del més absolut escepticisme. Un 59,31% de la militància va beneir l’acord, malgrat que fins a un 85,59% va considerar que era insuficient. El marcatge a ERC va començar just abans de l’estiu, una vegada atès cert marge per evidenciar un canvi de polítiques des de Palau. La CUP va elevar el to per garantir el compliment del pacte, i la relació va començar a enterbolir-se amb la taula de diàleg i el suport republicà al manteniment del Govern central. El debat de política general va exhibir les tensions: la CUP va forçar un compromís d’ERC i Junts per celebrar un referèndum en aquesta legislatura que el primer va rebutjar per no estar d’acord amb els terminis i el segon, per la seva defensa aferrissada de la vigència de l’1-O. 


Les converses per als pressupostos van començar ja sota aquest escenari d’inquietud. I, si bé els cupaires donaven per fet que els comptes havien de reflectir tots els acords previs que necessiten partides específiques, el Govern no va recollir d’entrada totes aquelles propostes i van entrar en un terreny de «revisió de l’acordat», segons la CUP. I aquí és on continuen encallats, ja que asseguren que s’ha complert el 40% de l’acord, però que dins d’aquest percentatge regnen intencions que no s’han convertit en fets.

Les xifres dels comptes

La divergència entre el Govern i la CUP comença ja en la terminologia. Si bé l’Executiu defensa aquests comptes com a expansius –amb 3.500 milions d’euros més gràcies a la inversió de l’Estat i els fons de la Unió Europea–, els cupaires ho neguen, perquè afirmen que l’executat per al 2021 ja serà superior i que aquesta bossa de diners addicionals serveix per cobrir el que ja s’està fent.


Més enllà d’això, queda curt en les aspiracions de la CUP en matèria de vivenda –750 milions d’euros, no els 1.000 pactats per a la investidura–, en atenció primària –s’hi preveu destinar el 17% i no el 25% de la partida sanitària–, en la internalització el telèfon d’emergències 061 –que pot acabar excloent els teleoperadors– i a la partida per a l’energètica pública –que es queda en 500.000 euros, «irrisoris» per començar a estudiar la seva viabilitat per posar-la en marxa–. Quant als macroprojectes que la CUP detesta no hi ha acord ni marge de maniobra, perquè les posicions són totalment oposades. L’únic aspecte pactat és que es guarden 800.000 euros per celebrar una consulta al territori sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern. Tampoc hi ha cap reforma fiscal contemplada per apujar els impostos a les rendes més altes, com exigeixen.


Davant això, les dues organitzacions majoritàries dins del partit opinen que no s’han d’avalar els comptes, almenys, d’entrada. Endavant considera que els avenços són tan escassos que la CUP ha «de donar per acabat» el pacte d’investidura i situar-se a l’oposició «d’esquerres i independentista» i Poble Lliure valora que la proposta «no presenta cap avenç substancial ni a nivell social ni a nivell nacional» i que fins i tot en les polítiques del dia a dia «hi ha retrocessos», com en la lluita contra el canvi climàtic.

La majoria independentista

Des de la CUP mantenen que la «millor opció» per a l’independentisme és que el Govern mantingui l’aliança amb ells «per garantir un gir a l’esquerra i avenços en el full de ruta» del procés. Va caure especialment malament que el conseller d’Economia, Jaume Giró, mostrés la seva confiança en una abstenció del PSC i els comuns en el cas que els cupaires acabin vetant els comptes, fet que va enervar la direcció del partit, que ho va interpretar com una maniobra de pressió a les seves bases.


Des del partit afirmen que no volen que el PSC i els comuns entrin en l’equació, perquè suposaria una «estabilització» de l’Estat, això és, la normalització de les relacions i una ruptura de la majoria independentista, ja tocada pels incessants duels interns. «En un marc sense unitat, de xoc entre socis en el Govern, que la responsabilitat de preservar-la sigui nostra, quan ells són els primers que no l’exerceixen, no ho comprem», avisen des de la cúpula.


«Però no tota la responsabilitat és del Govern, també passa perquè l’actual direcció de la CUP no ha pres la iniciativa a posar grans qüestions sobre la taula per millorar aquest pressupost, i això també ha obert la porta que el PSC s’hagi situat al centre d’aquest debat, i no ho podem acceptar», opinen fonts de Poble Lliure, descontentes amb el rumb de les negociacions.

El futur del mandat d’Aragonès

La CUP es va comprometre a donar aire a la presidència republicana, però ha intentat lligar curt Aragonès. De fet, ja en l’acord d’investidura, es comprometien a facilitar l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat. Concretament, a «facilitar la governabilitat» i garantir l’«estabilitat pressupostària» si es compleixen els compromisos subscrits per les dues formacions. De la mateixa manera, el president se sotmetrà a una qüestió de confiança «abans d’acabar la primera meitat del 2023», en l’equador de la legislatura i coincidint amb la fi del termini donat a la taula de diàleg, però per a ERC l’aprovació dels pressupostos és una primera prova de foc. 


Si la CUP torna a l’«oposició contundent» i deixa de ser un aliment –com va fer en l’anterior mandat–, ERC es queda sense aliat prioritari i el PSC i els comuns veuran el terreny aplanat. I és que des de la CUP intenten alertar els republicans que Junts prefereix els socialistes i que, sense ells, el futur d’Aragonès pot ser molt complicat, perquè veuria com es trenca la majoria que el va investir. Tots juguen les seves cartes, però, per ara, no hi ha acord i tots els potencials aliats mouen fitxa.