Garzón, Arguiñano i Caponata. El videocomentari de Verónica Fumanal

Les dues mesures, una de molt més calat social i econòmic que l’altra, venen a posar el focus en un tema fonamental: la salut de la nostra societat, perquè un nen obès té un altíssim grau de probabilitat de ser-ho durant tota la seva vida, amb les greus afeccions que té per a la seva salut i benestar. No obstant, malgrat ser un problema greu molt correlacionat amb el nivell socioeconòmic de la població, la trinxera ideològica fa que el debat no s’abordi amb el rigor necessari, sinó amb la màxima que ha conduït a sacrificar la gallina dels ous d’or als Estats Units, la Caponata, per part dels republicans. Ara resulta que com que publicitar les vacunes és comunista, a Espanya, la lluita contra l’obesitat infantil també ho és.

Contra els negacionistes anticomunistes, una realitat aclaparadora: el 40% dels nens i les nenes d’entre 6 i 9 anys d’Espanya tenen sobrepès, i la majoria d’ells són de classes humils i rendes baixes, segons un estudi d’Aladino, un fenomen conegut com a «pobreobesitat». A més, les estadístiques de l’INE mostren el nostre país com el quart amb més prevalença d’obesitat infantil. Però aquesta fotografia no parla del present, sinó del futur, perquè els hàbits alimentaris són molt difícils de canviar i perquè el cos estableix les bases en la infantesa per a tota la vida.

Dades molt alarmants

Aquestes dades són molt alarmants si ho portem al terreny sanitari, perquè mostren que l’obesitat i el sobrepès estan relacionats amb malalties com la diabetis, malalties coronàries o alguns càncers. És a dir, no només estem condemnant els nens de famílies humils a una vida de pitjor qualitat, sinó que estem llastant el sistema sanitari públic, que haurà d’atendre gairebé la meitat de la població amb patologies relacionades amb el sobrepès.

Però què hi fa si és Garzón el que alerta d’aquesta xacra. Tot el que provingui d’aquest ministeri del Govern «socialcomunista» és una mentida que l’únic que pretén és coartar el nostre dret a engreixar els nostres fills amb greixos saturats i sucres (que combinat amb una recepta sense activitat física i davant d’una pantalla, els resulta un còctel molotov). Són els nostres fills i fem el que volem... i així Karlos Arguiñano es converteix en ‘trending topic’ al crit de... perquè ens donin receptes, posem Arguiñano de ministre.

No sé si el famós cuiner seria un bon ministre, pot ser. No obstant, jo que l’he seguit bastant per aprendre a cuinar, he de dir que pocs han fet tant per la cuina mediterrània i contra els precuinats, avisant com d’important és una bona dieta per a la salut, així que, si fos Garzón, el fitxaria per lluitar contra l’obesitat infantil.

Debats fonamentals

Notícies relacionades

Allò de Yolanda

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El Ministeri de Consum s’havia de guanyar el seu perquè, que no era evident quan va ser creat. I malgrat certes ficades de pota, com l’assenyalament del sector carni, s’ha de reconèixer que està servint per posar a l’agenda pública temes que són fonamentals per a la nostra societat, i que el dia a dia del preu de la llum o la inflació amaguen, com la ludopatia infantil, l’obesitat i els hàbits de consum de les classes més humils.

Afrontar aquests problemes no és fàcil perquè davant hi ha els interessos d’indústries poderosíssimes que estan disposades a posar tot el seu capital per continuar atraient consumidors. No obstant, aquesta lluita ja s’ha portat a terme de manera global contra altres indústries, com la del tabac o l’alcohol, amb tanta polèmica com valentia. Hi va haver una època en què fumar era sexi. Potser en el futur també vegem advertències en el ‘packaging’ dels productes amb alt contingut en greixos i sucres: menjar malament perjudica greument la teva salut.