Trump anuncia un acord de pau definitiu amb l’Iran i que s’obrirà Ormuz

Sharif va declarar que les dues parts han acordat el "cessament immediat i permanent de les operacions militars a tots els fronts, inclòs el Líban". Així mateix, va agrair als Estats Units i l’Iran el seu compromís, així com a Qatar el seu suport "per assolir aquest acord". A més, ha afegit que aquesta setmana se celebraran una sèrie de reunions per posar les bases de les converses tècniques.

"L’acord amb la República Islàmica de l’Iran ja està tancat. ¡Enhorabona a tothom! Amb aquesta comunicació, autoritzo plenament l’obertura sense peatges de l’estret d’Ormuz i, simultàniament, autoritzo l’aixecament immediat del bloqueig naval dels Estats Units", va escriure el president nord-americà a les xarxes socials. Teheran, malgrat mostrar reticències pel text i condemnar l’última escalada de tensions a causa de l’atac d’aquest diumenge d’Israel contra Beirut, hauria cedit, si bé les autoritats encara no han confirmat la rúbrica de l’entesa.

En aquest sentit, el president nord-americà va retreure al seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu, haver atacat Beirut enmig de les converses per tancar acord de pau amb l’Iran, segons va explicar el mateix Trump a Axios. "¿Per què va haver de fer un maleït atac Netanyahu? Estava tan enfadat. No té gens de seny", va dir Trump al mitjà nord-americà.

Fins al tancament d’aquesta edició, la part iraniana no va dur a terme represàlies contra Israel a l’espera del que, segons diversos mitjans israelians, seria una oferta de concessions més grans per part dels Estats Units a canvi d’evitar una escalada de les tensions. Tot i això, en les últimes hores es mantenia una calma tensa, a l’espera que Teheran prengués la decisió de respondre als atacs o seguir per la via diplomàtica. Mentrestant, les autoritats iranianes van tancar el trànsit aeri a la regió occidental del país, i el Consell Suprem de Seguretat Nacional, la màxima instància de seguretat de l’Iran, va advertir d’una resposta "imminent" a l’atac israelià. "El Líban és la nostra vida i la violació de les línies vermelles de la República Islàmica no serà tolerada", va assenyalar Mohammad Baqer Zolqadr, secretari del Consell, a la xarxa X.

Negociacions

A més, el règim dels aiatol·làs en cap moment ha donat l’acord per tancat. "La República Islàmica encara no ha pres ni anunciat la decisió final respecte al protocol d’acord proposat durant les negociacions", va apuntar ahir l’agència de premsa iraniana Fars, citant "una font ben informada pròxima a l’equip negociador" del país persa. "Les autoritats competents estan examinant acuradament les dimensions polítiques, legals i tècniques de l’assumpte", va afegir Fars, ben comunicada amb la Guàrdia Revolucionària.

Si bé és cert que per primera vegada el règim admet que hi podria haver un acord –divendres, el ministre d’Exteriors, Abbàs Araghchi, va assegurar que s’està "més a prop que mai" d’aconseguir-lo, dirigents de l’ala dura hi estarien oposant resistència perquè, segons l’agència France Presse, consideren que el protocol no respon als interessos de l’Iran i li priva. L’agència Fars va informar dissabte d’una protesta davant l’oficina del ministre d’Exteriors a Mashhad, la segona ciutat de l’Iran, corejant lemes contra Araghchi. A més, dos membres del Parlament van criticar en dues intervencions un potencial acord i també van carregar contra el cap de la diplomàcia.

Un dels punts del memoràndum d’entesa filtrats per l’Administració dels EUA i subratllat per Trump en el seu últim missatge decreta l’obertura total de l’estratègic pas marítim d’Ormuz, per on abans del bloqueig transitava el 20% de la producció mundial de cru i gas.

Entre les demandes de l’Iran hi ha un cessament de les hostilitats d’Israel al Líban, una cosa amb què Trump està d’acord i que, de fet, ha exigit a Benjamin Netanyahu. Tot i això, el primer ministre israelià manté l’ofensiva i ahir mateix va ordenar el bombardeig dels suburbis del sud de Beirut, bastió de la milícia xiïta Hezbol·là –un dels grups aliats de l’Iran a la regió, al costat de Hamàs a Gaza o els huties del Iemen–. El diumenge anterior, un altre bombardeig contra Beirut va desencadenar 24 hores d’atacs creuats entre Israel i l’Iran.

Segons el principal negociador de l’Iran, l’"agressió" de Tel-Aviv contra els suburbis de la capital libanesa "ha demostrat una vegada més que els EUA no tenen la voluntat o la capacitat per respectar els seus compromisos". "Si no tenen ni la voluntat ni la capacitat per complir els seus compromisos, no té sentit parlar de continuar per aquest camí", va afegir Ghalifab en un missatge publicat a X, en referència a les converses per assolir un acord de pau.

Notícies relacionades

El vell G-7 i el desordre mundial

L’acord i el G7

Cautela de Teheran

El motiu principal de la resistència o cautela de Teheran és l’experiència acumulada en les seves relacions amb Washington, segons va explicar Abas Aslani, investigador principal del Centre for Middle East Strategic Studies, a Al-Jazeera. Els Estats Units han atacat l’Iran dues vegades en un any mentre estaven enmig de negociacions: el juny de l’any passat, quan va iniciar la guerra de 12 dies, i en l’actual conflicte.