Un think tank acusa Rússia, la Xina i l’Iran de cooperar amb xarxes criminals

Rússia, la Xina i l’Iran han gaudit en els últims anys d’una gran penetració a l’Amèrica Llatina i a Mèxic en particular. En aquest període de temps, Pequín s’ha convertit en el segon soci comercial del gegant hispano, mentre que Moscou ha sigut acusat regularment de mantenir un hub d’espies en territori mexicà i d’haver desplegat un important aparell de propaganda capaç d’influir en un segment important de l’opinió pública.

Però del que amb prou feines s’havia parlat fins ara era de la cooperació d’aquestes autocràcies amb el crim organitzat local, en una "mena de convergència estructural" que permet a aquests tres estats, en paraules d’un recent informe que ha sigut elaborat pel think tank Centre for the Study of Democracy, prendre "el control de sectors econòmics estratègics, evadir sancions internacionals" i, per tant, "perpetuar la fragilitat de les estructures de governança a la regió".

"Més que tractar el crim organitzat com un fenomen incidental o oportunista, la Xina, Rússia i l’Iran han anat, de forma creixent, recorrent a les xarxes criminals com els possibilitadors funcionals dels seus objectius geopolítics... creant dependències a llarg termini que aconsegueixen modelar posteriorment les decisions polítiques i limiten l’autonomia estratègica", diu el document, que porta el títol d’Aliances a l’ombra: Potències autoritàries i el nexe de la guerra híbrida a l’Amèrica Llatina. Tot això, a més, es materialitza des de les bambolines i sense que sigui necessari "un alineament polític obert" en favor d’aquests tres països per part de les seves autoritats, continua.

Les recents acusacions públiques contra l’empresari Antonio Rullán Dichter, antic cònsol honorari de Rússia a Acapulco i al capdavant, des de fa dècades, de clubs nocturns a la turística localitat mexicana de l’oceà Pacífic, són part del conglomerat d’evidències que esmenta el text.

"Negocis tèrbols"

Segons el rotatiu mexicà El Excélsior, citant fonts de la intel·ligència militar mexicana, la secretaria (Ministeri) d’Exteriors, sota la direcció de la secretària Alicia Bárcena, va cancel·lar l’estatus diplomàtic de l’empresari perquè mantenia relacions amb Los Rusos, una banda criminal integrada per gent de parla russa que es dedica a la venda i distribució de drogues, homicidis i extorsions.

Fonts locals han assegurat a EL PERIÓDICO que "res d’això" el sorprèn, ja que es tracta d’una persona "que pràcticament controla Acapulco i vinculada des de fa anys a negocis tèrbols". Tot just publicar-se l’informe, Rullán Dichter va concedir una roda de premsa per negar totes les acusacions i assegurar que el seu cessament per part del Govern mexicà va ser simplement per raons administratives. A més, va difondre a les xarxes una fotografia en un acte a la legació russa que va tenir lloc el 9 de juny amb l’actual ambaixador, Nikolai Sofinski, on, segons la seva versió, va rebre el suport verbal del diplomàtic.

D’acord amb el report, en les relacions amb el crim organitzat que estableix cada país esmentat, "tot i que convergeix en la mateixa lògica subjacent" es fan servir tàctiques diferents i revesteixen característiques diferents. En el cas de la Xina, recorre a "la integració institucional i econòmica, però beneficiant-se d’estats amb una feble regulació". Una vegada identificades les vulnerabilitats d’un Estat llatinoamericà, entren en "acció criminal cibernètics xinesos, cooptats per les agències d’intel·ligència xineses" que adquireixen "informació confidencial i propietat intel·lectual".

Amb Rússia, tot adquireix més cotes d’agressivitat, brutalitat i coerció, continua explicant el text. "Sota Putin, l’Estat no només ha tolerat el crim organitzat, sinó que l’ha absorbit, convertint actors criminals en armes de la guerra híbrida" a l’exterior. Per aquesta raó, les xarxes criminals russes, als estats de la regió on opera, concedeixen a l’Estat "capacitats de sabotatge, contraban, evasió de sancions, finançament il·legítim i desestabilització política". Per la seva banda, l’Iran, amb un potencial menor que la Xina o Rússia, opera "a través de mitjancers i aprofita els fluxos financers il·lícits" per esquivar les sancions internacionals.

Un dels elements esmentats a l’informe del CSD i que exemplifica la situació és l’enorme quantitat d’armes de fabricació russa que circulen a Mèxic en mans dels càrtels de narcotraficants. "Més del 60%" de les armes confiscades procedeixen del país de Vladímir Putin, i si bé en el text no es responsabilitza directament l’Estat rus del flux d’armes ni se l’acusa de controlar-lo, sí que considera que demostra que "els canals de subministrament vinculats a Rússia poden enfortir els actors criminals locals de manera consistent", assegura El Excélsior. De fet, continua dient la publicació, llançagranades propulsades per coets russos van ser trobades a l’arsenal d’El Mencho, el presumpte narcotraficant abatut el febrer passat en una vasta operació de les Forces Especials mexicanes.

Recomanacions

Notícies relacionades

Trump anuncia un acord de pau definitiu amb l’Iran i que s’obrirà Ormuz

El vell G-7 i el desordre mundial

El combat contra la dimensió criminal de les campanyes d’influència a Llatinoamèrica portada a terme per actors externs i fins al moment poc estudiada, és complicat i requerirà grans esforços addicionals als països concernits, conclou el text. "Es requereix una reforma de com els estats afronten la seva seguretat i les xarxes de governança", aconsellen els autors.

Entre les recomanacions pràctiques, es reclama que hi hagi "integració institucional", ja que les "unitats contra el crim organitzat, les autoritats de la intel·ligència financera i els serveis de seguretat operen en paral·lel". Així mateix, es tracta també d’entendre que és un fenomen de "naturalesa sistèmica" i no simplement "manifestacions individuals".