Homs recorre davant el Tribunal Europeu de Drets Humans la seva condemna pel 9-N

La primera condemna per la consulta del 9-N a Catalunya ja és sobre la taula del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). L’exconseller de Presidència de la Generalitat i exdiputat del PDECat Francesc Homs ha confirmat aquest dimarts que ja ha presentat un recurs contra la sentència del Tribunal Suprem de març del 2017 (confirmada pel Constitucional el maig del 2021) que el va condemnar a 13 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros per la votació del 9 de novembre del 2014. Homs ha anunciat el recurs acompanyat de l’expresident Carles Puigdemont a la seu del Parlament Europeu, coincidint amb el setè aniversari d’una consulta que, segons l’actual eurodiputat de Junts, «marca un inici d’un procés polític, institucional i social».

Segons ha explicat Homs, que va formalitzar el recurs «a finals de setembre» però ha esperat a una data simbòlica per anunciar-lo, també recorreran davant el TEDH l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, que a principis d’octubre van rebre la resposta del Tribuna Constitucional (TC) confirmant les condemnes d’inhabilitació dictades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

A l’espera de la decisió del TEDH, que en primer lloc haurà de decidir si admet a tràmit o no el cas, Homs ha avisat que els quatre anys i mig que ha tardat el TC a resoldre el seu recurs d’empara –i a obrir la via a Estrasburg– apunta a una «utilització política» d’aquest òrgan judicial. «És un dels arguments que exposem en el recurs juntament amb el fet acreditat de l’arbitrarietat del Tribunal Suprem», ha explicat.

L’exconseller ha aprofitat la breu compareixença per recordar que la sentència del procés té el seu fonament en el que ha denominat ‘doctrina Homs’. És a dir, «que certs posicionaments polítics que no eren de satisfacció per a l’Estat es tipificaven com a delictes. Primer, de desobediència, i al final, com van veure que no n’hi havia prou amb la desobediència, fins i tot de sedició. Aquella primera sentència del Tribunal Suprem (el 2017) posa els fonaments i les bases d’una narrativa jurídica absolutament creativa des del punt de vista del que s’havia interpretat fins aquell moment del que era delicte i el que no», ha defensat.

Notícies relacionades

El sanedrí del procés

La fiscalia demana al Tribunal de Comptes que investigui Mas per la despesa de 5 milions el 9-N

En aquest sentit, ha tancat files amb Puigdemont i ha insistit que el seu recurs és un element més que se suma a l’estratègia de defensa de l’expresident per denunciar la repressió judicial a Espanya. «Amb aquest recurs ens volem afegir a l’estratègia que estàs encapçalant de defensa de drets fonamentals, de drets humans», ha afegit, remarcant que el que busquen a Estrasburg és un àrbitre neutral.

«Potser no em donaran la raó, potser no ens donaran la raó en aquest cas concret del 9-N. Jo crec que sí, però sí que tinc la convicció que serà un àrbitre neutral, que el TEDH farà una aproximació d’acord amb les regles del dret, amb les normes fonamentals que respecten els drets fonamentals de les persones, en farà una anàlisi i veurem quin serà el resultat», ha acabat.