Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Quantes vides li queden a Pedro Sánchez?
En política, com a la vida, la sort també determina el destí de les persones. Dels polítics que en tenen es diu que tenen baraca. Es tracta de líders a qui les bales sempre els xiulen les orelles però no els abasten. La baraca pot tenir causes sobrenaturals o ser el resultat de l’audàcia, tot i que també ho pot ser de la temeritat. Divendres al migdia, el president del Govern, Pedro Sánchez, va salvar un altre ‘match ball’. Esquerra, el PNB i Bildu van anunciar, gairebé fora de termini, que no presenten esmenes a totalitat dels Pressupostos Generals i, en conseqüència, no deixaran prosperar les que sí que han presentat el PP, Ciutadans, Vox, Junts i la CUP. Al president actual li agrada esgotar els terminis, potser perquè així hi ha menys temps per demanar contrapartides. El cert és que una vegada més, Sánchez sobreviu quan alguns ja el donaven per mort. Ho va fer en la seva batalla pel control del PSOE, en la moció de censura, en la repetició electoral o en la pandèmia. Això és, efectivament, una barreja de protecció sobrenatural, audàcia i temeritat.
----------------------------
Dos alfils per protegir el rei
Aquesta mateixa setmana també va haver alguns que van veure en la lluita entre les vicepresidentes Calviño i Díaz l’avantsala de la caiguda de la coalició i, en conseqüència, de Sánchez. Però tot indica que la fàbrica de relats de la Moncloa no depenia d’Iván Redondo. Sense ell, continuen sent capaços d’ocultar el que és evident. El problema de la reforma laboral no és ni el caràcter ni les competències de les vicepresidentes. El problema és que el president Sánchez ha firmat dos compromisos difícilment compatibles. En el pacte de govern amb Podem es va comprometre a derogar la reforma laboral del PP i al contracte amb la UE per rebre els fons europeus va rubricar que l’aplicaria. Passen els dies i s’esgoten els terminis. Els socis de la coalició necessiten fer onejar la bandera de la derogació i els socis de la unió han d’autoritzar les transferències. Però el supervivent Sánchez ha aconseguit que no es parli d’això, sinó que corrin rius de tinta amb les raons entre les vicepresidentes a propòsit dels papers que es van intercanviar, les reunions que es van ocultar i les competències que es van saltar. Espuma del temps, que diria el gran Jorge Semprún. I mentrestant la reforma laboral que realment es necessita, no la simple rebequeria contra el PP, ni hi és ni se l’espera.
------------------------------
Esquerra segueix amb el full de ruta
Tal com ha plantejat Aragonès, la partida de la legislatura catalana és poc probable que deixi caure Sánchez. Per això ha d’extremar la gesticulació cada vegada que ho ha d’evitar. Li passa una mica com li va passar a Pujol quan va recolzar el primer govern d’Aznar: si cobres al principi de legislatura –en aquest cas indults i taula de negociació– es fa costerut el pagament de cada quota del crèdit aparentment a canvi de res. Sánchez compta amb dos avantatges afegits. Almenys durant dos anys, si cau, Aragonès es queda sense relat. I a les bases republicanes hi ha una imatge que els produeix més pànic que recolzar al PSOE: imaginar-se tal dia com divendres amb Vox ocupant el seu lloc i retirant l’esmena a la totalitat d’uns pressupostos del PP a canvi de... recuperar competències a les autonomies, per posar un exemple. De vegades, la sort d’un sorgeix de les pors dels altres.
--------------------------
La següent bala serà europea
Quan tanqui la reforma laboral, a Sánchez li venen uns mesos de tranquil·litat. Almenys fins a la primavera. Però llavors pot patir una tempesta perfecta: la inflació podria llastar el creixement, disparar el deute, empènyer el BCE a pujar els tipus d’interès, de manera que els fons europeus s’esfumessin de cop fent front als imprevistos en lloc de servir per impulsar la recuperació econòmica. I llavors arribaria el moment dels ajustos i ni la coalició ni la majoria parlamentària que la sustenta semblen resistents a un tsunami com aquest. La temeritat consisteix a descartar els escenaris negatius. Però el que pot servir per derrotar Susana Díaz, Mariano Rajoy, Pablo Iglesias o Felipe González pot ser insuficient per apaivagar el pròxim canceller alemany que, en qualitat de socialdemòcrata, tindrà el mateix pànic a la inflació que Merkel.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
PNB PP - Partit Popular PSOE ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Pressupostos Generals de l'Estat Pedro Sánchez Yolanda Díaz Nadia Calviño Pere Aragonès
