Newsletter

El PSC a la part més alta de la corda fluixa

1
Es llegeix en minuts
El PSC a la part més alta de la corda fluixa

DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS

Els socialistes transiten per la campanya electoral des de dalt de tot de les enquestes però en una corda fluixa molt fina que obliga Salvador Illa a redoblar els seus exercicis d’equilibrisme per sumar vots del constitucionalisme d’esquerres, del catalanisme pragmàtic i del pedrisme sense excitar l’antisanchisme. No és fàcil, tot i que les expectatives d’arribar primer no les discuteix gairebé ningú, només Puigdemont en aquests últims dies. Però al PSC no li servirà de res la victòria si un independentista acaba sent president de la Generalitat. Tot el que ha fet Illa en els últims tres anys i tot el que ha fet Sánchez l’últim any no tindrà sentit si Catalunya no obre una nova etapa i es dona per superat definitivament l’anomenat procés. Excepte un estirabot de Matías Carnero i un precipitat conat d’obrir-se a pactar amb Junts, Illa ha fet una campanya sense errors, que era el que necessitava. Només li falta en les últimes 48 hores col·locar amb nitidesa el seu missatge final: Illa o Puigdemont.

El més complicat per a Illa i per al PSC serà el dia després. Si Puigdemont queda primer o si l’independentisme suma 68 diputats sense Aliança Catalana, les pressions perquè Illa renunciï a la presidència poden arribar de tot arreu, encoratjades tant pel pedrisme per assegurar la continuïtat a la Moncloa com per l’antisanchisme per convertir Puigdemont en el cavall de Troia i forçar la caiguda de Sánchez. La directora d’El Correo de Andalucía, Isabel Morillo, ho ha escrit amb bisturí fi a l’observar que en segons quins escenaris només en pot quedar un: Sánchez o Illa. Ja ho veurem. No seria la primera vegada que el catalanisme pacta la presidència de la Generalitat a Madrid i xoca amb el mur del PSC. Va passar el 2006, quan Zapatero va prometre a Mas la presidència, i Montilla, sense cap oposició interna, va respondre amb un segon tripartit i li va dir allò de "José Luis, t’estimem molt, però estimem més Catalunya". A la corda fluixa.