Esquerra a la foguera de les emocions
Esquerra arriba fosa a les enquestes en la recta final de la campanya del 12M. El sondeig del GESOP per a EL PERIÓDICO li atorgava entre 21 i 23 diputats, el CEO i el CIS els elevaven a 28, mentre que la mitjana de totes les enquestes publicades que calculen Jose Rico i Francisco J. Moya la situa en 25, vuit menys que el 2021. La sensació en la direcció d’Esquerra és que la seva aposta pel diàleg i la negociació des del 2019 ha quedat desbordada pels focs artificials emocionals de Carles Puigdemont, amb l’anunci del seu retorn després de l’amnistia, i de Pedro Sánchez amb el seu parèntesi fake per denunciar la màquina del fang. Els més crítics acusen directament els que van decidir l’avanç electoral a Palau, des d’on tampoc s’ha sabut capitalitzar, diuen, l’obra de govern, especialment al no haver aconseguit aprovar els pressupostos del 2024.
En el més profund del partit consideren que aquesta partida l’estaria jugant Esquerra amb altres cartes si el candidat hagués pogut ser Oriol Junqueras, lligat de mans per la seva inhabilitació malgrat l’indult i amb un camí fins a l’amnistia més llarg que el de Puigdemont. La seva figura hauria pogut jugar en el camp de les emocions en igualtat de condicions que Sánchez i Puigdemont davant la figura de Pere Aragonès, a qui el 2021 se li va encarregar fugir d’aquest marc per donar imatge de serietat i allunyar-se de les formes de Quim Torra. Si la debacle es confirma diumenge (encara hi ha un 25% de votants d’Esquerra del 2021 que no han decidit a qui votaran), els republicans necessitarien temps –uns dos anys– per reordenar-se fins que Junqueras pugui tornar a ser candidat .I aquest temps només els hi pot donar l’aritmètica, si els independentistes no sumen sense Aliança Catalana, o la generositat de Sánchez evitant fer president Puigdemont. La política és injusta, en aquest cas amb els primers que en el camp independentista van apostar primer pel diàleg i la negociació.
