ERC amenaça amb l’esmena a la totalitat als Pressupostos per l’actitud del PSOE

Tot això ve a tomb perquè els fulls del calendari van caient sense que els republicans percebin un interès real dels socialistes per seure a negociar sobre trens, la llei de l’audiovisual i altres qüestions que Esquerra pretén que s’emmarquin en un pacte pressupostari. I s’escampa certa impaciència, sobretot després que el dissabte 16 i el dilluns 18, Oriol Junqueras i Marta Vilalta van exigir ja l’obertura de les negociacions i la reacció ha sigut mínima.

Sánchez, concatenat

No és que els republicans no llegeixin els diaris i no hagin vist la concatenació d’esdeveniments que ha tingut Pedro Sánchez en les últimes setmanes. A saber, un congrés del partit, que implica un canvi de dinàmiques internes, just quan el PSOE s’ha de seure a negociar. Un pacte d’Estat, amb foto amb Pablo Casado inclosa, amb el PP per als òrgans pendents de renovació (CGPJ a banda) i un principi de motí dins el Govern perquè Unides Podem veu amb disgust com la vicepresidenta Nadia Calviño mira d’endinsar-se en l’espai natural violeta liderant la derogació de la reforma laboral.

Però com diria Junqueras segur que tot és veritat alhora, però a més, els republicans, que presumeixen ja de conèixer fil per randa els seus adversaris, detecten certa voluntat de dilatar els temps per part del PSOE. I deixar sense marge de maniobra ERC perquè accedeixi a la tramitació parlamentària dels comptes. 

Uns comptes, dues eleccions

La maniobra els recorda la negociació dels Pressupostos del 2019 en què Sánchez va deixar, segons la seva versió, els republicans en guaret, a l’espera que, simplement per no afavorir les opcions que la dreta reprengués el poder, ERC recolzés els seus comptes. No va ser així. I malgrat els sondejos demoscòpics favorables, a Sánchez li va costar dues eleccions reprendre el rumb. D’aquí el recordatori de Junqueras: «Ja vam tombar uns Pressupostos».

Divendres s’acaba, al Congrés, el termini de presentació d’esmenes a la totalitat a la llei de Pressupostos. Que ERC, en principi el soci principal de la coalició a la Moncloa, en registri una no és cap quimera. «És una de les opcions que tenim sobre la taula», a falta d’una setmana «i no és en absolut descartable», assenyala una font del partit. Una mica més mesurada que una altra que, sense embuts i com a forma de pressió, aposta per, «com a mínim, amenaçar de presentar-la» i veure la reacció. Que quedi clar que seria, en tot cas, una mesura estètica perquè, com ja va passar en la llei de la memòria històrica, no comptaria amb el suport necessari per seguir parlamentàriament endavant.

Mur d’incomprensió

Totes les fonts consultades coincideixen que en cap de les qüestions que pengen directament dels Pressupostos hi ha hagut cap avanç. Tampoc referent a la presència del català a les plataformes televisives, via la llei de l’audiovisual. Els republicans veuen un mur d’incomprensió en aquesta qüestió, tot i que confien poder tirar endavant algun tipus de quota protectora per a la llengua. A Madrid, creu ERC, no acaben d’entendre tota la importància que els republicans, i molt singularment el president Pere Aragonès, donen a la qüestió. Sense anar més lluny, divendres passat, en la seva reunió amb la presidenta balear, Francina Armengol.

Així mateix, Esquerra adverteix que la idea del vot captiu, sense marge de maniobra, els desgasta davant els seus rivals i no obstant socis de Junts, que els acusen d’entreguisme. 

¿I la taula de diàleg i negociació pel conflicte polític? S’ha entrat ja en la fase discreta, com es va anunciar al seu dia. Hi ha hagut moviments i preparatius, però les parts es guarden molt de comunicar res. Sobretot els republicans, que han fet d’aquest fòrum l’estendard i motiu de recolzament a Sánchez al Congrés.

A l’expectativa

Si realment el ‘sí’ d’ERC als Pressupostos dependrà que la taula de diàleg avanci de manera significativa, com va dir Esquerra, i això ha de suposar, com van insistir, que el Govern central esbossi una proposta de resolució política, moltes coses hauran de passar en les pròximes setmanes.

Notícies relacionades

Cadascú al seu lloc

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El tercer front, després dels partits i els governs, és l’institucional, via la comissió bilateral Estat-Generalitat. Els contactes són continus i els equips tècnics dels ministeris i les conselleries està previst que es vegin l’última setmana d’aquest octubre per aplanar el camí dels acords.

A tot això, es pot dir que la voluntat negociadora del partit que ostenta la presidència de la Generalitat és total. Entre altres motius, perquè necessita que els nous Pressupostos, amb més ingressos i partides, siguin aprovats per a un millor transcórrer de la legislatura catalana.