Els socis intenten reconduir la crisi però mantenen intactes les seves posicions

El PSOE i Podem s’enfronten en la pitjor batalla del Govern de coalició

  • La Moncloa insisteix que Calviño ha de pilotar la reforma laboral i estar «en primera línia» per «fer confiança» a la patronal i a la UE

  • Díaz promet que es «derogarà» la llei del PP «malgrat les resistències» dels socialistes i Lastra remarca que es farà, però que «ho farà el PSOE»

El PSOE i Podem s’enfronten en la pitjor batalla del Govern de coalició

EFE / MARISCAL

8
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

Els dos socis, el PSOE i Unides Podem, juren i perjuren que no volen trencar, que la coalició és sòlida i que resistiran la tempesta. Però aquesta vegada no és com les altres. La crisi que ha esclatat en el Govern de coalició és més un pròleg del que encara ha d’arribar. Perquè la reforma laboral és una de les claus de volta de la legislatura, cosa que «dona sentit», diuen els morats, a la seva presència a l’Executiu. Una mesura «estructural» que vigila la Unió Europea i que és de «tot» el Gabinet, insisteixen per la seva part els socialistes. Ara, tots dos intenten reconduir el conflicte, abaixar la temperatura i hi ajuda, reconeixen, la desactivació de la guerra d’UP contra la presidenta del Congrés. Les posicions dels socis, no obstant, són fermes. S’enfronten, es temptegen en una qüestió d’altíssim voltatge com és el desmantellament de la legislació del PP, a l’espera que arribi el moment «decisiu», quan s’hagi d’aprovar la reforma al Consell de Ministres, abans de remetre-la al Parlament. 

Que el pols segueix viu ho demostrava aquest dissabte Yolanda Díaz en la clausura del 12è Congrés Confederal de Comissions Obreres, en el qual va ser reelegit Unai Sordo com a líder del sindicat. Aclamada pels delegats al crit de «¡presidenta, presidenta!», es va comprometre a «derogar la reforma laboral, malgrat totes les resistències, que n’hi ha moltes». Un desafiament a Nadia Calviño, amb qui està obertament enfrontada. Amb la diferència que en aquesta pugna Pedro Sánchez ha donat suport sense embuts a la seva vicepresidenta primera en l’intent d’agafar les regnes de la negociació. «No és una intromissió», va sentenciar el cap de l’Executiu divendres des de Brussel·les, sinó «col·laboració, coordinació» de tots els ministeris en una llei crucial per al futur del Gabinet. El president vol que Calviño estigui en la primera línia com a carta «de confiança» davant els agents socials i davant la UE, justifiquen els seus. 

La líder d’Unides Podem va rebre, al seu torn, un missatge de tornada per duplicat des dels pesos pesants del PSOE. D’una banda, de la seva número dos, Adriana Lastra, durant el congrés de la federació extremenya: hi haurà «derogació» de la reforma laboral, però «la farà el PSOE». El partit «compleix i complirà», va completar el tres, Santos Cerdán, des de la reunió de la formació a Navarra, «amb el compromís d’actualitzar la seva relació amb els models laborals». «I que no li quedi a ningú cap dubte», va reblar, referint-se a Sordo, que va desconfiar de la voluntat dels socialistes de liquidar la regulació del PP i es va alinear amb la vicepresidenta segona al remarcar que «no es pot dir» que les converses sobre la nova arquitectura del mercat de treball es trobin en una fase «preliminar», com havia dit Calviño dijous davant CCOO. 

No hi havia hagut fins ara una escalada verbal pitjor. Sánchez, que va fer el seu cinquè viatge a La Palma des de l’erupció del volcà, va evitar les preguntes sobre la crisi a la coalició. Imperava la prudència i la voluntat de temperar el conflicte, almenys per ara. La comunicació, de fet, no es va interrompre. Adriana Lastra i el titular de la Presidència, Félix Bolaños, escuders del president en el partit i en el Govern, han estat parlant aquestes últimes hores amb Díaz i Ione Belarra, líder de Podem i ministra de Drets Socials i Agenda 2030.

«Va sortir fatal i som els culpables»

Primer per acceptar la convocatòria de la taula de seguiment dels acords, que es reunirà dilluns o dimarts, i també per traslladar als seus socis que era «inacceptable» que Unides Podem presentés una querella contra Meritxell Batet per la retirada de l’escó del diputat Alberto Rodríguez. «Es van passar de la ratlla. La sentència del Suprem [que el va condemnar a un mes i mig de presó, substituït per 540 euros de multa per haver agredit un policia] pot ser un disbarat. Però Meritxell no podia fer res més que complir i posar el focus en ella és un error», argumenta l’ala socialista del Gabinet.

En l’entorn de Díaz reconeixen l’«embolic» i l’equivocació. Aquest dissabte, el ministre de Consum, Alberto Garzón, coordinador federal d’IU, va avisar que l’acció judicial era «a títol personal» de Rodríguez, no una iniciativa de l’espai confederal. «És veritat, va sortir fatal i només nosaltres en som els culpables. Però aquest ja no serà un element de conflicte», indicaven fonts pròximes a la vicepresidenta segona. Rodríguez, a més, surt d’escena: a la tarda va anunciar la seva marxa d’UP. «I això facilita que el monotema sigui únicament la reforma laboral», van afegir les mateixes fonts. L’important.

La part socialista del Govern es congratulava que els seus socis «seguissin el fil». «Però això és una tempesta en un got d’aigua. Ara li traiem ferro, però d’aquí a un temps tornarà a ser important», observen des de l’entorn del president, afirmació en la qual coincideixen els morats. Perquè el problema no és només qui coordina els treballs a la taula amb la patronal i els sindicats, sinó el contingut. La reforma laboral per si mateixa. «I en aquest punt hi ha moltes coses per quadrar: les posicions del PSOE, Unides Podem, patronal, sindicats i Comissió Europea, i serà molt difícil», diu un alt cap socialista. 

Els morats es van felicitar que Sánchez, en la clausura del 40è Congrés del PSOE, es comprometés amb «posar punt final» a la legislació laboral del PP (també la llei mordassa i la prostitució) i que després donés un reconeixement a Díaz. Per això no esperaven el correu de Calviño de dijous passat a la nit, en el qual ella s’arrogava la direcció de les negociacions. Immediatament, Treball va enviar dos e-mails a Economia –que no van ser respostos, diuen– i van trucar al Gabinet de Sánchez a la Moncloa. La falta de «reacció» va motivar el tuit de Belarra del matí de divendres, pel qual sol·licitava la reunió «urgent» de la taula de seguiment dels acords. A mitja tarda va arribar la rèplica del president avalant la seva vicepresidenta primera. Encara no hi ha hagut una trucada entre els líders perquè, recorden des de la Moncloa, no ha fet falta desembussar «cap assumpte» entre tots dos, directament, ni tan sols els Pressupostos.

Fotos i competències

El Ministeri de Treball aguanta el pols. Considera que ha de continuar pilotant les converses amb els agents socials, com fa des del 17 de març, i defensa que des d’aleshores ha mantingut al corrent dels avenços tant Economia com la Moncloa. A l’equip de Díaz insistien aquest dissabte que, de la mateixa manera que és Hisenda qui lidera les negociacions dels Pressupostos i és Inclusió qui porta la batuta en pensions, ha de ser la vicepresidenta segona qui s’encarregui d’una matèria que és de la seva «competència».

Al PSOE, no obstant, acusen els morats de voler patrimonialitzar els èxits de la coalició –ja són 12 els acords impulsats per Díaz–, quan al cap i a la fi són mesures «del Govern de Sánchez, no de la ministra», i el Gabinet «és un òrgan col·legiat, no hi ha compartiments estancs». «El president ha estat en totes les fotos amb els agents socials. No és qüestió de fotos, sinó de respectar el fa mesos que es treballa», addueixen des de Treball, on recorden que la Comissió Europea veu amb bons ulls els plans de la líder d’UP.

«Teníem informació de la negociació sobre la reforma laboral –expliquen des de la Moncloa–, però ara que arribem a la fase decisiva hem de ser allà. Són converses molt complexes en les quals també hi ha la Comissió i hem de consensuar-la. Ells segur que volen anar més enllà, però això requereix que sindicats i patronal acordin i Brussel·les accepti». El PSOE vol que empresaris i treballadors estiguin en el pacte. Seria la sortida «ideal», tot i que una altra també acceptable és que es consensuï la gran part de la reforma i quedi fora un 10% que el Govern «decideixi de la mà de la UE». Cal generar confiances en la negociació i Nadia [Calviño] ha de ser a primera fila», raonen. És més, afegeixen que ja ho havien comentat als seus companys de Gabinet.

Notícies relacionades

Ferraz i l’entorn del líder socialista insisteixen que la reforma es durà a terme perquè és un compromís que va adquirir el PSOE fa anys, perquè ja figurava als seus programes electorals de 2015 i 2016. Però Sánchez, que té cura amb el llenguatge, mesura ara les seves paraules: divendres a Brussel·les va indicar que l’acord de govern inclou l’«actualització de les normes laborals». El text firmat el 2019 parla, i en això es recolzen els morats, de «derogar» la legislació del PP de 2012.

A Unides Podem admeten que les dues parts de l’Executiu vetllen les armes, tot i que la disputa esclatada divendres ha baixat uns graus. Però ningú ha fet marxa enrere en les seves posicions. «Som on érem, al mateix punt, i el PSOE ha de decidir si hi haurà o no reforma laboral», sentencien des de l’equip de Díaz, on defensen que ella «no perdrà el fil»: buscar l’acord amb els agents socials «fins a l’últim minut». «El conflicte es refredarà i es reconduirà. I sobre la reforma... no ho veiem negre, però tampoc blanc», culminen. És a dir: la batalla final comença ara.