El rei Joan Carles ataca la fiscalia per assenyalar-lo com a comissionista internacional

Al rei Joan Carles no li ha agradat que es conegués el contingut de la comissió rogatòria cursada per la Fiscalia del Tribunal Suprem a Suïssa, en què s’afirma que va cobrar comissions internacionals, cosa que podria ser constitutiva de diversos delictes. Considera que els detalls d’aquesta petició d’ajuda internacional «conculquen de manera evident el principi de presumpció d’innocència que empara tot ciutadà», perquè «es traslladen a l’opinió pública valoracions i consideracions que perjudiquen greument» el rei emèrit, sotmès a una investigació fiscal des de fa més d’un any, segons denuncia el comunicat remès pel seu advocat, el penalista Javier Sánchez-Junco.

En la comissió rogatòria, celebrada el 24 de febrer passat, s’afirma que Joan Carles I cobrava «comissions i altres prestacions de caràcter similar en virtut de la seva intermediació en negocis empresarials internacionals», com ha avançat el diari ‘El Mundo’. Només un dia després que es cursés la informació es va saber que el rei procedia a regularitzar més de quatre milions d’euros pels viatges que li havia pagat la fundació Zagatka, del seu cosí Álvaro d’Orleans.

En la petició d’ajuda judicial enviada per l’equip de fiscals que encapçala el tinent fiscal del Suprem, Juan Ignacio Campos, a les autoritats suïsses figura que «en aquests moments disposa d’elements indiciaris que els fons que són objectes d’investigació tenen, entre d’altres, la referida procedència il·lícita», cosa que podria ser constitutiva dels delictes de blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d’influències. Determinar l’origen de la seva fortuna a través de la investigació dels «fets d’ocultació, transformació, transmissió, conversió i/o possessió de fons» és precisament la raó de ser de les tres diligències d’investigació obertes pel ministeri públic, perquè si ja hagués arribat a aquesta conclusió estaria obligada a transformar-les en la corresponent querella davant la Sala Segona del Suprem, que és davant la que està aforat l’emèrit.

Informació confidencial

En el seu comunicat afirma que aquestes informacions es refereixen, «pel que sembla, a una sol·licitud d’assistència judicial internacional en matèria penal [comissió rogatòria], remesa a les autoritats suïsses fa gairebé set mesos, el febrer d’aquest any 2021, pel fiscal instructor de les diligències d’investigació que se segueixen a la Fiscalia del Tribunal Suprem». Aquesta sol·licitud d’ajuda judicial internacional «no és pública», diu, i «tret de les autoritats destinatàries d’aquesta, únicament hauria d’estar en coneixement de la Fiscalia, les actuacions de la qual són reservades, sense que ens consti que hagin sigut comunicades enlloc».

En aquesta comunicació, afegeix, «es contenen greus afirmacions i imputacions de conductes que es fan, segons el nostre parer, sense cap recolzament i que no tenen la més mínima justificació, ja que estan contradites per altres fets dels quals no es diu res». El lletrat de Joan Carles tampoc les precisa en la seva nota ni esmenta les dues regularitzacions fiscals presentades d’uns cinc milions d’euros.

D’altra banda, la mateixa Fiscalia General de l’Estat va remetre una nota de premsa en què recorda que té tres diligències d’investigació obertes en contra seu i que en aquestes «ha remès diferents sol·licituds d’assistència jurídica internacional a les autoritats judicials de diferents països, entre aquests Suïssa, per tal de recollir la informació i documentació necessària que permeti avançar en aquestes investigacions».

Inicial i provisional

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Hi precisa «que la sol·licitud de qualsevol assistència judicial internacional exigeix necessàriament detallar tots aquells indicis de criminalitat disponibles per l’autoritat requeridora, acompanyats d’una qualificació jurídica inicial i provisional dels fets sobre els quals es fonamenta la petició, respectant així les formalitats requerides per la normativa en matèria de cooperació internacional», cosa que significa que els delictes que cita expressament siguin equivalents a «un dictamen, petició de processament o conclusions» fiscals. De la resposta suïssa dependrà que es confirmin o es descartin aquests delictes i que les diligències es transformin en querella o s’arxivin.

El ministeri públic destaca l’«exhaustivitat i el màxim rigor, així com amb l’exigible celeritat, amb freqüència condicionada per la mateixa dinàmica de la cooperació internacional» amb què diu que actua. A més de les comissions a Suïssa, com la de febrer referida a la Fundació Zagatka, que va pagar vols a l’emèrit per vuit milions d’euros, també s’ha demanat ajuda a Mèxic, Jersey i Mònaco, aquesta última per prendre declaració com a testimoni a De Orleans. En el seu escrit suís els fiscals només esmentaven la primera regularització fiscal feta per l’emèrit, de 678.393,72 euros, per l’ús per l’emèrit i els seus familiars pròxims de targetes a nom de qui era la seva ajuda de camp i nodrides amb fons de l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.