Sisme a la Monarquia

La fiscalia arxivarà la investigació al rei Joan Carles sense haver rebut la documentació suïssa

  • Les peticions d’informació a Suïssa parlen de possible delicte fiscal, blanqueig, suborn i tràfic d’influències

  • L’arxivament es fa públic quan falten per arribar resultats de les comissions rogatòries

La fiscalia arxivarà la investigació al rei Joan Carles sense haver rebut la documentació suïssa

EFE / ZIPI

3
Es llegeix en minuts

La fiscalia arxivarà previsiblement les tres diligències d’investigació que té obertes al rei emèrit Joan Carles I sense haver analitzat a fons la informació sobre possibles moviments delictius a l’exterior que encara està pendent de conèixer de les rogatòries remeses a Suïssa i altres països, segons revelen fonts del cas a ‘El Periódico de España’. Aquestes assenyalen que, en el dia d’avui, quan la decisió d’arxiu ja ha sigut prevista, no s’ha rebut encara tota la documentació sol·licitada.

Aquest detall adquireix especial importància després de conèixer-se, sense que hagi sigut desmentit per la Fiscalia General de l’Estat, comandada per Dolores Delgado, que en les pròximes setmanes es dictarà un decret d’arxivament que posarà fi a les indagacions i que evitarà que aquest assumpte arribi a la Sala Penal del Tribunal Suprem. I tot malgrat que als documents de reclamació d’informació a altres països es parlava de fins a quatre delictes: blanqueig de capitals, contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d’influències.

Entre altres raons, s’addueix per justificar l’arxiu que alguns dels presumptes delictes atribuïts a l’ex cap d’Estat haurien tingut lloc quan aquest era penalment irresponsable abans de la seva abdicació; que d’altres haurien prescrit, i que existeix una falta de pes probatori a la que s’han sumat dues regularitzacions amb Hisenda per prop de cinc milions, que tanquen la porta a atribuir-li la comissió de delictes fiscals.

Visita del fiscal de Ginebra

El juliol passat el fiscal en cap de Ginebra, Yves Bertossa, que porta a terme una investigació de les activitats del rei emèrit a Suïssa, va visitar Espanya per mantenir una reunió amb els fiscals del Tribunal Suprem encarregats de les indagacions. Res va transcendir de la trobada, però aquesta no va servir per accelerar la col·laboració entre les dues fiscalies, perquè les autoritats espanyoles no han rebut les informacions que ha aconseguit obtenir la justícia suïssa després de les declaracions dels imputats.

Bertossa va obrir la investigació després de fer-se públiques a Espanya les gravacions del comissari José Manuel Villarejo en les que Corinna Larsen assegurava que Joan Carles I havia cobrat una comissió a canvi de rebaixar un 30% l’oferta que va fer un consorci d’empresaris espanyols per a la construcció de l’AVE entre les ciutats saudites de la Meca i Medina.

El fiscal va mirar de confirmar si els 64,8 milions d’euros que va cobrar l’emèrit el 2012 a través de lafundació panamenya Lucum eren una comissió a canvi d’unes gestions presumptament il·legals. No obstant, les diligències que ha desenvolupat Bertossa no han permès confirmar aquestes sospites. Per això va variar el sentit de les seves indagacions, oblidant-se de Joan Carles I i dirigint-les ara contra la monarquia de l’Aràbia Saudita, segons va informar la premsa suïssa.

Respecte a les regularitzacions esmentades amb Hisenda, la mateixa Delgado va manifestar al març en seu parlamentària que gràcies a la investigació que la Fiscalia del Suprem estava realitzant a l’emèrit havia «aflorat una quantitat important i inimaginable al principi de la investigació de diners, uns diners de les arques públiques, cinc milions i escaig d’euros, que són de tots els espanyols».

Regularitzacions

Es referia a les al·ludides dues regularitzacions a Hisenda realitzades fins ara per Joan Carles I, per un total de 678.393,72 euros a finals del 2020 i de 4.395.901,96 euros més el febrer passat, respectivament. La primera, pel que hauria deixat de pagar en impostos corresponents als exercicis 2016, 2017, 2018, i la segonam pels vuit milions d’euros que Joan Carles I va rebre durant diversos exercicis en vols d’una companyia de jet privats pagats al 2018 per la fundació Zagatka, propietat del seu cosí llunyà Àlvar d’Orleans.

Aquestes declaracions, segons va publicar fa uns dies ‘El Español’, van poder ser possibles perquè l’equip de fiscals de l’alt tribunal que investigaven l’emèrit havien notificat a l’advocat de l’exmonarca que s’havien «revelat indicis» contra el seu client.

Notícies relacionades

La importància d’aquesta notificació a l’advocat del monarca emèrit deriva de l’assenyalat a l’article 305.4 del Codi Penal espanyol, que diu expressament que es considerarà regularitzada la situació tributària quan s’hagi procedit al complet reconeixement i pagament del deute tributari, «abans que el Ministeri Fiscal, l’Advocat de l’Estat o el representant processal de l’Administració autonòmica, foral o local que es tracti, interposi querella o denúncia dirigida contra aquell, o abans que el Ministeri Fiscal o el Jutge d’Instrucció realitzin actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de diligències». 

Tres investigacions a Joan Carles I