Aday Mara fa història al guanyar l’NBA universitària
El pivot aragonès, de 21 anys i 2,21 metres d’estatura, es converteix en el primer jugador de bàsquet espanyol que conquereix la lliga universitària dels Estats Units. El basquetbolista porta els Michigan Wolverines a dalt de tot i l’NBA ja es frega les mans amb la seva futura presència en el torneig.
I va passar ahir a la matinada, just el dia en què el noi complia 21 anys. Per primera vegada en la història, un jovenet espanyol, perdó, un aragonès, de Saragossa, procedent del Casademont, anomenat Aday Mara, que va viure la seva primera i amarga experiència en el bàsquet universitari en persona, bressol d’enormes i mítics jugadors com Kareem Abdul-Jabbar, on va ser maltractat pel seu entrenador Mick Cronin, s’ha proclamat, en gran, per això fa 2,21 metres, campió del campionat universitari (NCAA), possiblement el torneig més dur després de l’NBA mateixa.
Mara va ser l’estrella dels Michigan Wolverines en la semifinal contra Arizona (91-73), amb 26 punts del gegant espanyol, i a la final va contribuir, especialment amb la seva tremenda intimidació sota la cistella del seu equip, en un triomf clar davant la universitat de Connecticut (UConn), que, en cap moment, va poder aconseguir la victòria, ja que el domini de l’equip de Dusty May va ser total.
Mara, que probablement escalarà, després de la seva coronació davant els grans del bàsquet nord-americà, diversos llocs en el draft de l’NBA, va patir des de la banqueta l’últim minut del partit, en què Michigan va entrar amb prou avantatge (58-67) per no passar angúnies, però en va passar sense el gegant espanyol a la pista, ja que els seus companys van patir la síndrome de tancar el partit, tot i que en cap moment van tenir el triomf en perill.
Els avantatges de Michigan en els diversos períodes de la final, celebrada a l’estadi Lucas Oil, d’Indianapolis, van ser sempre clars: 4-9, als cinc minuts; 16-15 (10), 23-21 (15), 29-33 (al descans), 33-41 (25), 41-50 (30), 48-58 (35) i 63-69 al final dels 40 minuts.
No va ser, sens dubte, un partit a l’estil de l’NBA, ni tampoc la puntuació va ser una bogeria, però el duel sí que va ser vibrant i tot i que sempre es va veure el conjunt de Mara amb més possibilitats d’emportar-se el títol que Connecticut, el cas és que la lluita va estar a l’altura dels dos millors conjunts de la Final Four universitària.
El conjunt de Michigan aspirava al segon títol de la seva història, havent conquerit el primer el 1989 i perdre, després, les finals del 1992 i el 1993, ni més ni menys que amb Chris Webber, Jalen Rose i un equip de somni. Els Wolverines no trepitjaven la Final Four des del 2000, quan Aday Mara tenia tot just cinc anys.
Vuit punts i quatre rebots
Notícies relacionadesEl jove aragonès, hi insisteixo, no va tenir una actuació tan gegantina, tan brutal, tan eficaç com contra Arizona, però sí que va imposar, sota la cistella, els seus 2,21 metres. Va acabar amb vuit punts, quatre rebots, una assistència i un tap increïble.
Acabada la final, el gegant espanyol va anar a la grada per abraçar-se amb els seus pares, Francisco Javier, exjugador del CAI Saragossa, i Geli Gómez, exinternacional de voleibol, que es trobaven entre els més de 72.000 espectadors que van omplir el Lucas Oil Stadium. La família d’Aday Mara va veure el partit al costat d’un Chus Mateo, el seleccionador espanyol de bàsquet que, si res es torça, disfrutarà del pivot durant molts anys.
