L’última oferta de Podem al PSOE en lloguers: rebaixes més laxes i només per a grans propietaris

¿Quina és la lletra petita de la nova proposta d’Unides Podem?

El plantejament de màxims d’Unides Podem sempre ha sigut que, en aquelles zones on el lloguer estigui disparat, els propietaris hagin de baixar el preu al renovar o fer un nou contracte fins a la xifra recollida a un índex elaborat pel Ministeri de Vivenda. Els socialistes s’han negat en rodó, en totes les ocasions, a acceptar aquest model, que, al seu entendre, perjudica les classes mitjanes.

Intentant supeditar la tramitació pressupostària a les seves exigències per rebaixar els preus del lloguer a Espanya, objectiu irrenunciable per als morats, Belarra ha tractat en els últims dies d’acostar posicions amb el PSOE i ha aixecat el peu de l’accelerador. La nova proposta, que va presentar recentment a Bolaños, afecta només les grans forquilles de vivendes. Els morats volen que aquests propietaris —amos de més d’una desena de pisos— abaixin els preus, però acceptant que pugui ser menys de l’establert en tot i que no necessàriament ha de ser fins a l’índex que marca Vivenda. Segons fonts pròximes a la negociació, han plantejat que hagin de reduir entre un 25% i un 30% de la diferència entre el preu pel qual s’està llogant un pis i l’estipulat pel Govern a un índex creat com a guia per als llogaters.

Fonts d’Unides Podem expliquen que aquesta rebaixa de les seves exigències busca facilitar l’acord per tirar endavant la llei de vivenda i donar el seu vistiplau al projecte Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022. A més, asseguren que si el PSOE l’acceptés, després seria més fàcil dissenyar un altre acord sobre com actuar davant els petits propietaris.

Amb aquesta iniciativa, els morats es garantirien, si fos acceptada, el poder defensar que han aconseguit rebaixar per llei el preu del lloguer. No obstant, una part del seu electorat i determinats col·lectius podrien veure’s defraudats per la rebaixa d’exigències.

¿Quin plantejament defensa el PSOE?

El PSOE ha construït les seves propostes sobre dues idees: oferir incentius fiscals i topar els preus. En concret, l’ala socialista del Govern, primer a través de José Luis Ábalos i després de Raquel Sánchez, han apostat perquè, a les zones amb mercats tensats, els propietaris no podrien apujar els preus durant tres anys. És a dir, durant aquest període, els propietaris no podrien llogar els immobles per una quantia superior a la de l’anterior contracte que haguessin firmat.

A més, mantenen el seu plantejament d’oferir incentius fiscals als amos de pisos que rebaixin els preus. Amb Ábalos als comandaments del Ministeri de Transports, els socialistes van proposar rebaixar del 60% al 50% l’actual deducció general per lloguer de vivenda i a partir d’aquest nou percentatge establir el següent sistema de bonificacions addicionals: una bonificació extra del 40% si redueix un 10% el preu d’un immoble situat en una zona tensada; una deducció del 10% si lloga la vivenda a un preu limitat per una norma jurídica o recentment habilitada; un desgravació del 70% si els arrendataris són joves d’entre 18 i 35 anys i un plus de bonificació del 20% si l’immoble s’incorpora al mercat de vivenda de lloguer habitual. Cap d’aquestes mesures satisfà els morats, que insisteixen que els preus del lloguer han de baixar per llei.

¿Què van firmar Sánchez i Iglesias?

Notícies relacionades

Bolaños i Belarra fracassen en el seu enèsim intent d’arribar a un pacte sobre vivenda i PGE

El Govern no aconsegueix acordar una reforma dels lloguers després de 10 mesos

A finals d’octubre del 2020, Unides Podem va amenaçar de no recolzar els comptes públics si no recollien una reforma dels lloguers i els socialistes van acabar acceptant part de les seves exigències. L’endemà, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van presentar els Pressupostos i un acord addicional per impulsar una llei de vivenda que recollís la possibilitat d’abaixar els preus dels lloguers.

«S’establiran mecanismes de contenció, o eventualment baixada dels preus, tant dels nous contractes com dels contractes existents», diu el text que Sánchez i Iglesias van rubricar l’octubre passat [aquí en PDF]. Aquests mecanismes, es van comprometre, estarien recollits en una nova llei de vivenda que, en el termini de tres mesos, seria aprovada pel Consell de Ministres i un mes després arribaria al Congrés. Des d’allò han passat més de 340 dies. Continua sense haver-hi llei de vivenda i, novament, que hi hagi o no pressupostos renovats sembla dependre d’un acord entre socis.