Quart aniversari de l’1-O

Aragonès: «No renunciem a cap via per culminar la independència»

  • El president proclama el seu Govern com a «hereu de l’1-O» i afirma que un nou referèndum és «inevitable, i l’Estat ho sap»

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Aquest Govern es declara hereu de l’1-O i es compromet a acabar el camí iniciat aquell dia. Forçant una negociació amb l’Estat. Però no només això. Perquè no renunciem a res». Aquestes han sigut les paraules amb què el president Pere Aragonès ha finalitzat la declaració conjunta del bipartit en l’Executiu. Una apel·lació a què la via unilateral, si bé aparcada, no està enterrada.

A les 9 en punt del matí, a l’hora que els col·legis electorals van obrir les portes just fa quatre anys, i davant d’un dels punts de votació, els serveis centrals del CatSalut al Recinte de la Maternitat, el Govern en ple va formar al pati veí per sentir a dues veus la declaració.

Va començar el vicepresident, de Junts, Jordi Puigneró, que va qualificar l’ocorregut l’1 d’octubre del 2017 com de «moment fundacional de la República Catalana». «La llavor de la victòria i de la llibertat. Un acte democràtic sense precedents contra un Estat, que encara busca les urnes, obsessionat a impedir la votació».

En aquesta unitat líquida que exhibeixen els dos socis de Govern, i que dijous va donar peu a l’aprovació d’una proposta de resolució que sancionava que només un referèndum pactat amb l’Estat podia substituir l’1-O. En el mateix ple, les dues forces van rebutjar fixar una data per a un referèndum unilateral en la creença que, com va quedar demostrat, no s’obtindrien reconeixements internacionals i perquè, en el fons, és obvi que no sol donar bon resultat negociar amb l’altra part amb una pistola carregada a la taula.

Punt de no retorn

«L’1-O suposa un punt d’inflexió, i de no retorn, en la història de Catalunya. És el dia en què els catalans van decidir que tenien dret a decidir el seu futur a les urnes. Que van unir el seu futur a les urnes», va reprendre la declaració el president.

«La resposta del Govern de l’Estat va ser la violència, la judicialització, la presó i l’exili forçós. Van utilitzar les porres contra la població. Però la violència no va intimidar el poble català», va proclamar.

Notícies relacionades

«Avui toca recórrer a aquesta força mostrada en l’1-O. Catalunya tornarà a votar, és una cosa inevitable i l’Estat ho sap. És l’única opció que permet que tothom s’expressi lliurement», va asseverar abans d’apel·lar, com se sol fer en aquestes ocasions, a la unitat de l’espai independentista.

«Quan aconseguim la comunió en un objectiu, Catalunya és imparable. I ara, l’objectiu és el final de la repressió i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Amnistia i referèndum», va concloure.