Sessió al Parlament

Les 8 claus del discurs d’Aragonès al debat de política general

  • El president situa el diàleg, els pressupostos i la gestió dels fons europeus com prioritats del Govern

A1-126898204.JPG

A1-126898204.JPG / Ferran Nadeu (EPC)

6
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha afrontat aquest dimarts el seu primer Debat de Política General (DPG) al Parlament, marcat per les diferències entre independentistes sobre el diàleg amb el Govern central, la gestió dels fons europeus per lluitar contra els estralls de la pandèmia i la negociació dels Pressupostos per al 2022. Aquestes són les claus de la seva compareixença

El diàleg

El president ha enarborat com una «oportunitat històrica» la taula de diàleg entre governs, mentre ha ressaltat el seu compromís de «culminar la independència» de Catalunya. Aragonès ha defensat el procés com l’«element polític més transformador i ambiciós que hi ha a Catalunya i en part de l’Europa actual».

«L’Estat és un fre, ho sabem, però no pot ser l’excusa que ho paralitzi tot», ha reblat, advocant pel «doble objectiu» d’aquest Govern: la independència i la millores socioeconòmiques per enfortir l’Estat del benestar. El líder del Govern ha fet una crida a «sumar» i ha advocat per enfortir el diàleg.

Així, ha demanat «no posar traves» a aquells que són escèptics amb el desglaç, Junts i la CUP: «L’escepticisme està completament justificat, però, alhora que ho som, hem de ser exigents i estem obligats a treballar amb tota la determinació, lleialtat i força social que tenim», ha reblat, demanant «màxima unitat d’acció» al sobiranisme. En una referència velada a Puigdemont, ha burxat en el fet que és una taula de «negociació», no només de «diàleg»: «No menyspreem el que hem aconseguit. És una victòria en si mateixa, perquè és el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític».

Aragonès ha demanat a l’Executiu central que clarifiqui la seva proposta, remarcant que la de la Generalitat és coneguda: amnistia i autodeterminació.

Els pressupostos

Aragonès ha anunciat una mobilització de 3.500 milions d’euros addicionals per als Pressupostos del 2022, respecte als últims aprovats el 2020. Les negociacions, a càrrec del conseller d’Economia, Jaume Giró, parteixen amb la CUP com a soci preferent, però els anticapitalistes eleven el preu al seu ‘sí’, exigint avenços en el compliment de l’acord d’investidura. «El Govern central ha establert un objectiu de dèficit del 0,6% i no de l’1,1% com havíem demanat. Això limita la nostra capacitat d’actuació econòmica», ha admès, però s’ha compromès a fer un esforç pressupostari en educació, salut, cures i cultura.

El cap del Govern ha anunciat que en el disseny de les partides s’inclourà la gratuïtat de l’educació de 0 a 3 anys «per avançar en l’equitat». D’altra banda, ha explicat que el Consell Executiu aprovarà un nou decret llei sobre les energies renovables per a «una transició justa, consensuada i ambiciosa amb participació social».

Els fons europeus

«La Generalitat està preparada per rebre’ls i gestionar-los. Tenim l’experiència, les competències i ningú coneix el país més bé que nosaltres», ha dit Aragonès sobre la gestió dels fons europeus, acusant el Govern central de «defugir» la «cogestió» considerant el Govern una «gestoria». «És un greu error», ha afegit.

La pandèmia ha agreujat les desigualtats socials i Aragonès ha tret pit d’algunes de les mesures socioeconòmiques impulsades en els seus primers dies al capdavant de la Generalitat. Com el pla de xoc en polítiques actives d’ocupació (amb més 900 milions d’euros), un augment del pressupost per a la Renda Garantida de Ciutadania (430 milions d’euros en total), la creació de l’oficina del pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal, l’ampliació del programa Reallotgem en Polítiques de Vivenda, les ajudes directes a empreses i autònoms i l’impuls del Pacte Nacional per la Indústria.

L’aeroport

Aragonès ha exhibit la seva crítica a la cancel·lació de la inversió per a l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat que el Govern central va justificar amb el xoc entre els socis al Govern. «No acceptarem imposicions de cap mena. En matèria aeroportuària apostem perquè Catalunya disposi d’un aeroport connectat directament al món amb vols intercontinentals», ha dit, i ha reclamat el traspàs de la gestió de l’Aeroport de Barcelona-el Prat, de l’Aeroport de Girona-Costa Brava i de l’Aeroport de Reus, «per poder decidir des de Catalunya quin és el model aeroportuari i el model productiu que volem com a país».

Així mateix, ha lamentat que la posició de l’Executiu de Pedro Sánchez «hagi sigut situar un ultimàtum sobre el futur aeroportuari català, ja que ha impedit que el futur dels aeroports de Catalunya es pogués concretar de forma consensuada entre totes les administracions del país». «Continuarem treballant en el nostre propi model», ha conclòs.

El sistema sanitari i la vacunació

«Catalunya compta amb un bon sistema sanitari, però la pandèmia n’ha remarcat més que mai les debilitats; la principal: la insuficiència financera», ha assegurat Aragonès. Així, s’ha compromès a destinar el 25% del pressupost de salut a l’atenció primària i a estabilitzar la plantilla actual de treballadors, així com millorar-ne les condicions laborals, remarcant que el propòsit continua sent incrementar en 5.000 milions d’euros addicionals el pressupost en sanitat pública en els pròxims cinc anys.

Aragonès ha assegurat que es proposa prioritzar com a objectiu de país la salut mental i ha anunciat que el Govern destinarà 80 milions d’euros del pressupost a reforçar i transformar la xarxa d’atenció.

Aragonès ha animat a la vacunació i ha reconegut «errors» després de conèixer-se que han caducat gairebé 70.000 dosis en reserva que no van ser inoculades a temps al descendir el ritme d’injecció a l’agost. «No tornarà a passar», ha afirmat, i també ha fet autocrítica perquè no van aturar la propagació de la variant delta de la Covid amb restriccions més immediates. «Hem d’avançar amb prudència, la pandèmia no ha acabat», ha asseverat, sense descartar una sisena onada, però fent un al·legat en favor de les últimes mesures que amplien aforaments i reobren l’oci nocturn.

La llei de l’audiovisual

El cap del Consell Executiu ha defensat que el Govern hagi fet el primer pas per elaborar la modificació de la llei catalana de comunicació audiovisual, actualitzant el marc normatiu vigent des del 2005, «protegint el futur de la llengua». «La llei estatal pot ser una estocada al català o una oportunitat, el text original era una estocada. El treball dels parlamentaris ha servit per parar-la de manera parcial, ara treballem per esmenar-la», ha etzibat.

En la mateixa direcció, ha advocat per aconseguir el «màxim consens» en la llei catalana i per impulsar un ‘hub’ audiovisual i del videojoc, la renovació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. «Impulsarem el pacte nacional per la llengua, perquè tothom a Catalunya estigui en disposició d’entendre i parlar en català», ha rematat.

Notícies relacionades

La memòria democràtica

El Govern elaborarà l’avantprojecte de llei integral de memòria democràtica de Catalunya i treballarà per convertir la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana «en un centre d’interpretació de la memòria i de la denúncia del franquisme», ha anunciat Aragonès. El president ha demanat que no caigui en l’oblit que aquesta seu va acollir tortures durant la dictadura franquista i ha replicat el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz –que va afirmar que la comissaria és «símbol de servei públic des del qual diverses generacions de Policia van contribuir a la democràcia»–: «Si algú considera la comissaria un símbol democràtic demostra la definició de democràcia que té, extremadament lluny de la nostra. Treballarem perquè sigui un símbol de memòria democràtica, perquè les tortures que es van produir allà mai més tornin a passar contra ningú i enlloc», ha inquirit.

Les polítiques de vivenda

En matèria de vivenda, Aragonès s’ha compromès a desplegar actuacions per garantir l’accés. El president ha anunciat la modificació del protocol de llançaments judicials, ha promès noves línies d’ajudes al pagament del lloguer i l’augment del parc públic de vivenda, amb mesures com la recuperació del 100% de les 3.000 vivendes que la SAREB té a Catalunya i que són propietat de les entitats financeres o com l’increment del pressupost de les polítiques de vivenda fins als 1.000 milions d’euros.