Sánchez adverteix l’ONU: «La democràcia està amenaçada»

Potser l’última prova és l’Afganistan. Però no és aquest l’únic punt del món on toca lluitar per la democràcia. Aquesta batalla, creu Pedro Sánchez, concerneix els cinc continents i s’entaula «també als països més desenvolupats del món». És una batalla «diària, contra els que volen imposar la desigualtat i beneficiar uns pocs», contra els que busquen «excloure o culpar les minories més vulnerables» o els que «criden a l’odi per raons d’origen, sexe o creença», o els que prefereixen aixecar «murs i fronteres per impedir l’avanç de les idees d’igualtat, llibertat i fraternitat» que van inspirar la Revolució Francesa.

«Sens dubte, la democràcia està amenaçada». Va ser la conclusió lapidària del president del Govern al llarg de la seva intervenció, de gairebé mitja hora, davant l’Assemblea General de les Nacions Unides (matinada de dijous a Espanya), en l’obertura del 76è període ordinari de sessions. L’acte central de la seva curtíssima presència a Nova York. Una agenda reduïda al mínim, a una presència de tan sols un dia, davant les quatre jornades de treball previstes inicialment, a causa de l’emergència provocada per l’erupció volcànica a La Palma. El president podria haver intervingut de manera virtual en la cimera mundial, amb un missatge pregravat, com han fet altres líders, però ell va voler traslladar-se a la capital financera del món i de l’ONU per incidir en la seva aposta ferma pel multilateralisme, precisament en un context de més tensió internacional. Aposta que l’uneix, a més, amb el secretari general de l’organització internacional, António Guterres, que impulsa el que anomena una agenda comuna, de resposta coordinada als desafiaments globals.

Va ser, de fet, el dirigent portuguès el que va donar la veu d’alarma aquest dimarts, en la inauguració de l’Assemblea General d’aquest 76è període: «El món s’ha de despertar. Estem al caire d’un abisme i ens movem en la direcció equivocada», el món «mai ha estat tan amenaçat ni dividit». Aquest va ser el peu que va reprendre Sánchez en la seva pròpia intervenció davant l’ONU, al fer servir aquesta expressió rodona, la «democràcia està amenaçada», com a paraigua genèric i com a colofó del seu discurs. La democràcia, va afirmar, està en perill a totes les parts del món. Fins i tot també a Espanya, va dir, a l’al·ludir a l’«odi» de certes proclames, que implícitament va associar a Vox, la ultradreta. La democràcia «no és un do que se’ns hagi concedit, sinó una llarga i esforçada conquesta històrica que hem de cuidar i protegir», va seguir. El líder socialista va reclamar, de fet, «elevar l’aposta per la democràcia», ja que «no hi ha cap raó» que justifiqui la «mutilació de la llibertat» i perquè la democràcia és el «sistema més eficaç per millorar la vida de la gent, per augmentar la seva prosperitat, per crear oportunitats».

L’avís de Sánchez arribava després també que dediqués un passatge del seu discurs a l’Afganistan, als seus ciutadans, sobretot dones i nenes, la supervivència de les quals està en perill i depèn de l’ajuda de la resta del món. Més encara, la crisi alimentària que ja patia el país asiàtic s’ha agreujat, fins al punt que plana sobre seu una «catàstrofe gegant humanitària» que ha d’evitar-se, va dir, tant sí com no. És la «màxima prioritat» que ha de tenir la comunitat internacional. Com també ha de ser-ho impedir que es converteixi en un «nou refugi de terroristes». Estan en joc la «pau i la seguretat internacionals», en la recerca de les quals Espanya està «fermament compromesa».

Aquell era el corol·lari d’un discurs que tenia com a cor la defensa a ultrança del multilateralisme. En la línia de Guterres, amb qui s’havia reunit abans de la seva intervenció davant el plenari i amb qui dilluns ja s’havia vist el titular d’Exteriors, José Manuel Albares. L’aposta per una resposta compartida als reptes globals s’ha convertit en un dels eixos de l’acció de govern del president en l’arena internacional, una parcel·la que s’ha preocupat de regar des de la seva arribada a la Moncloa.

També per a l’Àfrica i el veïnat sud

En aquest sentit, no era fútil que el primer compromís de la seva agenda a Nova York, aquest dimecres, fos una reunió amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg. Sánchez es va oferir a ajudar en el duríssim conflicte que enfronta França i els Estats Units per l’aliança militar Aukus (entre Washington, Londres i Canberra), que ha suposat la pèrdua per a París d’un important contracte per la venda de submarins. El teló de fons és la pugna entre els EUA i la Xina. La temperatura no ha escalat com en temps de Donald Trump, però és alta. Tant, que va portar el president nord-americà, Joe Biden, a dir en l’arrencada de l’Assemblea General, dimarts, que no busca «una nova guerra freda ni un món dividit en blocs rígids».

Una altra eina que Sánchez va voler posar en relleu va ser la solidaritat d’Espanya en un desafiament global com la lluita contra la pandèmia. Com un senyal més que aquí també es palpa aquesta voluntat multilateral. Primer va treure pit de les xifres d’Espanya –més d’un 76% de la població immunitzada amb pauta completa– i després va remarcar que és el setè país (i el tercer de la Unió Europea) que més dosis dona. El Govern es va comprometre a aportar 22,5 milions de vacunes a través del mecanisme Covax, 7,5 milions de les quals es van reservar per a països de Llatinoamèrica i el Carib i ja s’han entregat. Doncs bé, 7,5 milions de punxades més es destinaran a aquesta mateixa regió, de manera que Espanya donarà a Iberoamèrica un total de 15 milions de vacunes, el doble de l’inicialment programat.

Notícies relacionades

Sánchez llança una picada d’ullet a Podem i no descarta una pujada fiscal per a Pressupostos

Sánchez dona suport a Laya per l’entrada de Ghali: «El Govern va fer el que havia de fer i com ho havia de fer»

A més, 7,5 milions s’enviaran als països de l’Àfrica subsahariana i del veïnat sud de la UE, ara mateix, amb baixíssimes taxes d’immunització. I se’n faran arribar 7,5 milions més a través de Covax per al primer trimestre del 2022. D’aquesta manera, Espanya contribuirà al procés d’inoculació mundial amb 30 milions de dosis, davant els 22,5 milions compromesos al principi. Aquest anunci també va formar part del discurs pregravat que Sánchez va enviar a la cimera virtual sobre la superació de la pandèmia convocada pel president nord-americà, Joe Biden.

Espanya farà també una nova contribució, de dos milions d’euros més, al pilar de tractaments (Unitaid) d’Accelerator Act, posat en marxar per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El país contribuirà així a tots els pilars del treball de la iniciativa, que pretén funcionar com una solució integral mundialment contra els efectes de la Covid-19.