Illa promet als alcaldes suport polític, econòmic i jurídic per construir «tant habitatge com càpiga» als seus municipis

«La Generalitat ha tornat als ajuntaments», ha proclamat el president Salvador Illa per resumir com ha convertit en un assumpte estratègic fer partícip els municipis de l’agenda del Govern. Ho ha fet davant desenes d’alcaldes i regidors durant la inauguració del primer Fòrum Municipalisme organitzat per EL PERIÓDICO, un escenari des del qual els ha promès un suport incondicional per afrontar el principal maldecap que tenen en aquests moments els ciutadans i, per tant, els responsables locals: l’accés a l’habitatge. A tots ells, el president els ha reclamat «coratge» per construir «tant habitatge com càpiga» als seus municipis i ha garantit l’empara de la Generalitat a escala política, jurídica i econòmica per fer-ho possible.

«Tot i que hi hagi una pancarta queixant-se, el Govern estarà al vostre costat. Sou clau en aquesta missió de país», ha solemnitzat Illa conscient de l’enrenou que ha generat la seva aposta per «densificar» les ciutats per afrontar el repte de l’habitatge accessible. De fet, ha manllevat de l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas, el concepte «intensificació» si això contribueix a generar més consens. En tot cas, la filosofia és la mateixa: que es construeixi tant habitatge com sigui possible en els espais disponibles per afrontar el que ha definit com una autèntica «emergència de país».

El Govern ja ha definit 69 àrees prioritàries amb plans urbanístics per impulsar on considera viable edificar més pisos sota aquest criteri a l’àrea metropolitana, a més de tenir en cartera una modificació de la llei d’urbanisme per escurçar els temps de construcció. «Estenem la mà per activar, no per frenar; per planificar i guanyar habitatge de manera sostenible, també per aplicar la llei i fer-la complir a tots i per protegir els veïns i no per especular», ha afirmat deixant la porta oberta a continuar legislant per mirar de posar límit al lucre amb els pisos. De fet, en les pròximes setmanes el Parlament afrontarà la llei per limitar la compra especulativa. Per al president de la Generalitat, l’habitatge, la convivència i l’educació són els tres pilars pels quals els responsables públics s’han d’arremangar per garantir la cohesió social als municipis, en aquests moments «amenaçada» pel creixement de les desigualtats.

El repte de la cohesió social

No es tracta, ha emfatitzat el cap de la Generalitat, de res que els alcaldes no hagin fet abans. Ha recordat que des de les primeres eleccions municipals després de la dictadura, el 1979, els ajuntaments han sigut el «motor» de la transformació dels municipis i de les garanties de convivència. «Si avui som un país més cohesionat, és gràcies a la vertebració que exerceixen els ajuntaments, de vegades anant més enllà de les seves pròpies competències», ha reconegut. I amb aquesta convicció que no es pot governar «a l’esquena» de l’àmbit local, ha tret pit d’estar destinant «més recursos que mai» als municipis.

Ha destacat, en aquest sentit, els 412 milions d’euros de la ressuscitada llei de barris que ja s’estan injectant per recuperar zones degradades en una vintena de municipis. Aviat, ha apuntat, hi haurà la segona convocatòria, inicialment vinculada a l’aprovació dels pressupostos. També la reducció d’un 4% dels delictes a Catalunya des que va arrencar la legislatura gràcies a l’augment de la plantilla de Mossos i una concepció de la seguretat com a «política progressista i social». I ha destacat la injecció de 100 milions d’euros que aquest dimarts va aprovar el Govern per reformar escoles antigues, climatitzar-les i retirar amiant.

L’antídot: «Generar confiança»

Es tracta, ha conclòs el president, de dedicar-se a aquells assumptes que generen certesa en la vida dels veïns en un moment en què les regles del món estan «trastocades» i provoquen «angoixa». L’antídot ha de ser «generar confiança» que les institucions són allà per atendre’ls. De fet, ha titllat d’«insuportables» el llenguatge i l’actitud de dirigents polítics com Donald Trump i ha fet una crida perquè el «seny» i l’«entesa» s’imposin a la política que «el més fort fa el que vol». Per ell, aquesta batalla comença als municipis.

Notícies relacionades

Junts manté el veto a la pròrroga dels lloguers: "En comptes d’ajudar els vulnerables, n’afegeix més"

El magistrat denunciat per l’espionatge de Pegasus i Candiru insisteix que el Suprem valori la seva relació amb el cas

Aquest mateix sender discursiu ha continuat teixint la presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, que ha situat el municipalisme com el primer para-xocs davant els discursos «populistes i antidemocràtics» que agiten la «desafecció» respecte a les institucions. Fer-los front, ha detallat, passa per l’acció de proximitat, per governar «escoltant i mirant als ulls de la gent» i, per tant, sent «sensibles» a les seves necessitats, que han d’estar al «centre» de l’agenda de cada alcalde.

En la mesura que s’afronten aquests «problemes reals», ha continuat, es genera «credibilitat i confiança» en els ajuntaments. «Ara més que mai necessitem enfortir i recuperar els vincles de confiança amb els nostres veïns», ha demanat per apel·lar a recuperar el concepte de «comunitat» com a escut davant l’ascens de l’extrema dreta. En un any, ha recordat, hi ha eleccions municipals, per la qual cosa ha fet una crida a no sucumbir a les «lògiques electoralistes» i mantenir ferma l’«essència» del municipalisme.