Arrenca el procés congressual

El PSOE es renova per «amollar les amarres» i posar rumb a les eleccions del 2023

  • La nova executiva federal serà més curta i de més pes polític. Després vindran els congressos autonòmics, i només hi haurà disputa a Madrid i Galícia

  • Dilluns, Ferraz aprovarà els canvis en els grups: l’entrada d’Héctor Gómez i Eva Granados com a portaveus i de Rafi Crespín com a dos al Congrés

El PSOE es renova per «amollar les amarres» i posar rumb a les eleccions del 2023

EFE / JOSÉ MANUEL PEDROSA

9
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

L’huracà va passar per l’Executiu i ara aterra en el PSOE. El partit emprèn ja, des d’aquest mes i fins a final d’any, el seu procés de recomposició interna. A nivell federal, primer. En l’esglaó autonòmic, després i, a partir de principis del 2022, en l’esfera provincial i local. Una cascada de processos congressuals amb què Pedro Sánchez vol posar a punt les seves files, preparar-les per a la competició del 2023 –autonòmiques i locals i, al final, generals, si no hi ha sorpreses–, però també llançar un missatge de renovació interna. «Amollar les amarres», diuen alguns quadros. Donar pas a una nova etapa enterrant la que es va obrir amb el conclave del 2017, en què va vèncer Susana Díaz i en el qual va compondre uns òrgans que eren tributaris d’aquella pugna fratricida. Avui, més de quatre anys després, ell és president, el seu lideratge és indisputat i ha aconseguit, especialment arran de l’última i profunda remodelació del seu Gabinet, cohesionar més els seus, emetre senyals de pacificació interna. Per si venen mal dades. Perquè és conscient que, davant un creixement de les dretes, necessita tot el PSOE darrere seu

El 40è Congrés Federal se celebrarà el 15, 16 i 17 d’octubre a València, a la Fira, conclave al qual acudiran 1.049 delegats. Aquesta serà la culminació d’un procés que ja ha arrencat. La ponència marc està enviada als territoris i Sánchez és, oficialment, l’únic candidat a la secretaria general, ja que cap altre militant va presentar la seva sol·licitud dimecres passat. No hi ha, doncs, ni espai per a l’anècdota. Tot i així, el president està obligat a presentar l’aval de l’1% del cens (i un màxim del 2%). O sigui, entre 1.750 i 3.500 rúbriques. Un llindar que ja ha superat, per la qual cosa serà proclamat líder aquesta setmana vinent per a un tercer mandat.

Aquest dilluns, 6 de setembre, en la primera executiva del curs, Ferraz donarà llum verda a l’avançament de la renovació interna que viurà el partit al conclave d’octubre. Procedirà només a tres canvis. Així, la direcció proposarà la substitució d’Adriana Lastra com a portaveu al Congrés i cobrirà la mateixa plaça al Senat, vacant des que Ander Gil va ascendir a la presidència de la Cambra alta, després de la marxa de Pilar Llop a Justícia. Lastra serà reemplaçada pel canari Héctor Gómez, diputat nacional des del 2019. La nova portaveu al Senat serà Eva Granados, vice primera secretària del PSC i mà dreta de Miquel Iceta des del 2015. Abans haurà de ser designada senadora pel Parlament. També es nomenarà la cordovesa Rafaela Crespín secretària general del grup al Congrés, com a relleu de Rafael Simancas. Els tres formen part de la mateixa generació –tots tenen uns quaranta anys, i poc més joves que el mateix Sánchez– i són els nous rostres que el líder vol promocionar.

La segona part de la reestructuració federal s’emprendrà ja en el 40è Congrés. El president no ha donat pistes de com serà el seu nou equip, tot i que a Ferraz es dona per fet que compondrà una executiva més reduïda –la que va emanar de l’anterior conclave tenia 49 membres–, de més pes polític. Caigut José Luis Ábalos no només com a ministre, sinó com a secretari d’Organització (una sortida d’escena mai explicada de manera convincent), el principal dubte serà l’alineació del nucli de poder. A la seu federal, es percep com segura la continuïtat de Lastra i del nou número tres i hereu del lloc d’Ábalos, el navarrès Santos Cerdán. Amb tots dos es va citar Sánchez a la Moncloa després d’executar la reestructuració ministerial del 10 de juliol, i amb tots dos va decidir, aquell cap de setmana, la promoció de Gómez i Granados, tot i que es va guardar en secret durant mes i mig. El nom de Rafi Crespín va sorgir més tard, després del fitxatge de Simancas per Félix Bolaños com a número dos de Presidència.

Sense canvis d’imatge

La dirigent asturiana està centrada en la preparació del 40è Congrés però, en el fons, ha perdut poder. Sánchez la va ascendir a la vicesecretaria general el 2017 i, quan va arribar a la Moncloa, la va designar portaveu a la Cambra baixa. Ara ella es desprendrà d’aquesta última cartera en favor d’Héctor Gómez, amb la qual cosa la seva visibilitat minvarà. Lastra i Cerdán són els resistents del cercle de confiança del líder, els únics que, per ara, continuen en primera línia, després de ser apartats del Govern Ábalos, Iván Redondo i la ja exvicepresidenta Carmen Calvo, encara secretària d’Igualtat del PSOE. S’espera que els dos segueixin al seu costat però, vista la fondària i la sorpresa de la crisi de govern (no es comptava, en absolut, amb la defenestració d’Ábalos i de Redondo), ningú s’atreveix a posar la mà al foc per ningú.

Més enllà de càbales, cap certesa. «Tothom sap el que pensa Pedro. No hi ha cap lògica que operi, com s’ha vist ja», adverteix un membre de la cúpula sortint. Una altra companya de la direcció coincideix. Des del cor de Ferraz insisteixen que «és el secretari general qui decideix». «Serà una direcció més curta i amb cares noves, segur, perquè tenim una bona banqueta. I amb un objectiu: eleccions –afegeix aquesta font–. Cal posar el partit a punt per al següent cicle electoral. Per a les andaluses, que arribaran abans, i per a les autonòmiques i municipals de maig del 2023, i després les generals. Tot i que hi haurà representació de tots els territoris, i sempre cal fer algun encaix, no serà una executiva de quotes. Es prioritzarà que sigui un bon equip, per posar-nos a treballar des de ja». En el 40è Congrés no hi haurà canvis d’imatge corporativa, perquè estan «orgullosos» de la seva història, «a diferència del PP».

Just a continuació se celebraran els congressos autonòmics, tots abans de final d’any. Galícia i Madrid seran els únics territoris on hi haurà disputa pel lideratge i a tots dos Ferraz promet mantenir-se «neutral». En la primera, Galícia, els contendents seran el secretari general des del 2017, Gonzalo Caballero –que molts consideren amortitzat, pels mals resultats de les autonòmiques de juliol del 2020, en les que el PSdeG va quedar tercer en vots i escons, per darrere del BNG– i Valentín González Formoso, president de la Diputació de la Corunya i alcalde d’As Pontes.

En el PSOE madrileny, dirigit des del maig per una gestora presidida per Isaura Leal, són per ara quatre els precandidats, tot i que només dos tenen més opcions de victòria: Juan Lobato, diputat autonòmic i exalcalde de Soto del Real, i Javier Ayala, regidor de Fuenlabrada. Els altres dos aspirants són Eva Llarandi, secretària general a Paracuellos del Jarama, i l’advocat memorialista Eduardo Ranz. Els pronòstics a Madrid i Galícia es tornen difícils per com estan de desestructurats el PSdeG i el PSOE-M, sense grans famílies que aglutinin el vot.

També el congrés del PSC

No hi haurà guerres a cap altre territori. Com es preveia, continuaran al capdavant de les seves federacions els barons que presideixen les seves autonomies –València, Ximo Puig; Castella-la Manxa, Emiliano García-Page; Aragó, Javier Lambán; Extremadura, Guillermo Fernández Vara; Astúries, Adrián Barbón; Balears, Francina Armengol; Canàries, Ángel Víctor Torres, i Navarra, María Chivite– o que les vicepresideixen (Pablo Zuloaga, a Cantàbria). També seguiran els líders a l’oposició però consolidats (Luis Tudanca, a Castella i Lleó; Diego Conesa, a Múrcia, i Gloria Rojas, a Melilla).

A La Rioja, comunitat que el PSOE va reconquerir el 2019, es posa fi a la bicefàlia: el màxim responsable regional, Paco Ocón, va anunciar la passada setmana que no repetiria, cosa que va deixar la porta lliure a l’actual presidenta del Govern autonòmic, Concha Andreu, amb qui estava enfrontat. A Euskadi, la secretària general i vicelehendakari segon, Idoia Mendia, no preveu presentar-se per a un tercer mandat, i la seva successió s’espera ordenada. Les regnes del PSE les prendrà, en principi, el portaveu socialista en el Parlament de Vitòria, Eneko Andueza. A Ceuta, el procés està ara més obert perquè el seu cap, Manuel Hernández, no revalidarà el càrrec, per al qual ja s’ha postulat Juan Gutiérrez, diputat a l’Assemblea. A Andalusia, ja es va esbombar el procés successori: l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, va vèncer amb rotunditat Susana Díaz en les primàries per a la Junta del 13 de juny i, un mes més tard, es va convertir en nou líder del PSOE-A.

Els caps de setmana següents al conclave federal estan ocupats pels processos orgànics ordinaris territorials. El 23 i 24 d’octubre, se celebraran els congressos d’Extremadura i Navarra (i la primera volta de les primàries a Madrid). El 30 i 31, els de Castella-la Manxa i La Rioja (i la segona ronda a Madrid, si fes falta). El 6 i 7 de novembre tindran lloc els conclaves d’Andalusia, Aragó i Ceuta. El següent cap de setmana, el del 13 i 14, arribaran els de el País Valencià i Madrid. El del 20 i 21, els de les Canàries i Euskadi, i el del 27 i 28 de novembre, els de Castella i Lleó i les Balears.

El 4 i 5 de desembre està programat el congrés del PSOE de Múrcia; l’11 i 12, els conclaves de Cantàbria i Melilla, i el 18 i 19, el d’Astúries. Galícia encara ha de decidir la seva data, però només tindria dues finestres, totes dues l’últim mes de l’any: o el 4 i 5, amb Múrcia, o el del 18 i 19, amb Astúries. En aquest últim cap de setmana disponible abans de Nadal, s’ha acomodat així mateix el congrés extraordinari del PSC, que solemnitzarà el relleu de Miquel Iceta per l’exministre Salvador Illa.

Notícies relacionades

Després dels conclaves autonòmics, se succeiran els provincials i locals. Ferraz vol «tancar al més aviat possible tot el procés congressual», perquè el PSOE es posi immediatament «en mode campanya». Però durant setmanes hi haurà activitat orgànica. El president ja va reprendre aquest dissabte la seva agenda de partit a Jaén, en un míting amb dos barons: Juan Espadas i Ximo Puig. Ara, admeten a Ferraz, està molt més «greixada» la coordinació Govern-PSOE, gràcies a la tasca del nou director de Gabinet de Sánchez, Óscar López, un bon coneixedor de la fontaneria socialista (va ser cap d’Organització amb Alfredo Pérez Rubalcaba), amb un perfil oposat al de Redondo. Sánchez, diuen a la seu federal, «ha mudat de pell» i ja està «lliure d’hipoteques».

El repte de reorganitzar Madrid