L’Hospitalet de Jordi Alba i el Cornellà de Messi estrenen rivalitat amb un empat agònic: «Avui comença aquesta història»

La relació de Joan amb l’equip franjavermell és una història llarga i plena d’alts i baixos. Als 57 anys, recorda com es va fer soci als 13 i que va ser el fundador de la primera penya que va tenir el club. «Érem la Penya del Bombo, al camp vell; la directiva ens el va comprar», diu amb referència al contundent instrument de percussió. 

El seu sentiment per l’equip, però, va decaure anys després: «Quan ens van fer filial de l’Espanyol vaig deixar de ser soci», recorda amb un somriure. Després se’n va anar a viure «fora» –fora és en aquest cas Sant Andreu de la Barca– i després d’un llarg exili sentimental, el 2013 va tornar a la seva ciutat natal i va tornar a enganxar-se. I aquí està patint amb el seu equip després d’un primer temps de plom. 

Una rivalitat per estrenar

Miguel, de 72 anys i aficionat del Cornellà des de fa mig segle, explica que mai hi ha hagut una mala relació amb l’Hospitalet. «Hi ha rivalitat, però no dolenta», explica. L’Iván, de 45, també creu que mai hi ha hagut especial tensió entre els dos clubs. Joan, el dels glops de cervesa, ho mira pel cantó positiu: «A partir d’ara tindrem un derbi entre ciutats. Avui comença la història». 

¿Per què a partir d’ara? Perquè ara han entrat en escena el que Toni, de 57 anys i veí de l’Hospitalet denomina «els famosos». A saber: Jordi Alba i Thiago Alcántara, ex jugadors del Barça, van comprar el club riberenc ara fa un any. I Leo Messi va fer el mateix amb el Cornellà fa tot just unes setmanes. 

«Podria haver vingut a l’Hospitalet», diu l’Iván, «amb els seus amics. ¿Hauran parlat del partit, no creus?», pregunta. 

Els nens i curiosos que s’acosten constantment a veure si han arribat Thiago i Jordi Alba s’emporten una mitja decepció: el centrecampista ha vingut, i assisteix a la trobada amb semblant seriós. Però el lateral no hi ha acudit. «Alguna cosa grossa li ha d’haver passat per no venir avui», diu un adolescent. Qui ha arribat, amb 28 minuts de retard, és el fundador de Glovo, Oscar Pierre, un altre dels copropietaris de l’equip. 

A la zona noble de l’estadi es veuen cares llargues, amb una excepció notable: Mazinho, pare de Thiago i campió del món amb el Brasil el 1994, assisteix al partit amb aspecte relaxat, probablement molt conscient que el partit és de Tercera Federació. Diferent opinió tenen els dos col·lectius més sorollosos de l’estadi, els S’Hospitxosos i els Riberencs. Aquests últims arrenquen a cantar Peret amb una versió autòctona: “¡Ella tiene el poder / ella tiene el poder / Barcelona es poderosa / pero no es L’Hospitalet!”. 

Escassetat de samarretes verdes

A l’estadi hi ha poques samarretes verdes, i una és la de Claudia, de 25 anys, que presumeix del nou propietari del club. «Messi vindrà al camp. Va enviar un vídeo als jugadors i està pendent», diu. La seva afició al club és recent: «El meu nòvio és jugador, és el 20», explica. 

Notícies relacionades

Els cinc barris més segurs de Barcelona, segons un expert immobiliari: "No són els que tothom creu"

Talls a Barcelona aquest diumenge per la Cursa d’El Corte Inglés: carrers afectats i canvis en 40 línies de bus

Els minuts passen i el marcador no es mou. Joan recorre a la memòria: «Ens van vendre que l’objectiu era pujar com a primers de grup, tenim un 75% de la plantilla que ve de categories superiors, i mira com ens hem de veure ara», sospira. 

En el minut 64, Ignasi Quer (l’estrella local, «el vol el Mallorca, igual per al B», se sent a la graderia) es queda sol davant el porter i és enderrocat. Vermella. Amb un més, les ocasions per als locals se succeeixen sense punteria. Si el Cornellà marca, l’Hospitalet cau de l’eliminatòria d’ascens. Al final, el 0-0 es confirma i posa fi a l’angoixa. Els dos clubs jugaran el play-off: L’Hospitalet s’enfrontarà al Badalona, i el Cornellà, al Vilanova. I si tots dos guanyen, tornaran a trobar-se per la plaça d’ascens. És, en efecte, l’inici d’una història.