Sense protagonisme per a Catalunya

Agenda econòmica i social i més pressió per al PP: les claus de l’arrencada de curs de Sánchez

El president vol que sigui patent el canvi de pas en aquesta segona part de la legislatura, centrada per complet a procurar una «recuperació justa»
Anuncia la pujada «immediata» del salari mínim, perfila la data de presentació dels Pressupostos i apressa el PP perquè desbloquegi el CGPJ

JOSÉ LUIS ROCA

Amb les seves decisions, gestos i paraules, Pedro Sánchez està entossudit a dibuixar una cesura en el seu mandat. Com diuen al seu equip, una primera part de la legislatura, marcada per la gestió de la pandèmia, i una segona, la que va engegar després dels indults del procés i la recomposició del Govern central, en què desitja abocar totes les seves energies en la «recuperació justa». Així va anomenar la Moncloa, de fet, la conferència d’arrencada del curs polític, aquest 1 de setembre a la Casa d’Amèrica de Madrid. Una recuperació justa. Un acte semblant en el format –membres de l’Executiu, de l’Ibex 35 i representants de la societat civil entre els convidats– a altres de protagonitzats pel president en aquests anys en el poder, tot i que desproveït de la fullaraca que l’envoltava en al·locucions anteriors.

Dos anuncis van ser el nucli de la intervenció del líder socialista. La confirmació de la pujada «imminent» del salari mínim i del fet que el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022 es presentaran al Congrés «entre finals de setembre i principis d’octubre». A més, va reconèixer la «preocupació social» existent amb l’escalada de la llum (tot i que va recalcar als seus socis d’Unides Podem, sense citar-los, que no sortirà del marc regulatori europeu) i va reiterar la seva crida al PP, que va acusar de falta de «lleialtat», per a la renovació dels òrgans constitucionals.

Pujada del salari mínim «immediata»

La vicepresidenta primera, Nadia Calviño, ja va obrir camí al juliol, a l’obrir-se a la possibilitat d’una alça del salari mínim interprofessional (SMI), a què s’havia oposat per a començaments del 2021. Però ara la situació econòmica ha canviat, i aquest és l’argument que ha volgut utilitzar el Govern central: la vacunació ha avançat a velocitat de creuer –el 70% de la població immunitzada amb pauta completa és una realitat– i l’activitat econòmica ha agafat embranzida.

Pedro Sánchez, en el seu discurs d’aquest dimecres, va insistir que l’objectiu del Govern central, els agents socials i la societat civil estan cridats a «dues tasques fonamentals». Una, «consolidar la recuperació econòmica» i «que la recuperació arribi a les butxaques» de tots els ciutadans «en forma de més ocupació, millors salaris i pensions dignes». «No hi haurà recuperació econòmica si no és una recuperació justa. Si no arriba a tots els estrats de la nostra societat. Si no s’expandeix a totes i cadascuna de les ciutats i pobles d’Espanya. Ningú pot quedar-ne enrere».

Aquest raonament porta l’Executiu a «abordar una pujada immediata del salari mínim per al que queda d’any, i continuar avançant en l’objectiu d’arribar el 2023 al 60% del salari mitjà». El president, per tant, ja marcava el desenllaç de la negociació que arrencava aquest dimecres la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, amb els agents socials: hi haurà alça de l’SMI, encara que els empresaris la rebutgin. La decisió està presa. L’Executiu, abans de l’aprovació del reial decret d’actualització del salari mínim (avui en 950 euros), està obligat a consultar els agents socials, però res més. No està obligat a seguir el seu criteri. I és una facultat seva, sense que passi per les Corts per a la ratificació. Sánchez accedeix així, a més, a una de les peticions d’Unides Podem, que va perdre el 2020 la batalla contra Calviño per procedir a l’augment de cara al 2021.

Inicia sessió 0 Comentaris