L’estratègia de l’Executiu

Dels Pressupostos a Catalunya i el congrés del PSOE: els 8 reptes de Sánchez per al nou curs

  • El president engegarà l’any polític en un acte l’1 de setembre a la Casa d’Amèrica de Madrid, en què fixarà les prioritats del seu Gabinet

  • L’ús dels fons europeus, la vacunació, el rebut de la llum, les lleis socials i la relació amb Unides Podem marcaran aquest començament de curs

Dels Pressupostos a Catalunya i el congrés del PSOE: els 8 reptes de Sánchez per al nou curs

JOSÉ LUIS ROCA

12
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

Tancada (almenys la primera fase) l’evacuació de l’Afganistan, el Govern reprèn la seva agenda. Pedro Sánchez farà l’arrencada oficial del curs polític dimecres que ve, 1 de setembre, a la Casa d’Amèrica de Madrid, com avancen fonts de l’Executiu a aquest diari. Serà en un acte en què estarà envoltat de membres del seu Gabinet, empresaris i gent de la cultura i la societat civil, i protagonitzarà un discurs «important». «Servirà per marcar prioritats, per fixar el marc polític del Govern per a l’any que ve i orientar la nova fase de la recuperació després de la pandèmia. Entrem en un nou temps per a la segona part de la legislatura i treballem per consolidar la bona marxa de l’economia», apunten des de la Moncloa. El president torna a un format amb què es troba còmode i en què el seu nou equip haurà de decidir si manté l’estètica que era tan explotada pel defenestrat Iván Redondo (amant de la pompa i el màrqueting) o bé apostar per un canvi també en les formes.

Però al marge de les prioritats que marqui Sánchez en la seva al·locució de dimecres, té reptes indefugibles pendents. Des dels Pressupostos, la llei econòmica més rellevant de l’any, fins al desplegament dels fons europeus, la culminació de la lluita contra la pandèmia o la represa del diàleg amb Catalunya. El líder del PSOE ja està gairebé a un mes i mig del 40è Congrés Federal que renovarà les estructures del partit, tot i que abans procedirà al relleu en les direccions del Congrés i el Senat. A la Moncloa remarquen que el fil que uneix tots els moviments i objectius és un, la recuperació «justa», «no deixar ningú enrere». El leitmotiv que considera que l’ha de reafirmar en l’Executiu en unes generals que, segons proclama, no arribaran abans de finals del 2023, quan els espanyols notin la millora de l’economia i percebin que el combat contra la Covid ha quedat enrere.

Nous comptes per consolidar l’estabilitat

Pedro Sánchez vol disposar d’uns Pressupostos per al 2022 per apuntalar la imatge d’estabilitat del seu Executiu, tot i que amb els aprovats actuals podria portar la legislatura a terme. El Consell de Ministres va aprovar el juliol el sostre de despesa (196.142 milions, semblant al del 2021), però encara n’ha d’informar el Congrés. La suspensió de les regles fiscals que va autoritzar la UE fa que l’Executiu no hagi de demanar el recolzament de la Cambra al camí d’estabilitat. Hisenda i Unides Podem han d’acordar primer els PGE, però les converses, com confirmen des de les dues parts, són encara «molt preliminars». Els morats exigiran al PSOE incloure les mesures contemplades en l’acord de coalició. Entre aquestes, la reforma fiscal, capítol en què demanen un impost de societats mínim del 15%, com s’ha consensuat en l’àmbit internacional.

Sánchez va celebrar l’acord de l’OCDE, però alhora considera que no és moment d’apujar els impostos. I el juliol ja va avisar els morats que no cediria, perquè entén que és prioritari consolidar la recuperació. «Volem recuperar l’economia, sortir-nos-en, superar la pandèmia, modernitzar la nostra economia amb els fons europeus», va afirmar. Des d’aleshores, no ha sortit d’aquesta rajola. Fonts molt pròximes a la titular d’Hisenda, María Jesús Montero, es mostren convençudes que hi haurà acord amb Unides Podem i veuen «disposició» en els socis. En concret, ERC està «receptiva, aparentment». La porta de Cs està completament tancada, segons va confirmar aquest dimecres la seva líder, Inés Arrimadas. La previsió del ministeri és registrar els comptes del 2022 «en temps i forma», abans del 30 de setembre. Gairebé un any després que Sánchez i Pablo Iglesias tanquessin el pacte pressupostari per al 2021, continua pendent, encara sense aparença d’acord, la llei de vivenda.

El desplegament dels fons europeus

Els fons europeus ja són una realitat tangible. El 17 d’agost, la Comissió va desemborsar els primers 9.000 milions, el 13% dels 70.000 milions en transferències que Espanya rebrà fins al 2026. El Govern està convençut que el mannà de Brussel·les serà fonamental per modernitzar el país i rellançar l’economia després de la pandèmia de la Covid-19. El pla de recuperació, el vehicle que canalitzarà l’enorme injecció de recursos públics i que permetrà posar en marxa les «grans transformacions que el país necessita», s’articula al voltant de quatre eixos transversals (transició ecològica, que acapararà el 40% de les inversions; transformació digital; cohesió social i territorial i igualtat de gènere), que es concreten en deu polítiques palanca, 30 components i 212 grans inversions i reformes.

Espanya aspira a captar, en total, 140.000 milions d’euros, entre subvencions i préstecs (a què el Govern encara no ha recorregut, tot i que té fins al 2026 per fer-ho). Però haurà de demostrar davant la UE, cada sis mesos, que compleix les reformes i inversions promeses. Això permetrà els següents desemborsaments. Així, Espanya rebria entre el 2021 i el 2023 el 80% de les transferències previstes (just quan es preveuen les següents generals). El Govern creu, a més, en l’efecte multiplicador dels fons europeus, i això explica el viatge del president als EUA del juliol, per atraure inversions, que espera que podrien començar a quallar aquesta mateixa tardor.

Els Pressupostos de l’Estat del 2021 ja van incloure partides per a la posada en marxa del pla, i això ha permès, com recordava Economia, que s’hagin «pogut executar part dels recursos abans de rebre els primers desemborsaments per part de la Comissió». A més, s’ha assignat i acordat el repartiment de més de 7.250 milions a les comunitats autònomes entre les diferents conferències sectorials per vehicular inversions en matèries com transició ecològica, vivenda, educació o sanitat.

Economia va informar el 17 d’agost que a les 25 manifestacions d’interès relacionades amb el pla han respost més de 17.500 projectes presentats. Ja s’ha engegat el primer Perte (Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica), el del vehicle elèctric, amb què es preveuen mobilitzar 24.000 milions gràcies a la col·laboració publicoprivada.

Vacunació: a la recerca del 90%

L’objectiu d’arribar al 70% de la població vacunada amb la pauta completa abans del final d’agost és imminent. Les últimes dades del Ministeri de Sanitat situen aquesta xifra en el 68,4% i el ritme de vacunació, alentit durant les vacances d’estiu, torna a agafar velocitat. No obstant, la variant delta –dominant a Espanya i més contagiosa– ha obligat a modificar la meta del Govern: la immunitat de grup requereix arribar fins al 90% dels ciutadans immunitzats contra la Covid. 

A aquesta nova fita, necessària per evitar futures onades de la magnitud de la viscuda aquest estiu, s’afegeix la decisió de l’Executiu sobre si injectar una tercera dosi de Pfizer de reforç. De moment, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en cooperació amb les autonomies, encara no ha pres una decisió, tot i que va assegurar que estan «preparats». A l’espera de l’Agència Europea del Medicament (EMA) i els estudis de les farmacèutiques, està per saber qui i quan rebrà aquesta dosi extra.

El retorn de l’agenda catalana

Amb la concessió dels indults als presos del procés i el dràstic canvi de Govern, Sánchez també va buscar girar full de la primera etapa de la legislatura. Ara, en la segona part, vol que el focus se situï en la «recuperació justa» i molt menys en Catalunya. Però la carpeta continua allà, calenta, i el seu Gabinet tampoc pretén eludir-la. La primera prova serà la segona reunió de la taula de diàleg, que va pactar amb Pere Aragonès per a la setmana del 13 de setembre i a Barcelona. Però, com confirmen fonts molt pròximes a la nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, no hi ha encara ni data concreta de celebració. Ni, òbviament, ordre del dia. Ni composició de les dues delegacions. «No s’ha pogut avançar res encara», diuen.

Des de l’Executiu apunten al Govern català: recorden que ERC i Junts «no s’han parat de barallar» tot l’estiu sobre la utilitat i els límits de la taula. El Govern central remarca que no és possible cap diàleg fora de la llei i la Constitució, que la interlocució s’ha de fer també a Catalunya, entre independentistes i no independentistes. Està disposat a dissenyar un proposta «transversal», que no ha concretat, però ha reiterat moltes vegades que no acceptarà ni un referèndum d’autodeterminació ni l’amnistia. Unides Podem es limita a recalcar que el diàleg és necessari i que s’ha de trobar una solució pactada. En la bilateral del 2 d’agost, es va acordar avançar en els traspassos i, en paral·lel, es va acordar la polèmica ampliació de l’aeroport del Prat, que també divideix els socis del Govern català.

Tardor intensa al Congrés

Una part important de l’agenda legislativa del Govern arribarà aquesta tardor al Congrés dels Diputats. La llei de memòria democràtica, aprovada per l’Executiu a mitjans de juliol i que permetrà il·legalitzar la Fundació Francisco Franco, arribarà a la Cambra baixa en els pròxims mesos. El mateix passarà amb la reforma de les pensions, a què el Consell de Ministres va donar llum verda dimarts passat, malgrat no comptar amb el recolzament dels seus socis al Congrés. Però abans de final d’any hauria d’estar culminada la negociació de la segona part de la reforma del sistema, més conflictiva. A més, encara està pendent la llei trans (quan estiguin els informes dels òrgans consultius, el Consell de Ministres procedirà a una segona lectura i enviarà el projecte de llei a les Corts) i l’ala morada treballa en una nova norma de diversitat familiar. 

L’Executiu també arrencarà en els pròxims dies el diàleg social per apujar el salari mínim interprofessional, després de l’entesa entre les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz. On trobaran més diferències serà en la derogació de la reforma laboral. A finals d’octubre també hauran de decidir si tornen a prorrogar l’anomenat «escut social». 

Sense desbloqueig a la vista

L’eterna disputa per la renovació dels òrgans institucionals no desapareixerà de l’agenda del Govern aquesta tardor. El PP continua rebutjant qualsevol proposta de negociació i el mateix Sánchez va donar per impossible el relleu en vista de la posició de Pablo Casado. Així, el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes –l’últim a afegir-se a aquesta llista– seguiran penjats de moment. Aquesta situació podria arribar a provocar tensions al si del Govern de coalició, amb els morats exigint mesures contundents que rebutja el PSOE. A la Moncloa es palpa resignació, tot i que hi ha qui creu que el PP acabarà claudicant al comprovar que la seva estratègia «no funciona» i els socialistes «remunten» en les enquestes. No es contempla, ara per ara, una trucada del president a Casado. De fet, ha irritat a l’Executiu que el cap del PP tornés a la càrrega amb noves crítiques a la missió d’evacuació de l’Afganistan, que Sánchez va qualificar divendres d’«èxit». Però el president i els seus ministres continuaran fent una crida al PP perquè propiciï la renovació.

Els populars, per la seva banda, no estan disposats a cedir i exigeixen al Govern un canvi de la llei perquè els membres del CGPJ siguin escollits pels mateixos jutges. Casado, que dimecres passat va trencar una petita treva amb Sánchez, continuarà pressionant el cap de l’Executiu de cara a la galeria denunciant que l’enverinament dels socialistes en aquest tema podria posar en perill els fons europeus.

Notícies relacionades

Tensions entre els socis: de la vivenda a la llum

Tant el PSOE com Unides Podem proclamen que la coalició aguantarà fins al final de la legislatura. Però després d’un temps de certa calma que va seguir a la sortida de Pablo Iglesias de l’Executiu i l’ascens de Yolanda Díaz, va augmentar la tensió. Els morats, de fet, aquest estiu no han amagat el seu disgust per la devolució de menors al Marroc (que ha disparat les crítiques cap a Fernando Grande-Marlaska) o per l’escalada del preu de l’electricitat. Des del PSOE no donen cap recorregut a les diferències, les atribueixen als desitjos de «visibilització» per part d’UP i el seu retrocés en les enquestes. Però sí que ha dolgut, no obstant, la falta de «lleialtat» dels socis en un tema tan sensible com el rebut de la llum, tal com assenyalen des de Transició Ecològica. La vicepresidenta Teresa Ribera, qüestionada també per l’oposició, compareix precisament aquest dilluns per donar resposta a un tema d’enorme impacte social.

La relació del PSOE i UP reviurà velles tensions (vivenda) i en crearà altres de noves, però tots dos les han paït amb certa normalitat i creuen que l’adhesiu més gran, entre ells i els seus aliats d’investidura, és l’actitud de les dretes i el «seguidisme» que atribueixen al PP respecte de Vox.

Renovació, ara, al PSOE

Sánchez va ordenar primer una profunda renovació dins el Govern, que va afectar no només les cares, sinó els engranatges del poder. Ara s’espera un moviment paral·lel al PSOE. El 15, 16 i 17 d’octubre, a València, se celebrarà el 40è Congrés Federal. Es dona per fet un alleugeriment de l’estructura i múltiples entrades i sortides, tot i que totes les fonts insisteixen en la continuïtat del pont de comandament. Així, Adriana Lastra, vicesecretària general des del 2017, i el nou número tres, Santos Cerdán, podrien continuar en el cor del partit, a què podria incorporar-se un home amb cada vegada més galons per al líder: el nou ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

Però, abans del 40è Congrés, hi haurà temps per a un altre terratrèmol. El president prepara la renovació de les direccions dels grups parlamentaris, que Ferraz aprovarà en la reunió de l’executiva del 6 de setembre. Lastra es concentrarà en el partit, Rafael Simancas va saltar al Govern, juntament amb Bolaños, i el lloc de portaveu al Senat està vacant. Sánchez vol aprofitar per fer canviar els seus escuders a les dues cambres. No han transcendit noms, però es descarten el de José Luis Ábalos –amb una caiguda que encara no s’ha explicat– o l’ex-‘lehendakari’ Patxi López.

El conclave federal serà un passeig militar per a Sánchez. Després se celebraran els congressos autonòmics, provincials i locals, en cascada. Resolta la disputa andalusa –l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, és des del juny candidat a la Junta i, des del juliol, el secretari general del PSOE-A, en substitució de Susana Díaz–, les principals batalles internes es donaran a Galícia i Madrid. En aquesta última, enfonsada després de les eleccions del 4 de maig, ja es postulen el regidor de Fuenlabrada, Javier Ayala, i Juan Lobato, exprimer regidor de Soto del Real i portaveu adjunt a l’Assemblea regional.