Aragonès modula la seva estratègia de cara als Pressupostos per pressionar Sánchez

En una entrevista a EL PERIÓDICO, publicada el 4 de juliol, Aragonès va ser preguntat per si el vot d’Esquerra als PGE anirien vinculats al seu contingut dels comptes o als resultats de la taula de negociació. La resposta va ser: «Al contingut dels Pressupostos, a la gestió dels fons. La taula de negociació amb l’Estat és institucional entre governs, no estan vinculats als recolzaments parlamentaris. La faríem amb qualsevol govern». I va afegir: «Ha de ser un debat en paral·lel. Com a president de la Generalitat vull que posem la màxima ambició per aconseguir avui tot el que puguem per a Catalunya perquè això no ens resta força per reivindicar la independència».

Però aquests compartiments estancs, o aquestes paral·leles, que com és sabut només es creuen en l’infinit, han mudat, set setmanes, després en dos vasos comunicants.

Així, a TV-3, dilluns, el mateix Aragonès va afirmar que Pedro Sánchez ha de complir l’acord d’investidura amb ERC que contemplava la creació de la taula de diàleg ja que, «si no es compleix, és evident que tot salta pels aires», va dir després de ser preguntat per si farien caure l’Executiu central. I no hi ha cap altra manera de soscavar un Executiu que amb la retirada del recolzament parlamentari en la llei més important de totes, la dels comptes.

Plat indigest

«Som conscients que la taula de negociació no és un plat desitjable per a Sánchez. I menys una foto a Barcelona d’una reunió bilateral govern contra govern», assenyala una font de l’Executiu que exposa que el Govern, per la seva part, té els seus propis problemes. «Que hi hagi taula és condició perquè hi hagi pressupostos. Però no n’hi ha prou». «Si no se la prenen seriosament, si no hi ha un adequat clima i ritme de treball, una metodologia, serà molt complicat arribar a més acords, perquè a nosaltres [amb referència a ERC] se’ns acaben els arguments», assevera una altra veu que recorda la defensa contra hiperventilats i marea de les últimes setmanes. 

¿I quins arguments s’acaben? Es considera al carrer de Calàbria i al Palau de la Generalitat que l’existència d’aquesta taula, i la voluntat de donar-li aire, ha promogut diversos vots favorables dels republicans a mesures de Sánchez. «Al PSOE només se l’asseu a negociar si se l’obliga», assenyalava Gabriel Rufián, bivencedor de les generals del 2019, en campanya.

Desvinculades, però vinculades

«Sempre hem desvinculat les dues coses, perquè una cosa no va a canvi de l’altra, però, alhora, el clima favorable en el procés de negociació és imprescindible per entrar en els pressupostos», resumeix una veu del partit aquesta «negació de gir», però introducció de «matís o accent» abans assenyalat. 

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

La pèrdua d’interès de la Moncloa en «el problema català» va ser aquest dimarts exposat pel ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que va afirmar que la modificació del delicte de sedició del Codi Penal, que podria ajudar al retorn dels independentistes residents a l’estranger, «no és prioritària» perquè el Govern es bolcarà «en la recuperació justa» de la pandèmia i «l’agenda social»

I aquest prendre-s’ho seriosament té un símbol, que és la presència de Sánchez encapçalant la delegació de l’Estat al Palau de la Generalitat, el 16 o 17 de setembre, tal com va deixar caure la portaveu Patrícia Plaja en la roda de premsa després del Consell Executiu. La seva homòloga monclovita, la ministra Isabel Rodríguez, va evitar cap garantia de la presència del president del Govern al Palau de la Generalitat. A Palau no es posen nerviosos: «Queden dies», asseveren.