El Parlament aparca sense data la investigació sobre el caos de la Covid als geriàtrics

Les xifres de la vergonya

Des del començament de la pandèmia, ja han mort 8.951 persones a les residències. Les primeres dues morts per coronavirus en un centre residencial es van registrar el 8 de març del 2020. Vint dies després ja morien cent persones cada dia, i el 9 d’abril es van superar les 200 defuncions en 24 hores. Durant els primers mesos de pandèmia no hi havia mascaretes, ni equips de protecció, ni tests PCR i el virus va campar al seu aire entre els més febles sense frens. Els cuidadors infectats, ja amb ràtios raquítiques, van haver de deixar de treballar. Les ambulàncies no arribaven i de vegades tampoc ho podien fer els equips de pal·liatius. Els cadàvers s’acumulaven perquè els serveis funeraris no donaven l’abast. I els familiars amb prou feines rebien informació. Les trucades eren d’horror. Molts van morir sols. I desatesos.

En efecte, no és només que els grups del Govern (JxCat i ERC) no tinguin cap entusiasme a reobrir la investigació, sinó que grups com el socialista creuen que la iniciativa oberta l’any passat va ser «un desastre» perquè es va demanar la compareixença, entre altres, del president del Govern i exdirigents del tripartit, dilatant en excés, segons el PSC, les tasques. Ara els socialistes s’obren a analitzar el caos de les residències però centrada només en «solucions» i no en «responsabilitats».

ERC i Junts continuen sense definir-se

A ERC ha sigut impossible aconseguir una opinió pública d’un portaveu polític del partit o el grup parlamentari. El missatge únic que es trasllada és que no s’ha pres cap decisió. Una dirigent suggereix, no obstant, que la possibilitat de donar carpetada definitiu a la comissió d’investigació és sobre la taula: «No ens fa por retre comptes, però considerem més útil posar els aprenentatges al servei de canviar el model [de gestió de les residències], per això estem mirant quin és el millor mecanisme».

Paraules similars a les de JxCat: «Soc molt crític amb les comissions d’investigació si no en traiem res», apunta un parlamentari del partit de l’expresident Puigdemont. Partit i grup que oficialment no ha pres una decisió i que entre línies deixar anar que si no es reprèn la investigació serà un favor que faran als seus socis republicans, en què milita qui va ser el conseller de Polítiques Socials, Chakir el Homrani, i la que era la consellera de Salut, Alba Vergés.

Per si l’embolic partidista fos poc, també la CUP i els comuns s’han atiat en públic perquè els anticapitalistes veuen unilateral la decisió dels comuns de presentar la proposta formal de reobertura de la comissió, de la mà de Ciutadans. Els de Jéssica Albiach al·leguen que no es pot retardar més aquesta qüestió i acusen els cupaires de tapar els seus socis del Govern. La qüestió s’haurà de votar en el ple del Parlament. Probablement a l’octubre.

«S’estaven exigint responsabilitats»

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Mentrestant, qui va ser president de la comissió d’investigació, l’exdiputat cupaire Vidal Aragonès, assegura en declaracions a aquest diari que va intentar impulsar una declaració d’intencions de tots els grups perquè es comprometessin a reprendre la investigació parlamentària després de les eleccions, però que «el PSC i els comuns no la van voler firmar».

«Aquesta comissió no va ser fàcil –revela– perquè s’estava qüestionant el model residencial i s’estaven exigint responsabilitats polítiques», afirma, mentre recorda que quedaven qüestions pendents. «No arribem a poder investigar com funciona el sistema de gestió privada i com es va abordar en el marc de la crisi de la Covid-19. Això ens permetria veure exactament què va fallar perquè no es torni a repetir», assenyala. I recomana que se citi els gestors, els familiars i els sis sindicats perquè dibuixin la situació exacta dels treballadors i les seves condicions laborals.