El Govern aposta per l’harmonització fiscal, però descarta un impost per a Madrid

Les paraules de Ximo Puig a mitjans de juliol han tingut un efecte en diferit en l’actualitat política estiuenca. El president del País Valencià va afirmar el dia 21 que és necessari dissenyar un impost específic per a les rendes altes de Madrid, un tema que se li va plantejar dijous al ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, que va donar a entendre que calia estudiar aquesta proposta. No obstant, segons fonts d’Hisenda, se’l va malinterpretar i el que Escrivá va recolzar és la necessitat d’harmonitzar fiscalment les polítiques de les diferents comunitats autònomes per impedir la competència deslleial, una cosa de la qual l’Executiu acusa la Comunitat de Madrid. La regió que presideix Isabel Díaz Ayuso ha suprimit pràcticament els impostos de successions i donacions i es beneficia, a més, de l’anomenat «efecte capitalitat» per acollir al seu territori grans empreses, els llocs de treball més ben retribuïts i la majoria dels funcionaris de l’Estat.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va sortir aquest divendres a frenar la polèmica. «Aquest Govern mai farà una política que enfronti els territoris [...] Busquem sempre el diàleg i el consens, la capacitat de posar-nos d’acord entre tots perquè no es produeixin ni comparacions ni greuges. Aquesta proposta no és a l’agenda del Govern ni ho serà mai. El PP juga permanentment al victimisme, fa soroll i busca polèmiques on no hi ha res», es va queixar Montero. En la vigília, els conservadors havien acusat la Moncloa de «madrilenyofòbia». La ministra va afegir també que li semblaria «contraproduent» que un Executiu dissenyés un impost expressament per a una comunitat. Puig pot prendre nota que la seva idea no ha calat.

L’objectiu de la reforma fiscal que la ministra espera posar en marxa el 2022 i els canvis que es puguin introduir en el model de finançament autonòmic (caducat des de 2014) sí que perseguiran l’harmonització fiscal, per «avançar internament amb la mateixa filosofia que s’està aplicant a nivell internacional i que suposa evitar la competència entre territoris», assenyalen fonts del seu departament. 

Als plans d’Hisenda figura la reducció de les diferències entre els tributs autonòmics (successions, donacions, impost de transmissions patrimonials i impost de patrimoni), una voluntat que fa anys que el PSOE defensa tot i que encara no ha posat en pràctica. Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, va afirmar al novembre que havia acordat fer-ho ja amb l’Executiu i que aquest compromís havia facilitat que el seu grup republicà donés el suport als Pressupostos d’aquest any. 

La idea d’harmonitzar el mapa tributari cou al PP i en concret a Madrid, les presidentes del qual sempre han presumit de tenir els impostos més baixos. Fonts de la Moncloa assenyalen que si la Comunitat ho ha pogut fer en les últimes dècades en detriment d’altres regions és perquè es beneficia de l’anomenat «efecte capitalitat». Segons dades del Govern valencià, Madrid acull 150.574 empleats del sector públic estatal, gairebé un terç del total, i funciona «com a aspirador dels grans patrimonis d’altres comunitats». La visió de l’Executiu central i dels dirigents socialistes coincideix amb la de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que va arribar a dir al maig que Madrid és un «paradís fiscal» dins d’Espanya.

Puerta del Sol

Puerta del SolDes de fa dos anys, els observadors de xarxes socials i opinió pública del Govern de Madrid reuneixen i presten atenció a articles, tuits, intervencions en tertúlies i declaracions públiques sobre els conceptes «harmonització fiscal», «dúmping» o «efecte capitalitat», segons comenta un veterà membre d’aquesta xarxa d’ulls i orelles del PP madrileny.

A l’Executiu de la Puerta del Sol van tenir la impressió demoscòpica que entre l’opinió pública de la resta del país –excepte Catalunya– no hi ha incomoditat ni sensació de privilegi de Madrid per la seva prevalença en l’Estat. «I menys a Euskadi, territori de fiscalitat pròpia on ningú posa en qüestió la política fiscal madrilenya», remarca aquesta font.

Fins ara, comenta, han detectat més freqüentment l’acusació de dúmping que les idees sobre capitalitat. Contra les dues acusacions han construït arguments el conseller d’Hisenda, Javier Fernández Lasquetty, i el de Justícia, Enrique López, dos ideòlegs principals del Govern d’Isabel Díaz Ayuso que ja han interpretat en altres ocasions l’acusació a Madrid de dúmping fiscal com un ‘rolling gag’ o argument recurrent, que apareix i desapareix.

Contra aquest argument, a la Puerta del Sol n’han esgrimit un altre sobre les càrregues que Madrid suporta per ser capital i el del seu lideratge en les aportacions al fons de solidaritat.

Rebuig dels populars

Rebuig dels popularsLa direcció nacional del PP ha reaccionat als comentaris del ministre Escrivá sobre la proposta del president valencià, Ximo Puig, sobre un impost de capitalitat, advertint d’un cost electoral per als socialistes: «La madrilenyofòbia de Sánchez ja li va suposar a tota l’esquerra, especialment al PSOE, un seriós disgust a les urnes el 4 de maig a la Comunitat de Madrid que es repetirà quan es convoquin eleccions generals», ha recollit Europa Press a la seu de Génova.

Des de Ferrol ha opinat també el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo. «Tinc dubtes de la constitucionalitat d’aquesta decisió», ha dit a Efe després de mostrar-se «sorprès» per la proposta. A Feijóo, des del punt de vista de l’«oportunitat», li sembla «una evident equivocació», ja que suposaria una «discriminació negativa» pel fet de viure a la Comunitat.

Però el rebuig no és només de la dreta. Mentre el govern madrileny guarda silenci, el president càntabre, Miguel Ángel Revilla, ha intervingut en el debat en una entrevista a Onda Cero afirmant que «tots els espanyols hem de ser iguals davant el fisc». Rebutjant una taxa de capitalitat, ha afegit: «No dic que posin un impost diferent a Madrid, de capitalitat, però que Madrid tampoc pugui fer impostos diferents dels que tenim a Cantàbria».

Una opinió semblant tenen fonts del Govern d’Aragó, que a Europa Press s’han mostrat contràries a «imposar taxes específiques a cap comunitat autònoma, sigui quina sigui».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Des d’una altra administració socialista, l’extremenya, ha opinat també en contra aquest divendres a la cadena SER la vicepresidenta primera i consellera d’Hisenda, Pilar Blanco-Morales. «Els impostos els paguen els ciutadans, independentment d’on visquin», ha dit per ressenyar que cal «pensar quin model fiscal volem que sigui més equitatiu, més just, més solidari» i que «les altres coses són ocurrències, és confrontació, i Extremadura no està en aquest debat».

En la mateixa emissora, el conseller d’Economia i Hisenda de la Junta de Castella i Lleó, Carlos Fernández Carriedo, ha considerat que «el problema és que quan el Govern parla d’harmonització fiscal el que vol és pujar impostos i nosaltres clarament hi estem en contra perquè retarda la recuperació econòmica».