El pols entre el Govern i l’Església per la pederàstia s’agreuja

L’ultimàtum del Govern central a l’Església per buscar una solució consensuada sobre la reparació econòmica a les víctimes de pederàstia en el seu si s’esgota. El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, es va posar com a límit per donar una oportunitat a les negociacions final d’any. Així ho va traslladar a les associacions de víctimes en una reunió el mes de novembre passat, després d’haver visitat al Vaticà el secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, per mirar de desbloquejar una carpeta que porta des d’abril del 2024 sense avanços.

Les resistències de la Coferencia Episcopal persisteixen i fonts de l’Executiu coneixedores dels contactes cada vegada més perjudicats amenacen que és només una qüestió de temps optar per la via unilateral per obligar legalment l’Església a haver d’assumir les compensacions econòmiques. El mateix pla del Defensor del Poble desenvolupat pel Consell de Ministres ja deixa la porta oberta a la recerca de mecanismes legals en cas de desacord.

L’alternativa seria aprovar un procediment administratiu que permeti el reconeixement de la condició de víctima i les mesures reparadores adequades, "amb la possibilitat de preveure la col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes". Per fer-ho caldria desenvolupar un mecanisme extrajudicial de compensació.

En el Govern central emmarquen l’últim xoc amb el president dels bisbes, Luis Argüello, amb la seva oposició a arribar a un acord en aquesta matèria. Després que en una entrevista al diari La Vanguardia Argüello advoqués per canvi de govern a través d’"una qüestió de confiança, una moció de censura o donar la paraula als ciutadans", el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, el va acusar d’interferència política.

Falta d’interès

L’encarregat de les relacions amb l’Església, Félix Bolaños, va anar un pas més enllà recriminant-ho per carta i deduint el seu interès per un Govern del PP i Vox que "no han mostrat el menor interès en les víctimes d’abusos". "Li demano expressament que s’abstingui de trencar la seva neutralitat política i actuï amb respecte envers la democràcia i el Govern. I en aquest sentit, l’emplaço a abordar els reptes a què s’enfronta l’Església i la relació amb el Govern amb ànim constructiu i respectant totes les sensibilitats que hi ha al nostre país", afegia.

Des de la Moncloa assenyalen que hi ha divisió en la mateixa Església, però assumeixen que s’estan imposant sectors que associen amb la dreta reaccionària. Fins i tot "franquistes", assenyalen amb referència a les resistències que es van mostrar per a la resignificació de la vall de Cuelgamuros. Aquest projecte es va haver de desbloquejar directament amb el Vaticà.

La proposta del Govern central

En aquest context, es redobla l’amenaça del Govern si no hi ha un gir immediat per part de l’Església i assumeix ja la creació d’un òrgan mixt per pactar les indemnitzacions. La seva proposta és donar independència a la comissió i deixar com una mena d’àrbitre el Defensor del Poble. L’Església tindria veu, però no vot.

Notícies relacionades

Juanfran Pérez Llorca: "La meva idea és tenir un contacte normal amb Mazón, però el president soc jo"

L’embús a l’Audiència Nacional porta fins al 2027 judicis per corrupció

Els bisbes van criticar des del principi que el pla del Govern suposa un "judici condemnatori de tota l’Església" i, fins i tot, van deixar anar la seva inconstitucionalitat per qüestionar "el principi d’igualtat i d’universalitat que ha de tenir qualsevol procés que afecta drets fonamentals".

Durant aquests mesos han posat en marxa, de manera paral·lela, el seu propi pla, que inclou propostes d’indemnització d’entre 3.000 i 100.000 euros, que l’últim any ha rebut prop d’un centenar de sol·licituds.