Sau ressuscita al Palau

Primer va ser Sau30 (marca creada en honor a l’aniversari del grup) i ara ja som al davant d’una formació anomenada obertament Sau, que Pep Sala ha armat conservant quatre membres històrics i paral·lelament al rodatge d’un biopic, Els de Sau (per estrenar l’any que ve). Sala va passar molts anys compromès amb la seva carrera en solitari, mentre el llegat de la banda acumulava llegenda i noves capes de públic, així que s’entén el moviment (tot i que Sau sense Carles Sabater, mort el 1999, ja no pugui ser Sau).

La cita d’ahir al Palau (Festival Mil·lenni) va ser la celebració del poder d’unes cançons, molt vives, compartides per un públic que, majorment, hi havia crescut. El rigor i la fidelitat a les essències estaven garantits per aquesta banda rodadíssima, amb ingredients com la fina guitarra de Josep Lluís Pérez, en la seva última nit amb Pep Sala per una temporada, ja que, com a il·lustre exmembre que és de la saga Los Rápidos-Los Burros-El Último de la Fila, aviat iniciarà els assajos de la gira de reunió de la societat García & Portet.

El que va ser presentat com Un concert de pel·lícula ens va portar una acurada immersió en l’imaginari de Sau, amb aparell audiovisual (que està limitat pels protocols del Palau: les muses de l’escenari són intocables) i recalant en temes de totes les seves etapes, incloent-hi rareses com ara Laia. Pep Sala va començar portant la veu cantant i va oferir més endavant substanciosos registres a l’estil folk singer a Glòria per tu i Poemes i promesos. La veu gravada de Sabater es va apoderar d’algunes peces, com Fins el final (amb imatges de l’actor Guim Puig a Els de Sau), mentre que un vell amic, Aurelio Morata (Los Rebeldes, Aurelio i Los Vagabundos), es va marcar un elegant solo de guitarra a Ningú no ens mourà d’aquí.

La singularitat, ben resolta, és que la papereta, o l’honor, d’ocupar la plaça de Sabater va ser compartida i mòbil, aportant dinamisme i reforçant la idea que aquestes cançons poden ser de tothom, i ho són.

Ja sabíem que Jonathan Argüelles, el cantant de Sau30, tenia facultats per aixecar el pati de butaques amb la seva empenta vocal, i així va ser amb No he nascut per militar i Tu encens el meu foc. I l’element més nou va ser Fredrik Strand, empordanès amb arrels sueques, sortit d’Eufòria (TV3), que va imprimir la frescor vocal dels seus 26 anys a Envia’m un àngel i Encara que siguin de bar.

Vivaç alternança de veus en la galopant És inútil continuar, un Tren de mitjanit amb el pessic fogós de l’última figura convidada, Lucrecia, d’allà a una Perestroika a càrrec de Sala a soles al teclat... Sense deixar-se al camí, és clar, tot i que aquesta va ser tot el Palau el que se la va fer seva, com correspon. Cançons que perduren i que encomanen ganes de cantar: el meritori llegat de Sau.

Sau

Notícies relacionades

L’extrema dreta de Le Pen rendeix homenatge a "una fervent patriota"

Juanjo Bona, cantant i presentador: "Avui dia no és tan fàcil viure només de la música"

Palau de la Música

Festival Mil·lenni, 28/12/2025