Juanfran Pérez Llorca: "La meva idea és tenir un contacte normal amb Mazón, però el president soc jo"

Ha dit que no s’imaginava mai com a president de la Generalitat. ¿Va canviar tot en aquella cimera del PP valencià a Benidorm després del funeral d’Estat per la dana?

Érem en una crisi institucional important. El president de la Generalitat ens va comunicar que deixaria el càrrec i això va provocar uns dies de moltes trucades entre els presidents provincials, alguns alcaldes i la direcció nacional. Hi havia moltes hipòtesis sobre la taula, fins i tot la possibilitat de convocar eleccions. Després d’estudiar molts escenaris, va tocar decidir ràpid.

¿Qui va ser el primer que li va plantejar fer el pas?

La primera persona que em va trucar i em va animar a presentar-me va ser el president nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo.

¿Se sent un president interí?

Que em diguin quin és el polític no ho és. He après la rapidesa de la política actual i l’única pressió que tinc és intentar fer les coses bé, mirar de tirar endavant el projecte del canvi al País Valencià.

Va començar la seva agenda presidencial a la zona de la dana. ¿Era una manera de marcar distància amb Mazón?

Era una manera de donar normalitat a la política. Hem viscut una anomalia política aquest últim any per la falta d’unió, de solidaritat i entesa de les forces polítiques. No pot ser que en una crisi tan greu com la que hem viscut no hi hagués diàleg. Anar a la zona zero, triar un municipi que no estigués governat pel meu partit, era per donar normalitat a la política. És trist dir-ho, perquè afrontar les coses amb normalitat ni tan sols es podia fer. Així que havia de donar la cara, mostrar proximitat amb els afectats i amb els alcaldes, però, sobretot, havia d’enviar un missatge que els polítics no podem estar tan allunyats de la realitat.

¿Per a quan la reunió amb les associacions de víctimes de la dana?

Una de les primeres coses que vaig fer va ser posar-m’hi en contacte de manera discreta. Vaig trucar a sis associacions i vaig rebre cordialitat al telèfon. Crec que fins i tot es pot discrepar amb cordialitat. Vaig traslladar que no busco la foto sinó un canal de comunicació amb la Generalitat. Per això el comissionat Raúl Mérida té un perfil adequat. Ells van demanar un temps per reflexionar i alguna associació em va dir que condiciona la trobada a un seguit d’accions polítiques.

En concret, li reclamen que demani a l’expresident Mazón l’acta de diputat.

Sí, són algunes de les coses que diu. També qüestionen alguns consellers. Respecto el que diuen, tot i que hi ha coses que no comparteixo. Entenc aquesta sensació de frustració i de desemparament que han tingut respecte a les administracions en general. Aquests sentiments cal entendre’ls per la situació que viuen els afectats, però no puc aplicar-los a l’exercici del govern. Intentaré aconseguir una reunió i obrir un canal de comunicació per mitjà del comissionat nomenat.

¿Quina relació té amb Mazón?

Hi he parlat molt poc últimament. Hi vaig mantenir una conversa telefònica al principi per qüestions del dia a dia de la gestió del govern. Espero parlar-hi els pròxims dies i sempre hi he tingut un tracte cordial. La meva idea és continuar-hi mantenint un contacte normal, però sabent que el president de la Generalitat soc jo i que les qüestions del Consell depenen de mi.

¿Ja ha parlat amb Ximo Puig?

No, encara no. Vaig aconseguir el seu telèfon fa pocs dies, i el de Joan Lerma, i durant aquestes festes parlaré amb ells.

Després dels resultats de les eleccions a Extremadura sembla que Vox li exigirà més.

Vox deu estar més content de veure el que hem sigut capaços de fer aquí que no del que ha passat a Extremadura, on la falta d’entesa ha portat a un procés electoral. Fins ara hi hem tingut entesa en moltes qüestions i fins i tot hem començat a tenir discrepàncies, com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i tampoc ha passat res. No crec que pugin les exigències.

¿Se sent incòmode amb el discurs negacionista de Vox, quan tots els experts afirmen que la dana va ser més cruel pel canvi climàtic?

Sí que crec que hi ha un canvi climàtic. És innegable. Ara bé, per intentar aturar-lo es van marcar uns objectius que no són reals i que afecten molts sectors productius. Per tant, demano flexibilitat.

Va arribar demanant un fons d’anivellament transitori i Sánchez li va insistir amb la quitació de 1.700 milions d’euros.

Quan vaig parlar de finançament amb el president del Govern, em va contestar que tenia un pla preparat per al gener, no per al primer trimestre, com va dir el ministre de Política Territorial. Li vaig demanar que m’informés de les qüestions que preveia aquest pla si figurava el criteri de població ajustada, i em va dir que ja ho veuria. També vaig plantejar que, mentre arribava aquest pla, si ens donaria aquest fons d’anivellament que necessitem, i em va dir que no.

¿Creu que la polarització PP-PSOE permetrà revisar el model de finançament?

El que em preocupa d’aquesta proposta és que sigui una negociació model Pedro Sánchez, és a dir, aquest és el document de finançament, tant si diuen sí com no. Això no és negociar. Perquè això és que amb alguns sí que ha pactat una lletra petita que no ha pactat amb la societat valenciana. Aquest model de finançament, si es presenta l’any que ve, ha d’anar al Consell de Política Fiscal, en què tots puguem aportar el nostre gra de sorra per millorar-lo. Amb la falta de suports que té el Govern d’Espanya, ho veig molt complicat.

A un any i mig per a les eleccions, ¿quin és el principal repte de Juanfran Pérez Llorca?

Continuar amb aquestes polítiques del canvi que van obtenir el suport de la societat valenciana. Abaixar la pressió fiscal, millorar les condicions de la sanitat, que és una qüestió que per a mi és molt important. Atendre un problema també molt important, sobretot per a la joventut, com és l’habitatge. I, per descomptat, qüestions d’infraestructures que hem de millorar. A més de simplificar i treure burocràcia de la gestió administrativa.

¿Li agradaria ser el cap de cartell del PPCV el 2027?

No és una qüestió que m’obsessioni. A mi el que m’obsessiona és fer una bona feina, i si aconsegueixo les fites que m’he plantejat, demanaré tornar a ser candidat. No vull ser un problema per al meu partit. Si parlem de l’àmbit orgànic, vull que el meu partit torni a guanyar les eleccions, perquè crec que fins ara recollim millor que ningú les inquietuds i els reptes que té la societat valenciana.

Notícies relacionades

El pols entre el Govern i l’Església per la pederàstia s’agreuja

L’embús a l’Audiència Nacional porta fins al 2027 judicis per corrupció

¿Pensa que Francisco Camps arribarà fins al final i serà el seu rival per la presidència del PPCV?

Camps és un president que no ha sigut tractat com mereixia. Després de ser absolt nou vegades mereixia unes disculpes públiques que no han arribat de l’esquerra. A mi el president Camps em mereix tots els respectes del món i tindrà el mateix dret que qualsevol militant al corrent de pagament per presentar-se a la presidència del partit si ho considera quan arribi el congrés.