Europa secunda els EUA en la destralada a l’ajuda humanitària

Els temps estan canviant. El rearmament generalitzat i els interessos geopolítics tornen a ser prioritaris en detriment de l’ajuda al desenvolupament. El sistema humanitari es va haver d’enfrontar el 2024 a la caiguda de finançament registrada més important: prop de 5.000 milions de dòlars menys que el 2023, cosa que equival a una pèrdua del 10%, segons Metges sense Fronteres.

ESTATS UNITS

Els EUA marquen el pas, després de la decisió de Donald Trump de desmantellar la USAID, l’Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional. Però la tendència a reduir la despesa s’estén entre molts dels grans donants. I tot això, quan majors són les necessitats per la proliferació de conflictes o els efectes del canvi climàtic. Només el 2024 hi va haver gairebé 300 milions de persones necessitades d’ajuda i protecció per sobreviure, segons les Nacions Unides.

Una de les primeres decisions de Donald Trump després de tornar a la Casa Blanca va ser la congelació de tota l’ajuda exterior, el preludi del que vindria després. Trump va tancar oficialment al juliola USAID, que ocupava 14.000 treballadors i treballava amb centenars d’oenagés al voltant del món.

La gestió de l’ajuda exterior es va transferir al Departament d’Estat. I de treballar amb oenagés i agències especialitzades, els fons han passat a transferir-se directament als governs, molts dels quals amb un llarg historial de corrupció i ineficiència. Dels 68.000 milions invertits el 2024 s’ha passat aquest any a menys de la meitat, 32.000, segons dades oficials.

UNIÓ EUROPEA

La UE és un dels donants més grans en cooperació al desenvolupament, però les seves prioritats han canviat. Amb una partida contemplada en el pressupost de tan sols uns 200.000 milions d’euros –en el millor dels casos– per als pròxims set anys, el bloc està lluny de poder omplir el buit que deixa Washington. "La UE no es pot comprometre a aquesta escala, o podria, però políticament no passarà", va reconèixer a EL PERIÓDICO el president de la comissió de desenvolupament de l’Eurocambra, Barry Andrews.

A la pràctica, Brussel·les centra els seus esforços en aquells països on sent que els seus interessos estan també en joc, com Ucraïna. En un món en què es multipliquen les crisis, cada vegada més diners acaben destinats a fer front a les emergències humanitàries, "i menys al Sud global", va reconèixer la també eurodiputada i exministra sueca de cooperació, Isabella Lövin. Per ella, les retallades, més que una qüestió puntual, són una tendència global. La falta de finançament, va afegir, "és molt preocupant".

ALEMANYA

Les retallades en cooperació internacional a Alemanya no arriben als nivells de cataclisme dels nord-americans, però s’inscriuen en una dinàmica descendent continuada que afligeix sobretot la Societat per a Cooperació Internacional (GIZ, per les seves sigles en alemany). És a dir, l’organisme equivalent a la USAID als EUA. La mateixa organització estima que haurà de reduir en un 10% el seu personal. El seu principal ocupador és el Ministeri de Cooperació i Ajuda al Desenvolupament, la partida del qual per al 2025 se situa en els 10.300 milions d’euros. En quatre anys, la dotació d’aquest ministeri s’ha reduït en gairebé un 25%. Les retallades es deuen, en part, a la reorientació de recursos en direcció a Defensa, la partida del qual suposa aproximadament un 16% dels pressupostos.

FRANÇA

Tot i que França no ha pres la mateixa postura que els EUA respecte a la cooperació internacional, amb la seva hostilitat envers l’ONU i el multilateralisme, el país sí que ha reduït les seves aportacions. El 2024 i el 2025 va reduir el seu esforç en l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), que va passar de representar el 0,55% del PIB el 2022 a fregar el 0,48% en els últims anys, allunyant-se de l’objectiu internacional del 0,7%. Una meta que va quedar ajornada per al 2030. leticia fUEntEs

ITÀLIA

A Itàlia, l’Agència Italiana per a la Cooperació al Desenvolupament (AICS) s’enfrontarà a una reducció significativa del seu finançament l’any vinent, amb una retallada prevista d’entre el 9,5% i el 10% respecte als aproximadament 630 milions d’euros actuals, i noves reduccions en els anys següents, segons oenagés italianes que han analitzat l’última llei de pressupostos italiana i presentat les seves conclusions en una recent audiència al Parlament italià. Com a conseqüència de la reducció de fons, segons indiquen les mateixes oenagés, hi haurà una nova caiguda en les ofertes d’ocupació en aquest sector. irene savio

REGNE UNIT

Notícies relacionades

Trump i Zelenski apropen posicions sobre el pla de pau

Netanyahu va a Florida amb la segona fase per a Gaza encallada

El Regne Unit va anunciar una important retallada en l’ajuda exterior per finançar els nous objectius de despesa en Defensa. A partir del 2027 el pressupost anual destinat a aquesta partida passarà del 0,5% del PIB al 0,3%, l’equivalent a prop de 6.100 milions de lliures esterlines (uns 7.000 milions d’euros).

El primer ministre, Keir Starmer, va reconèixer que la reducció dels fons era significativa, però va assegurar que el Regne Unit continuaria subministrant ajuda humanitària en llocs en ple conflicte com Ucraïna i Gaza.