L’època més violenta de la història recent s’endureix amb dones i nenes a tot el món

No hi ha hagut temps tan violent en la història recent. Actualment, el món està experimentant el nombre més elevat de conflictes actius des del 1946, segons l’últim informe del secretari general de les Nacions Unides sobre la dona, la pau i la seguretat del 2025. Durant l’any anterior, 676 milions de dones i nenes vivien a menys de 50 quilòmetres d’un conflicte letal, la xifra i el percentatge més alts registrats des de la dècada de 1990. Els números no arriben a transmetre la brutalitat de la realitat. Respecte als dos anys previs, les víctimes civils entre dones i nenes s’han quadruplicat, i, en tot just dos anys, la violència sexual ha augmentat un 87%.

«L’increment de la despesa militar i els atacs a la igualtat de gènere no estan fent que el nostre món sigui més segur», de fet, al contrari», lamenta Pablo Castillo Díaz, especialista en política de Dones, Pau i Seguretat a ONU Mujeres. «Tenim un nombre rècord de conflictes actius a causa d’aquestes polítiques i aquestes maneres de resoldre els conflictes, de fer política en general», diu a aquest diari. L’Afganistan, el Iemen, Palestina, Haití, Birmània, República Democràtica del Congo, el Sudan, Ucraïna... L’escenari de la violència canvia, però el resultat no varia. «La narrativa general sobre els conflictes és que la majoria de les persones assassinades són homes, i que les dones i les nenes pateixen de forma diferent, però també són assassinades», afirma Castillo Díaz.

Reducció de l’ajuda humanitària

Els conflictes actuals es caracteritzen per no tenir un camp de batalla concret. Tot el territori es converteix en el front de guerra. «Les dones són assassinades per falta d’accés a la salut reproductiva, a l’alimentació, i un tràgic etcètera», afegeix. Combatents de tots els bàndols i colors també han après a matar aquestes dones en vida. A més de l’augment en els incidents documentats de violència sexual contra nenes d’un 35% el 2024 respecte a l’any anterior, una altra d’aquestes formes graduals de donar mort s’origina en despatxos situats en capitals occidentals, on es prenen decisions que afecten poblacions senceres. Mentre que la despesa militar mundial ha superat els 2.700 milions de dòlars el 2024, les organitzacions de dones en zones en conflicte han rebut només el 0,4% de l’ajuda. 

Per la qual cosa ja s’ha pogut anar comprovant, l’impacte de la reducció de l’ajuda internacional és pràcticament immediat. Amb la seva arribada a la Casa Blanca, el president Donald Trump va anunciar el tancament de l’agència USAID, que recolzava amb serveis vitals a ONG locals a tot el món, i retallades massives en l’assistència humanitària. Una enquesta mundial realitzada per ONU Dones al març a grups locals dirigits per dones en situacions de crisi va posar de manifest que el 90 % havien vist les seves operacions afectades econòmicament, gairebé la meitat preveia tancar en un termini de sis mesos i la majoria ja havia reduït la plantilla o suspès serveis clau. «Això es tradueix en el fet que centenars de milers de dones en cada un d’aquests conflictes no tenen accés a l’ajuda o als serveis a què sí que van tenir accés l’any anterior», constata Castillo Díaz.

Menyspreu pel dret internacional

Moltes d’aquestes organitzacions ajuden aquelles a les quals ningú ajuda, com les supervivents de violència de gènere, dones lactants, o pobres que busquen assistència sanitària o alimentària. «A Europa, els donants també estan disminuint els fons per poder augmentar la despesa militar, principalment a causa del conflicte a Ucraïna», afegeix Castillo Díaz. L’impacte se sent amb especial violència als països en conflicte. «Gairebé el 60% de les morts maternes es produeixen a 29 països afectats per crisi; per tant, es converteix en una situació de vida o mort per a moltes dones, alhora que, en les guerres actuals veiem com s’obstrueix l’ajuda humanitària, i es bloqueja la feina en matèria de salut i drets reproductius de forma deliberada, mentre s’estenen els bombardejos d’hospitals de dones i sales de maternitat», lamenta.

Tot això passa, a més, de manera il·legal. «El que és diferent o, en certa manera, pitjor ara que fa uns anys és l’impactant menyspreu pel dret internacional amb què es deslliuren aquestes guerres», assenyala Castillo Díaz. «La falta de respecte constant i acumulativa al dret internacional en els últims anys ha culminat que tothom ho ignori i no es preocupi per algunes de les regles que hem establert», afegeix. A mesura que les dones decauen en un nombre més gran a causa d’aquesta violència contra elles, aquesta afectació més intensa no s’ha vist compensada amb una major representació femenina en els processos de presa de decisions. No només la seva realitat en zones de guerra sol ser invisible i invisibilitzada, sinó que a més se les expulsa de les taules de negociacions.

7% dels negociadors

Notícies relacionades

Trump i Zelenski apropen posicions sobre el pla de pau

Netanyahu va a Florida amb la segona fase per a Gaza encallada

El 2024, nou de cada deu processos de pau no comptaven amb dones negociadores, i aquestes representaven tot just el 7% dels negociadors i el 14% dels mediadors a nivell mundial. «Sempre diré que és necessari comptar amb dones i representants d’organitzacions civils, i escoltar què vol la gent, perquè ja hem tingut prou pau governamental», declara Marwa Hammad, coordinadora de recaptació de fons de l’organització per la pau palestina Women of the Sun (Dones del Sol). «Volem una pau que provingui d’aquesta gent, de la gent que pateix, de les que paguem el preu de la guerra, encara que no hàgim decidit anar a la guerra», afirma a EL PERIÓDICO des de Betlem. 

Des de Women of the Sun, fa anys que treballen colze a colze amb una associació germana israeliana, Women Wage Peace (Les Dones Lluiten per la Pau). Al costat d’elles, van firmar el Pacte de les Mares per defensar un futur sense violència per als seus fills als dos costats de la Línia Verda. «Exigim que, a les taules de negociacions, hi hagi dones independents, que puguin alçar la veu com a dona i posar sobre la taula el que patim les dones, les nenes i les famílies, perquè, si no incloem totes les parts per aconseguir la pau i dissenyar el procés de pau, no podrem aconseguir-la», conclou aquesta mare de família palestina, sense perdre l’optimisme.