Primera cimera Estat-Govern des del 2018

El Govern i la Generalitat se citen en una bilateral que espera avanços en beques i Rodalies

  • Els equips negociadors admeten més desbloqueig en el finançament dels estudis i Rodalies

  • La delegació catalana exigeix més concrecions sobre els 56 traspassos que encara considera pendents

El Govern i la Generalitat se citen en una bilateral que espera avanços en beques i Rodalies

JOSÉ LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

Tres anys després de l’última trobada, també en temporada d’estiu, el Govern i la Generalitat reprenen la comissió bilateral sorgida de l’Estatut, en un context de desglaç i voluntat negociadora per les dues parts, no sense l’escepticisme explícit de Junts per Catalunya a aquest tipus de mecanismes. Es preveu que la cita d’avui a Madrid serveixi, segons fonts consultades de les dues administracions, per avançar en qüestions encallades des de fa anys, com la gestió de les beques per part del Govern català o el finançament de les rodalies ferroviàries, entre altres. Amb tot, la reunió ve precedida pel descontentament de la delegació catalana per la falta de més concreció, mentre que a la Moncloa es remarca la voluntat d’iniciar un acostament creant grups de treball per encarrilar conflictes. Segons l’Executiu independentista català, els traspassos pendents són 56.

El gruix de les qüestions sense resoldre és, segons la Generalitat, d’una gran magnitud. No hi ha hagut cap cita bilateral des del 2018 i cal remuntar-se al 2001 per consignar l’anterior. Segons constaten amb dades els fontaners que preparen les reunions tècniques, la conflictivitat en els últims anys s’ha anat reduint en molts casos, que no han transcendit gràcies a acords de les subcomissions. Però han aparegut també nous xocs en àmbits com l’ingrés mínim vital implantat pel Govern central –que conviu amb la prestació catalana prèvia, la renda garantida de ciutadania–, el projecte de Llei Audiovisual de l’Executiu central i el repartiment dels fons Covid, entre altres. Aquest últim aspecte no està en l’ordre del dia oficial d’aquest dilluns, cosa que ha disgustat la Generalitat i que el Govern recorda que sí que es va abordar en la conferència de presidents de divendres passat, a la qual va decidir no acudir el president Pere Aragonès. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, exigirà abordar la qüestió en el torn de precs i preguntes.

Beques, trens i ajudes socials

La gestió de les beques és una vella controvèrsia en què sembla que es pot avançar, perquè el Govern català les gestioni a partir del curs 2022-23. La Generalitat reclama aquesta competència des que el 2001 el Constitucional li va donar la raó al respecte. Segons la conselleria d’Universitats, els costos de gestió de les beques que assumeix malgrat no tenir traspassada la competència és de 10 milions d’euros.

Una altra qüestió amb possibilitats de desencallar-se és el finançament del servei ferroviari de Rodalies. Fonts del Govern apunten que, en la bilateral, es podria desbloquejar el que ja disposa d’un acord de la comissió d’afers econòmics entre els dos governs, això és, el que indica que s’han de fer efectives les transferències de recursos a Catalunya en aquesta matèria –rodalies i regionals– d’acord amb el traspàs de competències del 2009. La qüestió, doncs, el dèficit tarifari (finançar el traspàs), es desembussaria dotze anys després d’haver-se pactat.

Cal veure si també arriben solucions davant el xoc de les dues administracions a causa de l’entrada en vigor d’un ingrés mínim vital d’índole estatal, quan la Generalitat ja gestiona la renda garantida de ciutadania. El Govern reclama que a Catalunya només regeixi la norma catalana. Les entitats socials demanen posar fi a la guerra partidista i que hi hagi coordinació i, sobretot, una millora notable de la gestió d’aquestes prestacions perquè arribin a tots els beneficiaris en un context d’augment notable de la pobresa.

Un altre conflicte de notable impacte social és la decisió del Govern de recórrer al Constitucional la llei catalana que limita el preu dels lloguers a determinades ciutats amb els preus tensats a l’alça. La Generalitat i les entitats socials que van impulsar la norma pressionen el Govern perquè legisli també a tot Espanya en un sentit similar, però el PSOE i Unides Podem mantenen posicions diferents respecte a com abordar la regulació. L’únic avanç ha consistit en la voluntat de l’Executiu central de no paralitzar la norma catalana mentre l’alt tribunal l’estudia.

Una llarga llista

Una llarga llistaLa llista d’exigències de la part catalana –que s’asseurà davant la nova ministra de Política Territorial i portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, i sis alts càrrecs més– és molt llarga i afecta també el projecte de Llei Audiovisual del Govern, que considera una línia vermella perquè és lesiu per als interessos del català en el sector, així com la coneguda disposició addicional tercera de l’Estatut, per la qual es garantia un mínim d’inversions a Catalunya partint del seu PIB. També reclama un millor finançament dels Mossos d’Esquadra.

Mentre els membres d’ERC en el Govern reclamen concrecions i calendari per justificar la seva aposta pel diàleg, Junts per Catalunya, per boca del vicepresident del Govern Jordi Puigneró –que serà present en la delegació catalana– ha mostrat molt més escepticisme: «Anem amb unes expectatives molt relatives» a la reunió, va afirmar la setmana passada. L’escenificació de la distància que encara separa les dues administracions es plasmarà aquest dilluns amb una compareixença dels consellers a la seu de Blanquerna, de la Generalitat a Madrid, en lloc de fer-ho al ministeri on tindrà lloc la reunió.

Notícies relacionades

Dues taules, dos debats

La consellera Vilagrà iniciarà la sessió amb un discurs polític, exigint concrecions i recordant el conflicte de fons polític que s’ha de dirimir a la taula de diàleg que es reprendrà al setembre. Una cita en què el president Aragonès plantejarà com objectius l’amnistia i l’autodeterminació, a què el Govern central ha mostrat el seu rebuig frontal.