L’Audiència Nacional absol els acompanyants de Puigdemont del delicte d’encobriment

L’Audiència Nacional ha absolt del delicte d’encobriment els dos mossos d’esquadra que acompanyaven l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per diversos països del nord d’Europa fins a la seva detenció a Alemanya el març del 2018. La sentència considera acreditat que els dos agents van ajudar Puigdemont, conscients que era investigat a Espanya i que hi havia una ordre europea de detenció contra ell, però conclou que els fets no es poden tipificar com a delicte d’encobriment.

El titular del Jutjat Central del Penal, Jose Manuel Fernandez-Prieto, explica a la seva sentència que ha quedat provat que els dos mossos, aprofitant els dies lliures de servei, van recollir Puigdemont a Estocolm i van iniciar amb ell un viatge per diversos països d’Europa fins a la seva detenció el 25 de març del 2018 a Alemanya.

El jutge explica que els investigats ajudaven Carles Puigdemont, conscients que era investigat a Espanya per la seva participació en fets constitutius en el seu moment de delicte de rebel·lió, i que el jutge d’instrucció espanyol encarregat de la investigació havia emès una ordre europea de detenció i entrega per obtenir-ne l’entrega. La intenció dels acusats, segons el jutge, «era ajudar Carles Puigdemont a tornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on poguessin executar l’ordre europea de detenció».

Notícies relacionades

Montse Mínguez, la nova portaveu del PSOE bregada en el nucli dur de Salvador Illa

Rebeca Torró, actual número dos d’Indústria, nova secretària d’Organització del PSOE en substitució de Santos Cerdán

La sentència analitza l’article 451 del Codi Penal, que tipifica l’encobriment, i conclou que en el cas concret només es podria condemnar si es tractés d’encobrir fets tipificats com a rebel·lió i que l’afavoridor hagués obrat amb abús de funcions públiques, requisits que no es presenten en aquest cas.

En aquest sentit, el jutge recorda que els fets jutjats per la causa del procés finalment van ser tipificats pel Tribunal Suprem com a delicte de sedició i no de rebel·lió.