El Constitucional qüestiona les multes del confinament, però no les pèrdues dels negocis

L’alt tribunal no dona la raó en tot a Vox. Només ho estima en la part relativa al confinament domiciliari. La declaració d’inconstitucionalitat dels tres apartats de l’article 7 del decret d’alarma que limitaven la mobilitat de persones i vehicles deixa sense cobertura totes les multes imposades per incomplir l’ordre de mantenir-se al domicili, però també les de desobediència que es poguessin haver imposat per no obeir els agents. Les que no hagin sigut abonades quedaran sense efecte, i els qui les van pagar podran reclamar a l’Administració la devolució dels diners.

La divisió que s’ha produït entre els 11 magistrats que actualment componen el ple del Tribunal Constitucional no s’havia viscut fins ara en assumptes d’aquest calat. Sis magistrats, tots de sensibilitat conservadora, consideren que la restricció de la mobilitat que va acordar el Govern de Sánchez per lluitar contra la primera onada de la Covid va ser una suspensió que no es pot establir amb un estat d’alarma. Els altres cinc afirmen que l’estat d’excepció que ho permetria segons la majoria del ple no està previst per combatre contra una pandèmia, perquè comporta un reforçament de les funcions de l’Executiu que superen aquest camp, com la possibilitat d’ampliar de tres a 10 dies les detencions i el segrest de publicacions, per exemple.

Els magistrats del TC també han declarat il·legal que s’habilités el Ministeri de Sanitat per «modificar» o «ampliar» les mesures de contenció en l’àmbit de l’activitat comercial, equipaments culturals i activitats recreatives, així com les activitats d’hostaleria i restauració. Ara bé, el tribunal ha tancat la porta a exigir qualsevol responsabilitat patrimonial de l’Estat, de manera que no s’acceptaran reclamacions pels possibles danys i perjudicis econòmics que haguessin patit comerços, indústries i particulars com a conseqüència del confinament.

No es podran revisar els processos judicials vinculats amb el confinament que tinguin una sentència ferma o les actuacions administratives, com, per exemple, la decisió de tancar l’oci nocturn. En el cas dels perjudicis ocasionats als comerços, el TC considera que és la pandèmia el que ha provocat aquesta minva en els ingressos, i no la decisió política, per la qual cosa han de ser els ciutadans els qui en suportin el cost.