La judicialització del procés

Venjança a les ‘ambaixades’ catalanes

  • L’informe del Tribunal de Comptes sobre el Diplocat constata actes que excedeixen de les seves competències i altres irregularitats, com compres de material i de telèfons mòbils que no apareixen a l’inventari de béns de les delegacions

Venjança a les ‘ambaixades’ catalanes

David Castro

4
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cop del Tribunal de Comptes a les delegacions de la Generalitat a l’estranger. Falta de control, pagaments injustificats, inexistència de documentació acreditativa de despeses i irregularitats en els procediments de liquidació pressupostària, així com contractes i activitats vinculades al procés que, segons la seva opinió, excedeixen de les seves competències. Dels 5,1 milions d’euros (5,4 amb interessos) que l’òrgan fiscalitzador reclama a 34 dirigents independentistes i ex alts càrrecs de la Generalitat, 1,14 milions corresponen a les ‘ambaixades’ catalanes a l’estranger.

En aquesta partida s’inclouen contractes amb entitats internacionals, dispendis qualificats de privats, viatges, hotels i, fins i tot, la compra d’un telèfon mòbil per a una persona quan aquesta no treballava a l’oficina. En aquest paquet afegeix conferències, àpats amb periodistes estrangers, presentació de llibres i fins i tot una exhibició de castellers, activitats que relacionen amb el procés sobiranista.

El dictamen de l’òrgan fiscalitzador ressenya la «falta de control de l’activitat econòmica financera de les delegacions, la seva autonomia financera i la falta d’establiment d’un sistema que permetés conèixer-ne i vigilar-ne les activitats i el cost». Destaca, a més, l’«amplitud i ambigüitat amb què es conceben les seves possibilitats d’actuació en els més diversos àmbits».

Aquesta situació, al seu entendre, «va permetre que es realitzessin i financessin tot tipus d’activitats o despeses, sense limitació, ni justificació de la seva necessitat, sense pressupostació prèvia» i sense control. En molts casos, incideix, «d’activitats que no tenien relació» amb les competències que ostentaven.

El paper dels delegats

El Tribunal de Comptes afirma que els delegats eren els «responsables» d’autoritzar les esmentades despeses, ordenar pagaments i efectuar les contractacions, «per això requeia en una sola persona la decisió» sobre tot el desemborsament. Per això en la llista d’encausats inclou màxims responsables d’aquestes delegacions.

Segons l’informe de liquidació provisional, està acreditat que «les delegacions tenien com a objectiu aconseguir el reconeixement internacional i la promoció del procés secessionista català a l’estranger, cosa quec excedeix les competències en matèria exterior que tenien legalment atribuïdes».

Sense supervisió

El tribunal assenyala que la Secretaria d’Acció Exterior i de la Unió Europea de la Generalitat «era coneixedora de les activitats» de les oficines a l’estranger, ja que rebia les liquidacions de despeses i gestionava el sistema comptable, «si bé mai va realitzar controls sobre el compliment de les normes, ni anàlisi de la gestió» econòmica. Segons la seva opinió, tampoc va fer cap «control financer ni de legalitat» la Intervenció General de la Generalitat, malgrat el que s’estableix en la llei de finances de Catalunya.

Les delegacions de la Generalitat, destaca, «no van ser incloses en cap dels plans anuals aprovats» per la Conselleria d’Economia «a proposta» de la Intervenció General. Per tant, insisteix, els delegats autoritzaven despeses, ordenaven pagaments, abonaven retribucions al personal i efectuaven les contractacions necessàries per al manteniment i gestió sense «cap tipus de control des de la seva data de creació».

El tribunal recrimina que en les delegacions a l’estranger no consti l’existència de pressupostos de les activitats previstes, ni documents que recullin les despeses associades als actes organitzats, «per la qual cosa resulta impossible realitzar un seguiment» de l’eficàcia dels recursos destinats a aquestes entitats. També apunta la «inexistència de plans d’actuació, instruccions o protocols a seguir» per cada una d’elles. La crítica és ferotge: «La gestió realitzada en ocasions no es va ajustar a la legalitat vigent, ni les transferències rebudes es van aplicar a les finalitats previstes, havent-hi despeses en les delegacions que havien d’haver-se tramitat» directament des de l’Administració.

Telèfons, viatges i ajudes a becàries

El Tribunal de Comptes, per exemple, considera despesa injustificada la compra per part d’un delegat de França d’un telèfon mòbil, quan aquest ja havia cessat; les dietes, trasllats i allotjament del representant d’aquesta oficina per assistir el 2017 a la presentació d’un llibre sobre la història del periodisme a Catalunya, o les despeses a un viatge a Washington per acudir al Gobal Forum organitzat pel Comitè Jueu Americà.

Des de la delegació d’Itàlia, es va pagar el viatge del seu cap per acudir a l’1-O, i des de l’alemanya es van desemborsar 869 euros pel càtering d’un acte, organitzat per una entitat privada, en ocasió de la conferència oferta a Berlín per un expresident.

Notícies relacionades

Des d’Àustria es van desemborsar 535 euros per «ajuda a subsistència a una becària», cosa que, segons el tribunal, està prohibida, o un viatge a Praga per a una trobada de casals catalans.

La delegació del Regne Unit va comprar telèfons, teclats, càmeres de fotos, projector i accessoris que no estan a l’inventari de béns. No obstant, la part més important dels fons que es reclamen estan vinculats al procés.