El Govern crea un fons de 10 milions per cobrir les fiances del Tribunal de Comptes

El Govern ha trobat la clau que buscava per acudir en el socors dels 34 encausats pel Tribunal de Comptes per la celebració de l’1-O. En la reunió d’aquest dimarts el Consell Executiu ha aprovat un decret llei pel qual es crea un fons complementari de riscos, amb una aportació inicial de 10 milions, per al rescat dels «servidors públics en l’exercici del seu càrrec». La fiança conjunta exigida pel Tribunal de Comptes arriba als 5,4 milions.

La Generalitat considera que totes les actuacions que el tribunal investiga es mouen entre l’exercici del càrrec, i les competències estatutàries en política exterior, i la llibertat d’expressió. I crea aquest fons, amb caràcter genèric, per cobrir aquelles situacions que no estan ja cobertes per les assegurances contractades.

El mecanisme s’empara en dos preceptes, el d’indemnitat i el del crèdit de diners públics. Pel primer es protegeixen els drets fonamentals dels treballadors públics perseguits per accions enteses que entren dins de l’exercici del seu càrrec. Pel segon es requerirà el retorn dels diners aportats, si hi ha condemna.

Aval d’una entitat bancària

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

El mecanisme suposa que aquells afectats que vulguin acollir-se al fons omplin un formulari que, després del vistiplau de l’administració, suposarà una ordre de l’Institut Català de Finances (l’òrgan gestor dels 10 milions, fins que se’n creï un de propi) a una entitat bancària perquè avali els diners de la fiança davant el Tribunal de Comptes, oferint, al seu torn, la robustesa del fons creat com a garantia. És a dir, la Generalitat no avala directament.

Si el procediment judicial o administratiu finalitza amb una sentència ferma, la Generalitat reclamarà als afectats el retorn dels diners. «No hi ha desplaçament patrimonial de la Generalitat» ha afirmat el conseller d’Economia per il·lustrar que la mesura presa compta amb «tota la solidesa jurídica» i, per tant, esquiva, segons la seva opinió, qualsevol acusació de malversació. «La Generalitat», ha mantingut, «només garanteix la presumpció d’innocència». Això sí, la devolució dels fons aportats, en el seu cas, es reclamaria, assenyala el decret, quan s’acabessin totes les instàncies judicials, espanyoles o comunitàries, a les quals els eventuals condemnats puguin recórrer, encara que en el cas del Tribunal Suprem exigeix el pagament immediat a les seves sentències, cosa que crea una dilació temporal.