La judicialització del procés
Així funcionarà l’enrevessat fons del Govern davant el Tribunal de Comptes
El mecanisme genera dubtes legals malgrat que la Generalitat no avalarà directament els afectats

El Govern ha creat un fons per ajudar als ex alts càrrecs de la Generalitat a qui el Tribunal de Comptes reclama fiances per un import total de 5,4 milions d’euros per haver promocionat l’1-O a l’estranger utilitzant, suposadament, diners públics.
El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha defensat la «solidesa jurídica» d’aquest mecanisme i ha descartat que es pugui acusar la Generalitat de malversació per auxiliar els 34 dirigents del procés perquè en cap moment hi haurà «desplaçament patrimonial».
Aquestes són les claus i les incògnites que dona el decret de la Generalitat.
10 milions d’euros

L’ajuda, batejada com a Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, està dotat amb 10 milions d’euros i s’hi pot acollir tot funcionari a qui es demanin responsabilitats legals per activitats relacionades amb el seu càrrec, si compleix certs requisits. El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha aclarit que l’import sortirà dels pressupostos de la Generalitat, tot i que no ha especificat de quina partida en concret.
No és un aval directe

Els afectats demanaran l’ajuda a l’Institut Català de Finances i aquest, després de comprovar que compleix les condicions, prestarà els diners a una entitat bancària perquè avali el sol·licitant. És a dir, la Generalitat no avala directament. El funcionament s’assemblarà al d’una assegurança privada i serà una entitat financera (encara per concretar) la que avali les fiances, amb aquest contraaval.
Condemna ferma

Si el procediment judicial o administratiu finalitza amb una sentència condemnatòria ferma –en aquest cas seria quan decidís el Tribunal Suprem en cas de recurs–, la Generalitat reclamarà als afectats el retorn dels diners.
Devolució en diferit

La devolució dels fons es reclamaria quan finalitzessin totes les instàncies judicials, espanyoles o europees, encara que en el cas del Suprem exigís el pagament immediat als condemnats. És aquesta dilació temporal entre la hipotètica condemna per part del Suprem i l’exigència de devolució dels diners la que genera dubtes sobre el seu encaix legal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
- L’Apartur promou la "xivatada" anònima
- SUCCESSOS Multades tres empreses de busos per l’accident mortal de França
- De la Generalitat a Golden Hotels Aragonès renuncia al sou d’expresident i dirigirà l’empresa familiar d’hotels
- Malalties ultrarares Un jove amb síndrome SAVI millora gràcies a un fàrmac contra el lupus
- La crisi habitacional El Pla Estatal de Vivenda triplicarà la inversió fins als 7.000 milions
- Projeccions econòmiques El Govern i el Banc d’Espanya eleven la previsió de creixement
- Cita empresarial Barcelona Global reuneix 1.500 professionals de 90 nacionalitats
- Farmacèutiques La japonesa AGC Pharma Chemicals inaugura una planta a Malgrat de Mar
- Sector bancari El BBVA confia que el Govern perdi el seu poder per vetar una futura fusió