Les claus de la reforma de la llei de seguretat nacional del Govern de Sánchez

¿Què és una situació d’interès per a la seguretat nacional?

La llei 36/2015, del 28 de setembre, de seguretat nacional defineix en el seu article 23 que la situació d’interès per a la seguretat nacional «és la que, per la gravetat dels seus efectes i la dimensió, urgència i transversalitat de les mesures per a la seva resolució, requereix la coordinació reforçada de les autoritats competents en l’acompliment de les seves atribucions ordinàries» per garantir «el funcionament òptim, integrat i flexible de tots els recursos disponibles».

Aquesta norma assenyala que els àmbits d’especial interès de la seguretat nacional són «la ciberseguretat, la seguretat econòmica i financera, la seguretat marítima, la seguretat de l’espai aeri i ultraterrestre, la seguretat energètica, la seguretat sanitària i la preservació del medi ambient».

¿Em podrien cridar a files en alguns d’aquests casos?

El text, l’objectiu del qual és regular la «preparació i disposició de la contribució de recursos a la seguretat nacional» que va quedar pendent en la norma del 2015, assenyala que «els ciutadans estan subjectes al deure de col·laborar, personalment o materialment» en cas que ho requereixin les autoritats. Més concretament, estableix que «qualsevol persona, a partir de la majoria d’edat, estarà obligada a les prestacions personals que exigeixin les autoritats», sense dret a indemnització i complint les ordres que s’estableixin.

¿Què passava fins ara en aquestes situacions?

Actualment, tots els ciutadans majors d’edat també estan obligats a «les prestacions personals» exigides per les autoritats, segons la llei 17/2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil. La redacció d’aquesta llei i de l’avantprojecte en què treballa el Govern és pràcticament idèntic. Només canvia que en la norma del 2015 es parla de «casos d’emergència» en lloc de «casos de situació d’interès per a la seguretat nacional».

En els dos casos, l’articulat se sustenta en l’article 30.4 de la Constitució, que indica que «mitjançant una llei es podran regular els deures dels ciutadans en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública».

¿I què passa amb els meus béns?

En aquestes situacions, les autoritats competents «podran procedir a la requisa temporal de tota mena de béns, així com a la intervenció o ocupació transitòria dels que siguin necessaris i, en el seu cas, a la suspensió d’activitats». En aquest cas, el text sí que recull que les persones afectades «tindran dret a ser indemnitzades». Una vegada més, el text coincideix pràcticament amb la Llei de Protecció Civil.

¿Com pot afectar aquesta reforma a les empreses?

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

La norma estableix que les persones jurídiques tenen el deure de col·laborar materialment. A més, el text recull la creació de la Reserva Estratègica basada en les Capacitats Nacionals de Producció Industrial (RECAPI) que té per objectiu assegurar la producció industrial que «permeti mitigar la dependència exterior dels recursos de primera necessitat o de caràcter estratègic, per tal de mantenir l’eficàcia del Sistema de Seguretat Nacional. És a dir, podrien agafar el timó d’indústries concretes per redirigir la producció cap a la consecució de béns bàsics. En aquest sentit, el text assenyala que la crisi del coronavirus ha demostrat la «dependència del proveïment exterior i la fragilitat del flux comercial».

Però, ¿quan entra en vigor aquest text?

De moment, es tracta d’un avantprojecte de llei que va aprovar el Consell de Ministres el 22 de juny passat. No obstant, encara falta que el Govern aprovi el projecte en si. En aquest moment, la iniciativa seria enviada al Congrés dels Diputats, on hauria d’obtenir el ‘sí’ d’una majoria de la Cambra baixa. El següent i últim pas seria rebre el vistiplau del Senat. En el seu pas per les dues cambres, les diferents formacions polítiques podrien introduir esmenes i canviar la redacció del text.