Casado utilitzarà la convenció del PP per assenyalar el seu ‘govern a l’ombra’

El líder del PP vol utilitzar la convenció nacional que organitzarà el 2 i 3 d’octubre a València per assenyalar els que seran el seu nucli dur. En molts casos, els elegits acaben en càrrecs de rellevància i de ministres. Va passar amb el que va formar Sánchez cinc mesos abans que fos destronat pel seu propi partit (i, un any després, ressuscités). En aquella foto hi havia Meritxell Batet (avui presidenta del Congrés); Teresa Ribera (vicepresidenta quarta del Govern), Magdalena Valerio (ministra de Treball 2018-2020) i Josep Borrell (ministre d’Exteriors 2018-2019), entre d’altres.

Casado té en aquests moments un forat important en l’àrea econòmica, ja que no hi ha una sola persona encarregada de marcar l’Executiu socialista. Per ara, és una tasca que es reparteixen els diputats Mario Garcés, que coordina els afers econòmics del grup parlamentari, i Elvira Rodríguez, diputada i vicesecretària de sectorial del PP. Daniel Lacalle, que va ser assenyalat el 2019 amb molta pompa com el nou guru econòmic, va acabar renunciant al seu escó en les eleccions de l’abril perquè entrés Marimar Blanco. El partit va treure el pitjor resultat històric (66 diputats) i en la repetició electoral, al novembre, Lacalle ja no va entrar a les llistes. L’economista continua assessorant el partit, però també segueix amb els seus negocis privats, amb el conflicte d’interessos que això suposa.

Però a la direcció resten importància a aquesta cacofonia i a la «suposada llacuna», perquè temen que la seva tasca d’oposició hagi de modificar-se en els pròxims mesos, si les dades econòmiques acaben sent tan positives com marquen les previsions (el Banc d’Espanya augura un creixement del 6,2% del PIB aquest any i el 5,8% el pròxim). L’eix econòmic pot passar a un segon pla en la tasca d’oposició, i els conservadors s’hauran de recolzar més en la política exterior, assenyalen a Génova.

El màxim líder dels conservadors no té una tasca fàcil per escollir aquest ‘govern a l’ombra’, sobretot si està pensant a elegir persones amb especialització professional que ara estiguin en la primera línia de la seva activitat. Al PP, excepte sorpreses, li queden encara dos anys de travessia pel desert de l’oposició. «¿Com vindrà algú que té un bon sou al sector privat a posar-se l’etiqueta del partit sense tenir assegurat que arriba a ser ministre?», es pregunta en un atac de sinceritat un diputat. «Aquesta persona sap que, si Casado arriba a la Moncloa i li truca d’aquí dos anys, tindrà temps de venir», continua.

La ‘imitació’ del «vagi-se’n, senyor González»

La direcció del partit està abocada en l’organització de la convenció de l’octubre, que Casado imagina «a l’estil americà»: una setmana de taules rodones per tot Espanya amb més de 200 ponents i la culminació, el cap de setmana, a València. El líder del PP vol renovar «el pou ideològic» del partit, que veu «sec», i tractar els grans assumptes que ha elegit (Europa i nació, llibertats individuals, lliure mercat i propietat privada, Estat de dret i igualtat d’oportunitats) d’una manera «molt transversal».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

Fins i tot espera poder sortir d’aquells set dies de debats amb «lleis escrites» que ell pugui aplicar com a president del Govern en els seus primers «100 dies» a la Moncloa, va assegurar aquest dimarts. Casado ja ha començat a demanar la dimissió de Sánchez de manera diària, una imitació del «vagi-se’n, senyor González» de José María Aznar, que el va pronunciar per primera vegada en el debat de l’Estat de la nació del 1994. L’expresident va iniciar aquesta pressió dos anys abans d’aconseguir que Felipe González sortís de la Moncloa de veritat, en les eleccions del març del 1996.

Entre aquests 200 convidats, segons va publicar ‘La Razón’, hi haurà Albert Rivera, expresident de Cs, parlant de «regeneració». El PP ni ho confirma ni ho desmenteix. Fonts de la direcció asseguren que encara no s’han posat en contacte amb els ponents, però no descarten que el polític català, que ara treballa en un bufet d’advocats, hi acabi participant.