Sánchez consolida la seva estratègia amb Catalunya amb l’aval ferm del PSOE

Potser a finals de maig s’haurien sentit les tibantors. Les inquietuds. Els dubtes. Els recels. Però el clima intern en el PSOE ha evolucionat des d’aleshores, des que Pedro Sánchez anunciés des de Brussel·les que es disposava a concedir els indults als presos del procés. I aquest dissabte el president podrà col·leccionar aquesta imatge d’unitat interna en el seu àlbum, després del reconeixement de l’ONU. El que s’espera és un absolut tancament de files del comitè federal del PSOE amb el seu líder, un suport a la seva estratègia de diàleg amb Catalunya. L’empenta del màxim òrgan de direcció del partit que es reuneix, també, per convocar formalment el següent conclave, el 40è Congrés Federal, que se celebrarà el 15, 16 i 17 d’octubre a València, i que respirarà continuïtat i alhora canvi.

L’anterior congrés, el del 2017, en el qual es va imposar folgadament a Susana Díaz, ja va donar a Sánchez les regnes del partit, un poder que va anar creixent després de l’aprovació del reglament de desenvolupament dels estatuts –que van minvar el marge de maniobra dels estaments intermedis, les federacions regionals– i, de forma definitiva, després d’arribar a la Moncloa. El president i secretari general controla tots els ressorts del PSOE, potser com cap dels seus antecessors. Sense gairebé contestació interna. L’últim focus de dissidència, Andalusia, ja s’ha diluït: la rotunda victòria de l’alcalde de Sevilla, Juan Espadas, sobre Díaz, va entregar al cap de l’Executiu les claus del territori més potent.

El comitè federal d’aquest dissabte, el primer presencial en tota la pandèmia –l’últim, a Barcelona, va ser telemàtic per a la immensa majoria dels seus més de 200 membres–, arrenca amb la intervenció del secretari general i el segueix, també en obert, la d’Espadas. Una prova més que Ferraz vol mimar al seu nou referent a Andalusia, que agafarà les regnes del PSOE-A, si no hi ha rivals, el pròxim 23 de juliol. De fet, ell ja és el líder ‘de facto’: Díaz, encara secretària general, no viatja fins a la capital. Espadas rebrà així el recolzament exprés de tot el partit com a candidat electoral, com va succeir el gener amb Salvador Illa. El cap del Gabinet i el regidor sevillà seran succeïts, previsiblement, per la majoria de barons regionals, que aniran expressant, com anticipa la cúpula, el seu suport a Sánchez en l’estratègia de distensió amb Catalunya.

El president no haurà de sentir el líder autonòmic que clarament més s’ha posicionat en contra de la mesura de gràcia, el castellanomanxec Emiliano García-Page. El cap de la Junta va ser intervingut aquest divendres al braç dret després d’un accident domèstic i no podrà assistir. No obstant, Page ha cuidat les seves crítiques en les últimes setmanes. Sense defensar els indults, sí que ha rebaixat ostensiblement el to. El passat 28 de juny va augurar que el debat amb els independentistes passarà «dels himnes i les banderes als diners», i ell lluitarà «furibundament» pels interessos de la seva comunitat. I quan el Consell de Ministres va aprovar el perdó als presos del procés, va assegurar que esperava «equivocar-se», confiant que «el camí que cal recórrer en els pròxims temps no es converteixi en un calvari per a tots els espanyols».

També faltarà Torres, per agenda

Fins al Novotel Madrid Center de la capital –l’hotel que acollirà el comitè, i no és la primera vegada que ho fa– tampoc acudirà, també per raons mèdiques, el president d’Aragó, Javier Lambán, en el seu cas perquè segueix el tractament de quimioteràpia davant el càncer de còlon, del qual ja va ser intervingut fa unes setmanes. En nom seu, prendrà la paraula el portaveu parlamentari, Vicente Guillén. Lambán, un dels barons que més distanciat ha estat de Ferraz, sí que va afirmar aquest dijous que el president Sánchez no l’«intranquil·litza en absolut». Sí que ho fan «ERC i els independentistes». Va reiterar el seu compromís «manifest» amb l’article 2 de de la Constitució, el que consagra la unitat d’Espanya, i la seva «negativa rotunda» a qualsevol referèndum fora de la llei. El president d’Aragó opta per donar un «vot de confiança» al Govern, que malgrat mostrar la seva «bona voluntat» per resoldre la crisi, també assumeix «un alt risc».

Lambán defensa, de fet, un altre «enfocament del problema català», però és «inviable» mentre el PP utilitzi «exclusivament el conflicte com a munició en la seva batalla pel poder, ja que a això ha reduït sempre aquest partit el seu interès per Catalunya». Es declara «escèptic» respecte als fruits de la taula de diàleg, però creu que l’Executiu té «el dret a intentar-ho», tot i que trobarà «moltes dificultats per assumir acords assumibles per a la majoria d’espanyols». El baró aragonès no deixa d’al·ludir, doncs, a un element que ha reagrupat el PSOE: l’atac de la dreta contra el president. En el seu entorn assenyalen que cal tenir «en compte el context» per entendre per què l’oposició de Lambán és més matisada: el seu Executiu està «cooperant bé» amb el Govern central. També causarà baixa en el comitè, en el seu cas per raons d’agenda institucional, el president de les Canàries, Ángel Víctor Torres. En el seu cas, no hi ha cap dubte del seu recolzament a l’estratègia de Sánchez.

El cap de l’Executiu extremeny, Guillermo Fernández Vara, sí que es va mostrar més dur a l’inici del debat, però després de la carta d’Oriol Junqueras en la qual s’apartava de la via unilateral i acceptava els indults, es va realinear de seguida amb Ferraz. Ell tampoc es desplaça a la capital, però per agenda privada, pel bateig de la seva neta. L’expresident Felipe González també va evidenciar els seus recels al principi, tot i que amb el pas de les setmanes ha moderat el seu to crític.

El líder socialista, per tant, rebrà l’empenta d’un PSOE en calma. Un ambient a què ha contribuït, assenyalen a la cúpula, tant la tasca de pedagogia del Govern com les gestions del secretari d’Organització, José Luis Ábalos, i de la seva mà dreta, Santos Cerdán. També l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, amb qui Sánchez es va reunir a la Moncloa, ha ajudat a asserenar el partit. La direcció i l’Executiu creuen que han guanyat el debat públic per l’oposició furibunda del PP i el seu «aïllament». És previsible que aquest dissabte el secretari general continuï amb aquesta tasca d’explicació, amb el subratllat que amb els indults s’obre una «nova etapa a Catalunya» i a la resta d’Espanya que pretén enfortir la «convivència».

El capítol de l’Espanya autonòmica

Abans del comitè federal, a les 9.30, es reuneix l’executiva federal per aprovar, entre altres qüestions, l’avenç de les primàries per elegir secretari general a Andalusia. La maquinària es posarà formalment en marxa amb el comitè director del PSOE-A del pròxim 12 de juliol, tal com van pactar Espadas i Díaz, però l’autorització de Ferraz és preceptiva. D’entrada, no hi haurà més avançament de primàries que aquest. El màxim òrgan de poder del PSOE procedirà a convocar el 40è Congrés i a estudiar el calendari dels respectius conclaves regionals que succeiran en cascada al federal. La cúpula vol que se celebrin de manera escalonada en una forquilla breu (octubre-desembre), tots abans de final d’any. Després, seguiran els congressos provincials i locals.

En principi, el comitè d’aquest dissabte hauria d’aprovar la ponència marc que serà objecte d’esmenes i de debat al conclave federal. No obstant, com s’estava treballant a preu fet en les últimes jornades –la reunió de l’òrgan es calculava per al 17 de juliol, no per al 3, però es va avançar per tenir marge per poder rellevar Díaz si s’encastellava–, pot ser que el text final (comprèn la resolució política i els estatuts) no estigui llest. En aquest cas, el comitè delegaria en l’executiva l’autorització per aprovar el document marc, per al seu torn rebotar-lo als territoris i que allà arrenqui la discussió interna.

La intenció de la direcció, no obstant, és que el text pugui ser visat pel comitè aquest dissabte, tot i que l’acte de presentació oficial es preveu fer la setmana vinent. La ponència ha sigut coordinada per l’eurodiputada andalusa Lina Gálvez i la portaveu interina del PSOE a l’Assemblea de Madrid, Hana Jalloul, dos valors emergents del partit. Un dels focus clars del document serà el capítol dedicat a l’‘Espanya autonòmica i el repte demogràfic’, que pilota el delegat del Govern a Euskadi, Denis Itxaso. La part més delicada, com queda l’aposta per l’Espanya plurinacional que es va fer el 2017, és la que suscita més atracció.

Els dubtes sobre el Govern i el partit

Segons indiquen a aquest diari des de Ferraz, una possibilitat és que aquest passatge, que fa quatre anys obeïa a la guerra interna guanyada a Díaz, es dilueixi i es reemplaci pels missatges que contínuament dona Sánchez des del Govern. Ni Sánchez ni el PSC van tornar a recuperar el concepte de la plurinacionalitat d’Espanya –tampoc en campanyes electorals–, de manera que podria hibernar, tot i que mantenir-lo llançaria un missatge als independentistes. No s’ha d’oblidar la clau institucional: al setembre, a un mes del 40è Congrés, es reunirà de nou la taula de diàleg amb la Generalitat.

Notícies relacionades

Andalusia obre el cicle de canvis al PSOE

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

Resolta la batalla andalusa i pactada la transició allà entre Espadas i Díaz sense necessitat de dimissió de la secretària general i de gestora, les dues pugnes més disputades s’esperen a Madrid i a Galícia. La primera federació està governada, des de la patacada a les urnes del 4 de maig, per la diputada Isaura Leal. En la segona, el lideratge del líder autonòmic, Gonzalo Caballero, és contestat internament i l’alternativa es podria nuclear entorn del president de la Diputació de la Corunya, Valentín González Formoso. Els líders regionals que ocupen governs en les seves comunitats podran seguir al capdavant de les seves respectives federacions. I aquesta posició del quarter general inclou Page, Vara o Lambán.

El comitè d’aquest dissabte es produeix en un moment d’incertesa respecte al futur del Govern i del partit. Sánchez ha refredat una remodelació del seu Gabinet –«no està entre els meus plans», «no és la meva prioritat», va despatxar el líder dijous–, però ningú la dona per completament descartada per a aquest mes, tot i que la hipòtesi més plausible és que la porti a la tornada de l’estiu, culminat ja el procés de vacunació. A la cúpula del PSOE es dona per feta una renovació profunda, però no al primer esglaó: es preveu la continuïtat d’Adriana Lastra, José Luis Ábalos, Santos Cerdán i Carmen Calvo. Però Sánchez ha de recol·locar totes les seves peces a diversos taulers. I, com repeteixen a la Moncloa i a Ferraz, és ell qui les mourà amb sigil i amb molt pocs en el seu cercle al corrent.