El relat dels indults, amb Rei inclòs

La presència del Monarca està calculada mil·limètricament pel Govern central, que és el que, constitucionalment, ratifica totes les seves actuacions (viatges, actes, discursos...). Es va veure clarament el setembre passat, quan no el va autoritzar a viatjar a Barcelona per entregar els despatxos dels nous jutges.

Ara, l’Executiu de Pedro Sánchez ha comptat amb Felip VI, amb les cites internacionals fixades ja al calendari (també la visita del president de la República de Corea, Moon Jae-in) i amb totes les eines al seu abast per, primer, defensar i fer «pedagogia» sobre la concessió dels indults i, segon, aconseguir que aquesta nova dinàmica amb les autoritats catalanes es visualitzi. «Si no es veu, no existeix, estem al segle XXI», afirma a aquest diari un alt càrrec del Ministeri d’Exteriors.

El president sud-coreà

Així es va decidir que el president sud-coreà viatgés a Barcelona amb Felip VI i junts assistissin al sopar del Cercle d’Economia. Va ser el Rei el que va presentar al dirigent asiàtic Pere Aragonès i l’alcaldessa, Ada Colau. La Moncloa sabia que no es repetiria la plantada que la Generalitat en funcions va fer al març al màxim responsable de Volkswagen, Herbert Diess. «A Aragonès li interessa moltíssim que Catalunya funcioni cada dia, cada hora», van dir fonts de la Moncloa dimecres passat al pati del Congrés.

Ara, amb la mesura de gràcia aprovada el 22 de juny, Felip VI tornarà a estar en el focus de la notícia. El Monarca apareixerà al costat del Govern i els dirigents independentistes mentre l’oposició, amb el PP al capdavant, arremet contra els indults i rebutja les declaracions a favor que han fet en públic els empresaris i fins i tot la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest diumenge, el Rei presidirà el sopar inaugural del Mobile World Congress a la Fira de Barcelona, on coincidirà amb Aragonès i Sánchez. Aquesta foto arribarà abans que el cap de l’Executiu rebi el president català a la Moncloa (dimarts) i abans del ple del Congrés (dimecres), en què tornarà a encaixar les crítiques i els retrets de l’oposició de dretes pels indults.

A més, dijous, dia 1, els Reis i les seves dues filles viatjaran a Barcelona per entregar, al CaixaForum, els Premis Princesa de Girona, un títol que ara ostenta Leonor, l’hereva.

Parlar en català

Notícies relacionades

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

ERC busca en la indústria un motor per atraure nous votants

«Jo no puc ni he de parlar per la Casa del Rei, però és evident que fa amb plenitud l’agenda que li correspon a Catalunya», afirma a aquest diari un membre del Consell de Ministres. Fonts d’Exteriors assenyalen que, igual que el mateix cap de l’Executiu ha anat variant la seva posició respecte a com actuar en vista del sobiranisme, «seria inexacte donar per fet que Felip VI continua instal·lat en el discurs del 3 d’octubre del 2017». En aquella al·locució, el Rei va protestar per la «deslleialtat inadmissible» de la Generalitat de Catalunya i va reclamar a l’Estat que assegurés l’«ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions». Les seves paraules van ser censurades pels independentistes, que l’han instat en múltiples ocasions a «demanar perdó», i també d’una banda dels catalans no sobiranistes que van trobar a faltar una mínima empatia després de les càrregues policials el dia del referèndum.

En aquests anys, s’ha anat tenint més informació de per què Felip VI va sortir a parlar amb aquesta contundència el 3-O. Al Monarca el va sorprendre que l’Executiu de Mariano Rajoy no hagués evitat la votació i es va témer que la declaració d’independència de la República catalana, tal com va publicar aquest diari, pogués obtenir el recolzament d’algun país estranger. Amb aquesta por, el Rei va decidir prendre la paraula i ho va fer en contra de la voluntat del llavors president, que va creure que es veuria com un senyal de debilitat del Govern. També s’ha sabut que Felip VI justifica que no pronunciés cap part en català, una llengua que maneja amb facilitat, perquè la seva voluntat era dirigir-se a tots els espanyols en el seu conjunt i també a l’estranger, no en concret els ciutadans catalans. I respecte a la solució del desafiament independentista, alguns dels seus interlocutors l’han sentit dir que no veu «una solució a curt, sinó a mitjà termini» i haurà de ser amb tot l’Estat darrere.